Si la voleu escoltar en una nit com la d'avui entreu AQUÍ
La Nit De San Joan
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria estrellat de flors, l’estiu ens arriba de mans d’un follet que li fa de guia. Primavera mor, l’hiverm es retira. Si arribes l’amor, mai mes moriria.
Les flames del foc la nit tornen dia, Si arribés l’amor, que dolç que seria. La nit de Sant Joan, és una frontissa. La porta de l’any, tan grinyoladissa. Comença a tancar-se. Doneu-me xampany! Que és la nit més curta i el dia més gran. Doneu-me xampany, doneu-me xampany! Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem al sol amb grans fogates. Llevem-nos el calçat damunt les brases. Al cel van de verbena ocells i astres. I augmenten les virtuts d’herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol. Farem lentes rodones encerclant el foc. (Bis)
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria estrellat de flors, l’estiu ens arriba de mans d’un follet que li fa de guia. Qui és aquest follet? Qui el coneixeria? Al bell mig del foc té la seva fira.
Follet de la nit, rei de l’enganyifa, cada any per Sant Joan ens fa una visita. -Adorno els infants i faig que somiiïn enamoro als grans o faig que s’odiin. Destapa secrets, escampa misteris. Fa anar del revés els somnis eteris. Provoco adulteris, records, enyorances, petons i venjances, ensenyo encanteris A les jovenetes els porta perfums Dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)
Quan vol és tan alt com la catedral. Quan vol és petit com l’ungla d’un dit. No és home ni dona, ni àngel ni infant. Per passar l’estona pot ser un comediant És jove i no ho és, geniüt i immoral. Astut i què més? Sóc inmortal!
Ara mateix, mentre una comissió d'experts nomenada pel govern espanyol actual i sense cap representant de l'Agrupació de Familiars Proexhumació de Republicans del Valle -de la qual formo part- valora què cal fer amb el Valle de los Caídos, l'última plaça forta del franquisme que, per vergonya suprema de l'Estat Espanyol, encara no ha caigut tantes dècades després del conflicte, el canal ultradretà i anticonstitucional Intereconomia (que no miro mai perquè m'estimo la vida tranquil·la), va deixar anar una nova perla. En ple debat sobre si cal treure el dictador del rovell del seu colossal mausoleu, un dels contertulians va preguntar maliciosament si abans de tocar el cos de Franco s'havia informat a la família. Per als que fa anys que lluitem per recuperar els cossos dels nostres familiars, que van ser robats pel règim per engrossir el nombre d'inhumats al Valle de los Caídos i per a les més de trenta mil víctimes de la guerra civil a les quals se'ls va profanar la tomba i foren traslladades per exprés desig del Règim sense que mai ho sabessin llurs famílies, les paraules d'aquest contertulià són una veritable falta de respecte...
Els neandertals van fer servir l’Abric Romaní com un espai multiusos
En el món científic hi ha qui defensa que els neandertals era una espècie que sempre efectuava les mateixes activitats d’una forma podríem dir repetitiva, és el que se’n diu estassis neandertal: sempre elaborant el mateix tipus d’eines, sempre caçant els mateixos animals, fins al punt que s’ha definit el que es coneix com a menú neandertal (integrat per cérvol, cavall i grans bòvids), reproduint en tots els casos els mateixos patrons d'ocupació, etc. Ara, però, un estudi publicat recentment a la revista Quaternary International i efectuat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) trenca tòpics i demostra que, per exemple, Homo neanderthalensis era capaç d’utilitzar el mateix espai de maneres molt diverses, segons les seves necessitats. És el que s’ha nomenat 'connecting areas'.
En aquest treball –apunta Jordi Rosell, investigador principal que signa l’article, entre altres membres de l’IPHES- nosaltres constatem que a l'Abric Romaní de Capellades hi ha hagut ocupacions molt senzilles, probablement d'unitats familiars, que feien un sol fogar i ja està (nivell H, 40.000 anys), fins a d’altres tremendament complexes, amb el funcionament de diversos fogars simultàniament'.
