Aqueixa setmana ha estat farcida de novetats pel que fa a la recomposició interna, i també estratègica, de la principal formació política de Catalunya: el pas enrere -que no pas retirada del malèfic Duran Lleida-, la promoció de Josep Rull a la categoria de número dos de la jerarquia convergent i la declaració autocrítica de
Josep Antoni Duran Lleida ha anunciat que tanca el seu bloc al·legant que n’està fart de debatre sobre la independència. Aqueix acte de menyspreu envers una causa que teòricament hauria de ser també la seva -atès el bagatge històric del partit que presideix- reflecteix la mentalitat del personatge i la manca d’alternatives a la independència.
Avui, el president de la Generalitat ha fet un anunci de gran transcendència política no pas a la seu de les institucions catalanes sinó a un mitjà de comunicació. I tot plegat per reiterar que si el govern espanyol no autoritza “la consulta” l’any vinent no té altre pla alternatiu que esperar a les eleccions
Jordi Pujol ha concedit una entrevista al setmanari Presència, publicada el dia d’avui, on demana coratge al govern de la Generalitat per afrontar allò que ell denomina encertadament la mobilització de l’aparell d’Estat Espanyol contra Catalunya. No m’agraden les teories conspiratives que redueixen el seu capteniment favorable a la independència a un càlcul interessat per
La victòria contundent assolida per Josep Antoni Duran Lleida sobre l’aspirant a substituir-lo com a president del comitè de govern, Josep Maria Vila d’Abadal, té un significat que va més enllà dels estrictes afers de partit. Representa la persistència de l’estratègia immobilista de l’autonomisme front a l’independentisme socialment creixent. Els efectes devastadors pel poble català
La Vanguardia, (sempre addicta a l’ordre espanyol establert) és el mitjà que reflecteix més ajustadament el pas donat al congrés de CDC del passat cap de setmana:”CDC defiende por vez primera el debate para construir un Estado propio”, titulava la notícia dissabte. El debat sobre la viabilitat de la independència de Catalunya és al moll de l’os del
El concepte clau del discurs d’Artur Mas com a president de la Generalitat “in pectore” és el de la “transició nacional”, que comença per afrontar la crisi econòmica i l’espoliació fiscal que pateix el nostre poble. La diferència amb els propòsit anunciats per José Montilla ara fa quatre anys és abismal en el fons i
A la darrera editorial apareguda al web del Centre d’Estudis que porta el seu nom, Jordi Pujol proposa com a alternativa política -a la previsible sentència sobre l’Estatut que està preparant el Tribunal Constitucional- treballar Catalunya endins. Abans que Jordi Pujol, a les envistes de la proclamació de la República catalana del 1931, Joan Estelrich
Durant el dia d’avui s’ha especulat als mitjans de comunicació sobre quina era l’actitud de Jordi Pujol davant el pas endavant que han protagonitzat antics càrrecs dels seus governs (impulsant l’entitat Sobirania i Justícia, entre d’altres) apostant públicament per la independència de Catalunya. Finalment, Jordi Pujol ha esquivat novament respondre directament (i afirmativament) la qüestió
Unió Democràtica de Catalunya celebra aquest cap de setmana el seu vint-i-quatre congrés nacional del qual mereix atenció especial la ponència estratègica. Com la resta de congressos del partits catalans celebrats aquest estiu, tampoc del d’UDC en sortirà cap proposta d’alteració substancial del subsistema polític català: continuïtat dels lideratges, interiorització de les regles de conducta col·lectiva implantades des
En l’edició d’avui de La Vanguardia apareix publicat un article de Miquel Roca Junyent titulat, “Lo que importa”, referit al finançament de la Generalitat. Esperava alguna reflexió més aprofundida d’aquest polític al servei de l’Estat (espanyol, per suposat), sobre un tema que hauria de conèixer de primera mà. I més quan va tenir un paper
El congrés de CDC ha acabat avui amb l’aprovació de les ponències i l’elecció de la nova direcció del partit. Destaca entre els documents congressuals el que fa referència a la refundació del catalanisme. Aquest text mereix una lectura més acurada però, en una primera aproximació, em sembla que sobrevalora l’èxit del catalanisme al
Miquel Roca i Junyent ha fet unes declaracions afirmant que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut català serà eminentment política i que els seus membres haurien de dimitir atès l’espectacle sectari de recusacions mútues que han protagonitzat. Roca és un polític d’ordre, addicte al poder espanyol i interlocutor privilegiat dels sectors dirigents, econòmics
La conferència pronunciada per Artur Mas abans d’ahir obre les portes a un procés de canvi, estratègic i de direcció política, de Convergència Democràtica que, des d’una perspectiva independentista, cal valorar positivament. En primer lloc, perquè demostra que els replatejaments sobre el model social i polític que ha de tenir Catalunya en el futur passen
Jordi Pujol feia ahir unes declaracions en les que insinuava la concurrència de prou motius com perquè els ciutadans catalans, que pateixen l’arbitrarietat de les polítiques dels governs espanyols, responguessin amb mesures de desobediència civil. Les seves, foren unes paraules que expressen més aviat allò que vull en el seu subconscient que no pas la ferma