Uns quants milers de catalans, i de solidaris d’altres pobles amb la causa nacional catalana, ens hem manifestat avui a Brussel·les expressant una esperança col·lectiva: tenir un estat propi com els altres pobles lliures d’Europa.
La manifestació, encara que no hagi assolit la xifra dels deu mil assistents proposada pels organitzadors, ha estat un èxit de mobilització i d’afirmació col·lectiva. Aquesta iniciativa, menyspreada pels partits d’ordre i silenciada pels mitjans de comunicació, ha fet el pas d’internacionalitzar el conflicte català al cor d’Europa. Ha ajudat a trencar el cercle viciós de conformisme tardo-estatutari mobilitzant els sectors més dinàmics del nostre poble, els que no claudiquen. Els qui, avui, eren al Bruc celebrant l’abatiment del darrer “toro d’Osborne” alçat a Catalunya, els qui des de la Plaça de Sant Jaume seguien la manifestació de Brussel·les o els qui han penjat estelades des de casa estant.
Aquesta iniciativa no tindrà cap repercussió institucional, però pot esdevenir un gest d’esperança col·lectiva si té continuïtat. Si arreu del país, la gent que avui érem aquí, (de totes les generacions i de tots els parlars de la nostra llengua), donem suport a les mobilitzacions cíviques remuntarem la situació de postració a què la via autonomista ens ha dut com a país. A Brussel·les no hi han faltat ni el Carles Garcia Solé, ni l’Antoni Serrano, ni l’Antònia Quintana, patriotes incombustibles, ni joves -com el meu fill Jaume- que tot just comencen a demostrar el seu compromís amb les esperances de llibertat del nostre poble.
Significativament, a la manifestació d’avui hi havia defensors d’altres causes nacionals solidaris amb la de Catalunya: flamencs, amazics, bretons i venecians del Moviment Independentista Veneti (www.iveneti.org) que han editat opuscles i dut pancartes pròpies a la marxa. Aquest fet demostra que si exercim el nostre paper de primera nació sense estat propi d’Europa podrem tenir el suport de molts altres pobles que anhelen el mateix objectiu.
Post Scriptum, 7 de març del 2024.
Alexandre Solano ho recordava ahir a Vilaweb: “Quinze anys de la manifestació que va fer arribar l’independentisme al cor d’Europa. Deu Mil a Brussel·les va reunir milers de catalans en la primera mobilització important a l’exterior”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I la realitat enraonada també.
Cada volta tinc més clar que el(s) nostre(s) objetiu(s) de normalitat (i d’ordre) els tenim més a tocar de la mà.
Una abraçada ben sincera.
Tots els que i vam ser som testimonis de la magnitut del acte reivindicatiu per assolir la llibertat de la nostra Patria , i vos puc dir que eram més de 10.000 , la primera estimació que va donar la policia de Brussel-les va ser de 7,000 participants , pero la ” pressió ” de l’embaixada espanyola la fe rebaixar a 3,000 , per despres tornar a retallar i deixaro en 2,900 …Vaja …de riure…a per cert jo també era amb en Carles Garcia Solé , company als anys 1968 -1972 , del F.A.C
¡¡ a la Llüita Catalans …!! si no defallim ¡¡ ho aconseguirem !! Visca la Terra…
Per uns Paisos Catalans Lliures-