Per arribar a aquesta conclusió s'ha dut a terme un treball de remuntatges d'ossos de diferents restes da fauna (cavalls, cérvols, grans bòvids i rinoceronts principalment) localitzades durant les excavacions que l’IPHES desenvolupa a l’Abric Romaní, amb predomini d’aquells elements esquelètics que tenen un alt valor nutritiu. Això consisteix en intentar encaixar tots els trossos, tenint en compte la seva posició espacial. En aquest sentit, Rosell explica: 'les línies de connexió que s'estableixen al nivell J (ocupació complexa, fa 50.000 anys) mostren que hi havia relació entre un fogar i l'altre'. Ara bé, el perquè és traslladen els diferents fragments d'os entre un fogar i l'alte encara és un misteri –afirma l’investigador de l’IPHES-, però ho feien. Nosaltres pensem que era per compartir el menjar'....
Haver fet nit o nits a Can Massot, a Darnius, a l’Alt Empordà, a prop de la línia que avui separa la Catalunya catalana i la Catalunya que un dia ho va ser i que ara diuen que és francesa, et deixa el gust dolç d’haver gaudit d’unes quantes bones coordenades. Per diverses raons.
La primera és pel tracte familiar i excel•lent que us espera. Els que porten aquesta meravella de casa de turisme rural són la família Llosa-Cufí, és a dir, el Josep Maria –d’excel•lent tracte, qualitat humana i exquisida eficiència-,la Roser –de gran sensibilitat humana i històrica, i d’una simpatia i predisposició a servir-vos que no té límits-, i els tres fills d’aquesta parella, el Pau –un jove universitari també molt sensible i d’una cultura extraordinària que el fa gairebé únic entre els joves de la seva edat-, el Xavier –que estudia a l’institut i que sent una veritable veneració per l’entorn natural de Darnius- i la Marta –la princeseta de la casa, que estudia a la petita escola del poble i que té unes ganes immenses de compartir amb els hostes de la casa, totes les seves descobertes diàries. Si aneu a Can Massot, ja ho veureu, els cinc us faran sentir tant o més bé que a casa, de manera que el dia que hagueu de marxar (casumdena els compromisos laborals!) us farà l’efecte que hi sortireu perdent. Comproveu-ho i ja em direu!
La segona raó per no perdre-us Can Massot és històrica. Es tracta d’un mas que desprèn història per tots els racons. Com us he dit ara porta la casa la família Llosa-Cufí però el nom li ve dels primers propietaris de la masia, els Massot, pares del Joan Massot, l’hereu de la família que l’any 1845 fou segrestat i mort en plena retirada dels carlins per una partida de trabucaires comandada per un tal Serrats. A la novel•la “La punyalada”, de Marià Vayreda (1853-1903) es fa referència a aquest trist episodi de la història, tal com us comentarà de ben segur la Roser a tocar de la biblioteca que trobareu a disposició a la sala d’estar gran de la casa.
Les parets de Can Massot, doncs, daten –com a mínim- del segle XVII (no us perdeu l’entrada antiga del mas, amb escala a l’esquerra i rampa cap al celler per al carro que duia els amos). De les sis habitacions que s’ofereixen (dues de triples amb alcova i quatre de dobles) en una (que es conserva gairebé intacta) hi va dormir la reina Isabel II. Si teniu febre monàrquica, demaneu que us la reservin. Jo no tinc aquesta febre però hi vaig dormir amb la meva parella i el meu fill. I és que no sempre es pot somiar a cos de rei al costat dels que més estimes!
Altres empremtes històriques d’aquesta meravella de casa tenen a veure amb la guerra civil, amb la retirada republicana, amb l’ocupació militar del mas per l’exèrcit que s’aixecà en armes contra el govern legítim de la República i la derrotà gràcies a l’ajuda de Hitlers i Mussolinis… Si els ho demaneu, els actuals propietaris us mostraran les inscripcions que els soldats que van fer nit al mas durant la guerra civil, van deixar gravades en una paret, ben bé sota una antiga volta de pedra molt antiga que, segons opinió d’alguns historiadors, podria haver format part d’una antiga capella.
