Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

20 de novembre de 2008
2 comentaris

Sobre el franquisme i la recuperació de la memòria històrica del poble català

Avui fa trenta-tres anys de la mort del general Franco, l’artífex de la victòria “nacional” espanyola en la guerra del 1936-1939 i del règim que va comandar durant quaranta anys.

 

La data del seu traspàs és una fita a recordar dintre del cicle històric que comença amb el “movimiento nacional” del 18 de juliol del 1936. L’aixecament militar té com a objectiu fonamental la liquidació de l’incipient poder polític de la Generalitat republicana i l’eradicació de la identitat nacional catalana sobre la qual es basteix l’edifici institucional i l’acció de govern de la Catalunya autònoma. Així concebut, el règim polític que s’acabarà coneixent com a franquisme pretén imposar, mitjançant una violència extrema, la variant d’estat-nació espanyol més integrista i estroncar definitivament el renaixement de la catalanitat en tots els camps.

A partir d’aquesta violència genocida originària se’n desencadenaran altres de derivades (la persecució religiosa anticatòlica), en una reacció secundària que s’extendrà també les lluites per l’hegemònia dins del camp anfifeixista (PSUC versus CNT i POUM), i que adoptarà en molts casos també una component anticatalana (Estat Català i la mateixa Esquerra foren víctimes successivament de la persecució de la FAI i de l’estalinisme espanyol). És precís adoptar aquesta perspectiva per analitzar la globalitat del conflicte i les seves conseqüències traumàtiques sobre el conjunt de la comunitat nacional catalana des d’una mentalitat catalanocèntrica.

Fins ara, la historiogràfia majoritària ha eludit aquest punt de partida i ha prioritzat altres eixos de confrontació (dreta-esquerra, laïcitat-clericalisme, burgesia-proletariat, república-feixisme) que difuminen la confrontació catalanitat-espanyolitat que és el centre de tots ells. En aquest sentit el treball dit de memòria històrica és en el cas català la recuperació de la consciència i la dimensió nacional de la guerra, les violències derivades i la dictadura subsegüent.

Les forces polítiques i socials que consensuaren la transició de la dictadura cap a la monàrquia parlamentària obvià conscientment analitzar la causes del franquisme, no hi hagué recerca de la veritat dels fets sinó silenci. Tampoc hi hagué reparació als descendents de les víctimes (només pels familiars dels “martires”) i ni molt menys reconciliació entre ciutadans en igualtat de drets. Les polítiques governamentals arriben tard i sovint acompanyades d’actituds maldestres (en el cas de l’executiu espanyol això és més evident que en el cas català) i intromissions com les de Garzón (el més vanitós dels jutges-estrella del règim) posen en evidència la falta de consistència de les polítiques públiques en aquest terreny.

El poble català globalment considerat com a subjecte col·lectiu pateix l’impacte de la guerra del 1936-1939: canvien les formes d’expressió política, els referents morals i la psicologia compartida i fins i tot tot l’ús de la llengua se’n veu afectat directament. Memòria històrica i reconstrucció nacional van lligades, desvincular-les és contribuir a perpetuar els efectes traumàtics del franquisme.

  1. Tots els pobles del món escriuen la seua història. El problema és que a nosaltres ens l’han escrita des de fora.

    És imprescindible anar vertebrant una història pròpia, des de la Universitat fins a les escoles de Primària, convenientment recolzada per investigadors i divulgadors externs. Fins ara s’ha viscut massa a l’ombra del punt de vista espanyol i ho hem pagat molt car: desorientació de la nostra gent.

    La recepta és senzilla: ens calen manuals d’història propis i com a mínim unitats didàctiques, des del primer curs de Primària fins al nivell universitari. ¿On són les nostres editorials en este assumpte? ¿i els nostres autors?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!