Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

24 d'agost de 2008
3 comentaris

Els Jocs Olímpics, la Xina comunista i la causa tibetana

Avui s’han clausurat els Jocs Olímpics de la Xina comunista, la potència emergent d’aquest inici de segle, sense què el ressò mediàtic assolit per la causa tibetana obri perspectives a la llibertat d’aquesta nació ocupada.

 

Les Olímpiades s’han confirmat com l’esdeveniment planetari per excel·lència, que atorga prestigi i beneficis de tota mena al país amfitrió. La delegació esportiva xinesa és qui ha obtingut més medalles i el règim ha ofert una imatge de puixança econòmica, modernitat social i eficàcia organitzativa. En resum, tot un èxit pels amfitrions. El triomf esportiu és sinònim de victòria política: vegis sinó com el nacionalisme espanyol rendibilitza els bons resultats dels esportistes que participen sota la seva bandera. La Xina a nivell mundial en surt reforçada, Espanya respecte les aspiracions nacionals catalanes, també. Està per veure els efectes en la psicologia col·lectiva de la població catalana que poden provocar les entusiastes (i interessades) adhesions a l’espanyolitat per part de molts esportistes catalans.

La causa del Tibet, visualitzada internacionalment mitjançant la figura del Dalai Lama, ha ocupat quotes de pantalla arreu del món però no s’entreveu cap resultat en el terreny polític. Cap dels estats rellevants en la política internacional es farà malveure i posar en perill els seus negocis a Xina pel suport a la llibertat del Tibet. A casa nostra, ni tant sols hi ha hagut preses de posició públiques per part de la classe política en favor dels tibetans, només la Casa del Tibet a Barcelona o una associació de Suport al Tibet de Vilafranca del Penedès s’hi han esmerçat.

Dissortadament encara menys ressò ha obtingut la lluita del poble uigur pel reconeixement dels seus drets nacionals.

Post Scriptum, 8 d’agost del 2017.

Pocs opinadors mediàtics nostrats paren compte en la causa tibetana, excepcionalment Agustí Colomines va publicar al Món del 8 de setembre del 2015 aqueix article titulat “Democràcia tibetana” saludant la decisió del mateix Dalai Lama de separar el lideratge espiritual del polític pel bé de la causa nacional tibetana i la democràcia, un gest que contrasta amb el centralisme multidimensional del totalitari règim comunista xinès.

Post Scriptum, 1 de setembre del 2019.

Xavier Montanyà publica avui a Vilaweb un documentat article sobre com “La Xina censura la magnitud de la repressió al Tibet”.

Post Scriptum, 31 de maig del 2022.

He llegit d’una tirada el llibre de Tsering Woeser, “El Tibet trenca el seu silenci. Causes i realitat d’una revolta”, (Pagès Editors, 2008), on aqueixa lietrara tibetana filla d’un partidari del règim comunista ha redescobert la identitat del seu poble i l’opressió que pateix per part de Xina. Especialment interessant és la cronologia de la revolta del 10 de març del 2008 commemorant el 49è aniversari del gran aixecament nacional de l’any 1959. Uns fets que els Jocs Olímpics i la propaganda que presenta l’ocupació com la modernització d’una societat feudal no van poder amagar. “Malgrat tot, els funcionaris, els intel·lectuals i els treballadors de l’Estat continuen sense aparèixer, i aquesta vegada els protagonistes de la revolta han estat bàsicament els ciutadans del carrer, els camperols i els nòmades” (pàgina 110).

  1. DE LA CHACONIÈRE. LA LANGUE ESPAGNOLE.
    DICCIONARIO DE LA RAE:

    chacón. (Voz imitativa del grito del animal) m. Réptil de más de 30 cm de largo, parecido a la Salamanquesa, que se cría en Filipinas y se guarece por lo común en las grietas de los muros.

    chacona. (De la onomat. chac.) f. Baile de los siglos XVI y XVII que se ejecutaba con acompañamiento de castañuelas y de coplas. // 2. Música de este baile. // 3. Composición poética escrita para dicho baile.
    chaconada. (Del fr. jaconas) f. Tela de algodón muy fina y de vivos colores con que solían vestirse las mujeres desde mediados del siglo XIX.
    chaconero, ra. adj. Que escribía chaconas. U.t.c.s. // que las bailaba. U.t.c.s.
  2. ERC no en te prou en haver servit de burro de Troia perquè els sociates es fessin amb tots els poders que encara té ganes de col·laborar més amb l’imperiet. Després de que els sociates destrossessin TV3 i Catalunya Ràdio i per tan fotin un cop dur a la cultura catalana, ara ve la fase d’expandir l’espanyola i per això han proposat, juntament amb els rucs d’IU i d’IC-V, la creació d’un institut Cervantes a Israel. Deixant molt clar: “iniciar les tasques necessàries per a la instal·lació, a Jerusalem Est i Ramallah, d’un nou Institut Cervantes o d’un Centre Cultural Espanyol, que permeti i faciliti el coneixement, el diàleg cultural i l’entesa entre la cultura espanyola i la palestina” i “exigeixen l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero que no reconegui “cap sobirania israeliana sobre Jerusalem Est i consideri el territori com ocupat i mai com annexat, als efectes de compliment dels tractats comercials entre la Unió Europea i l’Israel, així com de qualsevol acord de cooperació existent entre Espanya i l’Israel”.
    Es a dir a part de promocionar la merda espanyola a l’exterior -una cosa molt lògica en un partit català i independentista- han d’anar a solucionar els problemes de la resta del planeta i a posar-se on no els demanen. Molt bé ERC, cada dia feu més angunia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!