Fer nit a Can Massot, doncs, et permet reviure parts de la història que ens ha portat fins al nostre present. La proximitat amb la frontera francesa actual fa que des d’aquesta casa pugueu anar a trobar en un no-res el poble de la Vajol, on s’ubicà la coneguda mina d’en Negrin –que guardà el tresor de la República en els primers mesos de 1939-, les masies com Can Perxés on es van instal•lar el president de la Generalitat, Lluís Companys i el lehendakari José Antonio Aguirre, i també Manuel Azaña (que s’estava a Can Barris, a la Vajol) abans que els tres creuessin a peu cap a Ceret. I podreu dormir a tocar d’un altre mas que va amagar durant dies tot el tresor religiós i artístic que no es volia que caigués en mans dels feixistes invasors del territori. Entre Figueres i la Jonquera (on hi ha el Museu de l’Exili) , a prop de La Vajol i dels passos de frontera per on molts avantpassats nostres iniciaren el trist, dur i llarg camí de l’exili, amb anhels de llibertat i sota l’ombra del franquisme que amenaçava des de sud i el nazisme que els arribaria del nord mesos després.
Una altra bona raó per anar a Can Massot, la tercera, és...
Des que vaig saber que al meu avi li van profanar la tomba i ara es troba al Valle de los Caídos, que no he parat de fer gestions (administratives, judicials, presencials i les que calguin) per traslladar el seu cos cap al cementiri de Capellades.
Però una cosa és l'afany d'un nét que s'obstina a aconseguir aquest objectiu i l'altre el parer d'uns suposats experts en el tema que poden arribar a decidir el que els surti de l'estómac el dia que s'acabi el pressupost de les reunions que ha organitzat el govern espanyol actual.
El que no accepto és que a mi se'm continuïn donant llargues i al dictador (que va ser el veritable causant de tot plegat) se'l continuï tractant "bajo palio", que és com va inaugurar l'1 d'abril de 1959 el seu mausoleu-piràmide per a glòria perpètua de la seva memòria. Franco sí que va ser un especialista en Memòria Històrica. Selectiva però eficaç. La prova és que vora trenta-sis anys després de la seva mort se'l continua venerant amb tots els honors. I jo sempre creuré que, d'honors, en té molts més el meu avi.
Jutgeu vosaltres mateixos a la llum de la notícia d'aquí sota...
El Gobierno podría retirar del Valle de los Caídos los restos de Franco antes de acabar la legislatura
Si la Comisión que estudia los restos del Valle de los Caídos da luz verde a retirar los restos de Francisco Franco y trasladarlos a un cementerio, el Gobierno está dispuesto a hacerlo antes de acabar la legislatura. La hija de Franco asegura que el Gobierno no se ha puesto en contacto con ella.
"Lógicamente sería un mandato que la Comisión de Expertos traslada al Gobierno y el Gobierno tendría que negociarlo con las familias o, más bien, con la familia de Franco porque José Antonio Primo de Rivera fue, digamos, una víctima de la guerra", ha señalado el ministro de Presidencia, Ramón Jáuregui. "El otro fue el gran verdugo de la represión. Lo que es incompatible, probablemente, desde la perspectiva de los expertos en el futuro del Valle y del uso sacro de la Basílica, es la presencia de Franco allí, yo creo que si esa recomendación se hiciera, tendríamos que negociar que los restos de Franco se depositaran en el pateón del cementerio de El Pardo, que es donde está su viuda".
El Valle de los Caídos podría ser transformado en un monumento para la reconciliación de los caídos de ambos bandos durante la Guerra Civil. En la entrevista de Jauregui en 'Al rojo vivo', el socialista señala que el gobierno sería partidario de retirar los restos, previa negociación con la familia, aunque podría llevar a cabo la operación sin el visto bueno de sus descendientes...
CARTA ENVIADA AHIR A LA TARDA ALS MITJANS I QUE AVUI 16 DE JUNY PUBLIQUEN L'AVUI I LA VANGUARDIA
Gairebé totes les celebracions multitudinàries de les victòries del que és més que un club, acaben en una més que batalla campal. I no vull creure que tots els culers siguin de l'opció de celebrar els títols a cops de pedra contra els vidres dels comerços. Sempre és obra de quatre eixelebrats que només saben fer-se veure violentament.
