Avui s’han inaugurat els Jocs Olímpics de la Xina comunista, concebuts per mostrar al món la força d’un règim que aspira a esdevenir potència mundial.
El règim xinès ha aconseguit una singular amalgama entre comunisme, capitalisme i nacionalisme que dóna com a resultat un exitós desenvolupament econòmic, les desigualtats socials generades pel qual són controlades a través dels mecanismes repressius d’un estat totalitari. El model comunista xinès no té, però, la capacitat d’atracció sobre els altres pobles que va tenir el poder soviètic en el seu moment.
El govern de Pequín s’alia amb règims islamistes com Iran o Txad i amb estats dictatorials africans però no és capaç de trobar ni la complicitat dels moviments antiglobalitzadors i anticapitalistes per la seva desastrosa gestió mediambiental i la seva política repressiva envers tota dissidència interior. Avui mateix els Estats Units han fet diana, mostrant-se davant tot món com el campió de la llibertat, amb el gest d’encarregar a López Lomong, (un atleta d’origen sudanès i defensor del Darfur), ésser l’abanderat de la delegació olímpica nord-americana. Tothom sap que el règim islamista del Sudan, responsable del genocidi dels pobles animistes del Darfur, està protegit per Pequín.
Però malgrat que la política exterior xina té greus mancances, d’imatge i de contingut, que dificultaran la seva projecció com a potència mundial, la seva influència adversa al reconeixement de la diversitat cultural, els drets dels pobles a l’autodeterminació i els drets humans en general, ja es deixa sentir avui dia. A la “brunete mediàtica ” espanyola ja circulen arguments propis de l’integrisme d’estat que apel·len a l’exemple xinès, només cal fixar-se en el nul suport que està rebent la causa del poble tibetà entre els cercles influents de Madrid.
El fet que un jutge de la “Audiencia Nacional” investigui la repressió de les autoritats xineses contra el poble tibetà no és significatiu, probablement acabarà en no res ni comportarà en cap cas el suport espanyol a la independència del Tibet. Cal recordar que el Regne d’Espanya i la Xina comunista coincideixen en oposar-se al reconeixement de Kosovë com a estat independent i que els serbis que atacaven per aquest motiu les ambaixades occidentals a Belgrad exhibien banderes xineses i espanyoles. Les aspiracions nacionals catalanes no tindran, si arriba el cas, cap comprensió ni ajut dels successors de Mao.
Post Scriptum, 17 d’agost del 2016.
David Laroussierie i Harold Thibault publiquen avui a Le Monde un article titulat “La Chine prend de l’avance dans le crytage des communications“, on alerten de l’esforç del règim comunista en la investigació d’un sistema de comunicació quàntica inaccessible a la intercepció i susceptible d’ús militar en vistes a arribar l’any 2049, centenari de la conquesta del poder per part del Partit Comunista, com a primer potència mundial.
Post Scriptum, 13 de juny del 2017.
Avui s’ha fet públic el comunicat conjunt segons el qual Panamà trenca relacions amb Taiwan i reconeix la República Popular Xina com únic representant aplicant el principi de “Xina única”, una imposició del règim comunista internacionalment reconeguda dirigida a negar tota mena dret a aqueixa illa “separatista”, a Hong Kong, Macao, Tibet i Xing Quiang.
Post Scriptum, 7 d’agost del 2017.
Contundent editorial de Le Monde blasmant la claudicació de les grans empreses digitals (apple, amazon,facebook, twitter) acceptant la censura de la llibertat d’expressió que imposa el règim comunista xinès: “Les géants du Net cèdent devant Pekin“. Europa cada dia està en pitjors condicions per resistir la creixent penetració econòmica i ideològica xinesa.
Post Scriptum, 21 de març del 2018.
L’Express publica avui un alarmant article sobre la nova era que enceta el règim totalitari xinès: “Chine, les dissidents redoutent la répression high-tech de l’ère Xi”.
Post Scriptum, 5 de setembre del 2018.
La Xina ja és la potència forana més influent a l’Àfrica, com ho demostra la cimera d’ahir a Pekin amb més de cinquanta estats africans, com assenyala Le Monde. Països, com Etiòpia, s’estan reedificant com estat-nació unitari seguint el model xinès al preu de massacres contra les minories ètniques refractàries (com els oromo) i desplaçaments massius de poblacions que alteren l’estructura demogràfica i d’ubicació poblacional ancestral en només pocs anys.
La presència militar acompanya el procés d’expansió multidimensional: “China’s Military Base in Djibouti“, és el report que el proppassat 23 d’agost publicava Mordechai Chaziza al Begin Sadat Center forn Strategic Studies. Algunes veus, com la del cronista camerunès de Le Monde Yann Gwet, alerten que “L’Afrique doit se donner les moyens de dire non à la Chine”.
Post Scriptum, 7 d’octubre del 2018.
Emil Avdaliani és l’autor del report “China’s Naval Success and Its Grand Strategy”, publicat als Perspectives Paper número 961, corresponent al proppassat 28 de setembre, del Begin Sadat Center for Strategic Studies.
Post Scriptum, 3 d’abril del 2019.
El proppasst 26 de març Wladimir Garcin-Berson publicava un resum panoràmic a Le Figaro il·lustratiu de l’expansionisme xinès: “Les nouvelles rutes de la soie, le projet au service de l’hégèmonie chinoise”. Ahir, Emil Avdaliani publicava als Perspectives Paper número 1.129 aqueix report sobre l’expansió xinesa als estats veïns: “The Deeper Meaning of China’s Base in Tajikistan”. Sobre la mateixa qüestió James Dorsey publica avui als Perspectives Paper número 1.131 del BESA Center aqueix report sobre els mètodes pels quals el règim comunista imposa condicions econòmiques i polítiques al països on inverteix: “Chinese Pressure Tactics”.
Post Scriptum, 1 d’octubre del 2019.
Avui s’escau el 70 aniversari de la proclamació de la República Popular Xina, une efemèride que l’historiador Thierry Wolton valora així des den les pàgines de Le Figaro: “Le régime communiste chinopis se croit tout puissant, mais de graves difficultés l’attendent”.
Post Scriptum, 8 d’agost del 2021.
Rauf Baker va publicar el proppassat 16 de maig aqueix report al BESA Center: A 3-Pillar Strategy to Deflate China.
Post Scriptum, 11 d’agost del 2022.
Avui, a Le Figaro: «Contre la marine chinoise, nous gagnerons si nous nous battons ensemble», affirme l’amiral Vandier.
Post Scriptum, 15 d’abril del 2023.
La marxa ascendent de la Xina comunista per assolir la condició de primera potència mundial ha donat passos significatius: l’acord entre Iran i Aràbia Saudí li ha obert les portes al protectorat sobre el món islàmic i l’aliança amb Rússia mira d’esberlar l’OTAN i el lideratge dels EUA, com el president Macron s’ha afanyat a evidenciar amb la seva visita a Pequín anunciant que Taiwan no val una guerra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!