Tampoc no vull pensar, perquè si fos així pleguem de debò, que tots els integrants del col·lectiu d'indignats subscriuen que l'escopinada i la ruixada d'esprai contra els diputats catalans i les forces de l'ordre públic sigui la manera legítima de canviar les coses. Aleshores sí que la societat estaria ben podrida per dins. Aquestes males accions es tornaran en contra de les seves legítimes reivindicacions i serà una veritable llàstima que tot se'n vagi en orris per les males formes...
La bandera estelada de Catalunya, al parlament britànic
Un centenar de catalans participen a Londres en un acte d'agraïment als diputats que van donar suport a una moció a favor del dret de Catalunya a decidir el seu futur
Un centenar de catalans van anar dilluns passat fins a Londres per participar en un acte d'agraïment als 14 diputats britànics que el juliol del 2010 van signar una moció de suport al dret de Catalunya a decidir el seu futur i en contra de la sentència de l'Estatut del Tribunal Constitucional.
"Estem amb els catalans i els catalans estan amb nosaltres", ha defensat el diputat del Plaid Cymru, Hywell Williams, impulsor de la moció. Durant l'acte, la comitiva catalana va donar una estelada als parlamentaris i els va entregar les més de 12.000 signatures que s'han recollit fins ara en agraïment al text. La plataforma 'El cas dels catalans' vol que l'agraïment es porti ara al Parlament de Catalunya.
El membre de la comissió organitzadora de la campanya, Agustí Soler, ha explicat a l'ACN que el viatge a Londres era la "primera etapa" d'un procés de suport a la moció de Williams, que reclama que es "reconegui als residents de Catalunya el dret a determinar democràticament el seu propi futur".
"És d'agrair que un parlament que no és el nostre hagi acceptat una moció d'aquesta magnitud, d'aquesta importància, sobre aquest tema", ha explicat a l'ACN el diputat de Solidaritat, Toni Strubell, que també ha assistit a l'acte a Londres.
"És molt important que les nacions d'Europa que no tenim estat propi i que anem pel camí de recuperar-lo actuem conjuntament", ha defensat Strubell. "Estem en una mateixa nau, la de la recuperació de la plenitud nacional. Tot el que sigui mostrar solidaritat entre nosaltres és molt important", ha afegit.
Fa uns mesos, el músic capelladí Àlex Cassanyes, fill d'un dels millors amics que tinc a la vida, em va demanar una petita col·laboració escrita per a un projecte musical realment singular : les Orquestrades, un cicle de tres concerts en què participen més de 90 joves que estudien a les escoles de música de Piera, Hostalets de Pierola i Capellades.
Resulta que des de cadascuna d'aquestes poblacions s'han composat diverses peces inspirades en elements simbòlics propis, i en el cas de Capellades es va pensar d'una banda en la bassa, el llac natural mil·lenari en què es remulla els peus el Museu Molí Paperer i d'altra banda el Barret del Capelló, una de les formacions calcàries més espectaculars d'aquesta cinglera.
I com que abans d'interpretar-les, calia donar a conèixer aquests racons emblemàtics del municipi, va demanar-me que en fes quatre ratlles explicatives que han estat llegides en cadascun d'aquests concerts. El darrer, el passat 4 de juny al teatre de la Lliga de Capellades.
Aquí els teniu!
LA BASSA
De molts és sabut que Capellades és terra d’aigua. Com la que brolla de la bassa, una de les deus mares. Per alguna cosa el Museu Molí Paperer hi banya els peus. La força de l’aigua d’aquesta surgència natural i mil•lenària fa girar, des de fa segles, desenes de rodes hidràuliques que han fet possible l’esplendor d’una indústria emblemàtica en els vora vint molins paperers que hi ha, des de la mateixa bassa –llàgrima viva d’un aqüífer subterrani que arriba més enllà de Carme i de Mediona- i fins al riu Anoia a través de diversos recs. Emblema particular, orgull de generacions i punt de trobada perpetu, ningú no pot dir que hagi visitat Capellades sense reflectir la curiositat damunt la bassa.
EL BARRET DEL CAPELLÓ
Si imaginem Capellades sense ni una casa descobrirem una plana descendent per on, milers d’anys abans, davallaven abundants quantitats d’aigua sorgida de la terra fins a precipitar-se en el que avui es coneix com el Capelló, un desnivell orogràfic natural que no deixa de convocar curiosos del poble i d’arreu del món. En un dels racons d’aquest desnivell i a conseqüència de la caiguda incessant d’una aigua amb grans dosis de carbonat càlcic, a base de segles es va anar petrificant una de les cascades més permanents fins a formar un conjunt rocós de gran bellesa amb forma de barret. El Barret del Capelló, símbol actual d’una cinglera on s’aixoplugà ja l’home del Paleolític Mitjà.
Quina vergonya! I un avi no es pot operar per culpa de les retallades de la sanitat. I un nen amb dificultats d'aprenentage no té dret a l'atenció individual perquè no hi ha recursos. I al nostre país desapareix la Institució de les Lletres Catalanes a cop de tisorada...
Cospedal triplica el salario de Zapatero y dobla el de Barreda
Cobró 223.597 euros en 2010. Su sueldo en el PP, que se nutre de fondos públicos, es la clave para su elevada renta
La secretaria general del PP y aspirante a la Presidencia de Castilla-La Mancha, María Dolores de Cospedal, ha vuelto a situarse en la parte más alta de la tabla de sueldos políticos. Su declaración de rentas, patrimonio y actividades correspondiente a 2010, publicada ayer por el Diario Oficial de Castilla-La Mancha, donde ocupa un escaño, constata que la número dos del PP gana el doble que el presidente de su comunidad, José María Barrera. Y el triple que el jefe del Gobierno central, José Luis Rodríguez Zapatero.
Si en 2009 Cospedal percibió 240.737 euros de sus tres principales fuentes de ingresos, todas ellas nutridas con fondos públicos el Senado, el PP y sus trienios como abogada del Estado, en 2010 sus retribuciones se cifraron en 223.597 euros. Barreda cobró en ese ejercicio 113.650, de los que 101.079 procedieron del erario público. Y Zapatero, 78.184 euros por su sueldo estatal, el único que puede percibir.
El sueldo de Cospedal en el partido creció un 30% en 2009
Aunque los socialistas castellano-manchegos aseguran que Cospedal es la política mejor pagada de España, resulta imposible suscribir esa afirmación de manera tajante: la opacidad de partidos como CiU, PNV y, sobre todo, el PP impide conocer con exactitud los ingresos totales de sus dirigentes. No obstante, es sin duda la que más cobra entre aquellos que sí han desvelado sus ingresos: los componentes del Gobierno central, los del Ejecutivo castellano-manchego y los miembros de Las Cortes regionales así como los integrantes del Consell de la Generalitat valenciana y de Les Corts. Una rebaja de efecto exiguo
Para Cospedal, su sueldo como secretaria general del PP continúa siendo la clave principal de su desahogada posición económica. En 2009 percibió por ese conducto 167.865 euros. En 2010, la cantidad se redujo un 8,7% y se quedó en 153.271 euros. Dado que en noviembre, cuando se vio sumergida en una ácida polémica sobre sus retribuciones, Cospedal negó más de tres veces haberse subido el sueldo un 30% tras su llegada a la secretaría general del PP, ahora carece de sentido especular sobre si el partido optó en 2010 por aplicar una rebaja equivalente a la mitad de lo recortado para los ministros (15%) o si, simplemente, ocurrió algún otro fenómeno ajeno al conocimiento general.
Al año siguiente, sus retribuciones orgánicas se cifraron en 153.271 euros...
Les concentracions en defensa de la llengua omplen les places del país
Contra el decret de Font de Mora · Se n'han fet a València, Castelló, Alacant, Tarragona i Barcelona
Milers de manifestants han participat en les concentracions en defensa de la llengua i contra el decret anunciat pel conseller d'Educació valencià, Alejandro Font de Mora, per eliminar la línia en català i imposar una sola línia que integrés català, espanyol i una tercera llengua, a parts iguals. Places cèntriques d'Alacant, Castelló, València, Barcelona i Tarragona s'han omplert de manifestants convocats per Escola Valenciana i per Òmnium Cultural i la plataforma Somescola.cat. Segons les entitats convocants, les concentracions han reunit uns 22.000 manifestants.
La convocatòria ha reunit tots els líders dels partits de l'oposició. El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha demanat el conseller que 'retire el decret i encete un via de diàleg per arribar al consens amb tota la comunitat educativa'. Escola Valenciana, la FAPA, ACPV, Compromís, el PSPV, EUPV, ERPV són algunes de les organitzacions que van fer el crit d'alerta tan bon punt van tenir notícia de la intenció del conseller, que vol dictar un decret perquè la línia única es comenci al curs 2012-2013.
Escola Valenciana va fer una crida a sortir al carrer per defensar 'un ensenyament en català, de qualitat i plurilingüe', i per exigir la retirada del nou decret del Consell, 'que pretén capgirar el model educatiu valencià seguint criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, trencant el consens que naix de la LUEV, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià'.
A Barcelona, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha considerat una 'agressió' contra l'escola catalana la voluntat del govern valencià d'implantar un únic model d'ensenyament plurilingüe. Casals ha dit que la concentració no és només una defensa del model valencià sinó també del d'immersió lingüística catalana. 'Sabem que si no ens defensem mútuament el que els hi està passant a ells ens pot passar a nosaltres', ha declarat.
Un decret molt contestat
L'esborrany de decret que presentà el conseller d'Educació Alejandro Font de Mora per suprimir la línia d'ensenyament en català ha desvetllat una vasta reacció de protesta de tota la societat valenciana. En aquest reportatge de VilaWeb TV tres veus de l'àmbit educatiu i lingüístic critiquen el projecte del conseller i propugnen que es garanteixi l'escola en català: Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana, entitat que ha capitanejat les accions de protesta; María José Navarro, presidenta de FAPA-València, que denuncia que aquest decret vulnera el dret dels pares d'escollir la llengua d'escolarització dels fills; i Honorat Ros, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que recorda que l'Acadèmia vetllarà perquè el català tingui un tracte prioritari en l'ensenyament.
Tots tres afirmen que cal un projecte educatiu nou que reguli l'entrada d'una llengua estrangera, si més no. Però exigeixen que es faci a partir dels programes actuals, especialment els d'ensenyament en valencià i d'immersió lingüística, que s'han demostrat els més eficaços i reeixits en totes les matèries. 'No s'entén gens açò que vol fer Font de Mora, perquè no té sentit eliminar una realitat que funciona', diu Navarro. Per Martí, el plurilingüisme que proposa Font de Mora és fals i ineficaç i l'única cosa que pretén és arraconar el valencià de l'ensenyament. I per Ros, 'l'equilibri entre les llengües oficials no pot ser el punt de partença, sinó el punt d'arribada; i l'equilingüisme final només s'assoleix si hi ha una discriminació positiva del valencià, que és la llengua minoritzada'.
Tots tres també exigeixen que el nou conseller d'Educació obri finalment un diàleg amb la comunitat educativa, i que retiri el projecte. Ros arriba a opinar que l'esborrany de decret potser no és més que un globus sonda llançat pel govern en funcions.
L'Acadèmia no ha estat informada oficialment i no pren posició...
L'avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i restructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica deroga la llei de 1987 que erigia la Institució de les Lletres Catalanes i la llei del 2008 que erigia el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Aquestes dues institucions passen a ser, a la pràctica, mers consells assessors. I si el president del CoNCA, Francesc Guardans, s'ha declarat en 'radical desacord' amb l'avantprojecte de llei, el degà de la Institució, Francesc Parcerisas, ha anat més enllà, fins al punt de manifestar la seva 'indignació per la ignorància barrejada amb la supèrbia' del Departament de Cultura que presideix Ferran Mascarell.
Parcerisas ha enviat una carta d'adhesió a personatges i associacions vinculades a la Institució des del 1987, com a mesura de pressió, per mantenir la independència de la Institució de les Lletres Catalanes com a entitat autònoma del departament de Cultura. En el text assegura que la llei ha estat 'utilitzada per suprimir totalment la independència de certs organismes culturals com la Institució de les Lletres Catalanes. El Consell Assessor i la Junta de Govern desapareixen i la veu dels escriptors, traductors i editors ja no serà tinguda en compte en les futures decisions i programacions.
La Institució de les Lletres Catalanes, refundada el 1987 sota un govern de CiU, ja ha patit una retallada pressupostària d’entre un 25 i un 30%, però ara la crisi és l’excusa per a una reestructuració que farà que totes les iniciatives que tenen a veure amb la literatura, els escriptors, els seminaris i la traducció passin a mans dels funcionaris d’una futura unitat de suport administratiu.'
Ahir els degans de la Institució i Premis d'Honor Francesc Parcerisas, Josep M. Benet i Jornet, M. Antònia Oliver, Josep M. Castellet, Feliu Formosa, Jaume Cabré i Joaquim Molas, també signaven un manifest on asseguren que la modificació del caràcter jurídic de la Institució és 'perillosament restrictiva i entenem que n’amenaça la continuïtat'. Després d'una extensa explicació de les funcions actuals d'aquest organisme, del seu caràcter històric i de les activitats i projectes que endaga, els sotasignants exigeixen que es respecti el caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC i els seus actuals òrgans de govern.
Parcerisas considera que s'ha fet una redacció precipitada de l'avantprojecte de llei, que no s'ha donat prou temps per presentar al·legacions, i que barreja molts temes. Afirma: 'És molt inoportú i badoc intentar fer passar una llei de simplificació amb altres coses que no hi tenen res a veure.' Diu que en el cas de la Institució no es pot adhuir un tema econòmic, ja que el pressupost d'aquest organisme ja s'ha reduït gairebé un 30%. I al·lega que cap altre organisme vingulat al departament té per objectiu el foment de la literatura. 'Si el departament pren com a model l'ajuntament de Barcelona es farà una política de cara a l'aparador on els escriptors en llengua catalana tindran poc a dir. Aquest avantprojecte em sembla una proposta molt desgraciada, on hi ha un fons d'extraordinària ignorància sobre la tasca feta per la Institució durant aquests vint-i-cinc anys.'
La Biblioteca de Catalunya i l'Arxiu Nacional no formaran part de l'Agència del Patrimoni
Per altra banda, el director general del Patrimoni cultural, Joan Pluma, ha confirmat que ni la Biblioteca Nacional de Catalunya ni l'Arxiu Nacional de Catalunya no formaran part de la nova Agència Catalana del Patrimoni Cultural, tal com preveu l'avantprojecte de llei de simplificació. Per tant, haurien de continuar tenint entitat jurídica pròpia. Però el raonament de Pluma no neix de la necessitat de reconsiderar l'autonomia d'aquestes institucions històriques respecte del govern, sinó que parteix del pragmatisme. Ha declarat a VilaWeb: 'No les inclourem perquè les seves dimensions farien que la nova agència estigués al límit del seu tamany i això li faria perdre agilitat, que és una de les finalitat de la nova Agència Catalana del Patromoni Cultural. Si aquestes entitats anteposen el seu estatus a altres prioritats…, doncs que no pateixin, que el podran mantenir'.
Des de l'any 1984 el Museu Molí Paperer de Capellades organitza anualment els tallers d'ART-PAPER amb l'objectiu d'apropar el paper als artistes i fomentar la creació plàstica amb aquest material.
El que s'ofereix enguany, durant el dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol, s'adreça a artistes i a persones a títol individual interessades en adquirir les nocions bàsiques sobre el paper : història, propietats i l'experimentació de les possibilitats plàstiques.
El taller serà dirigit per Victòria Rabal, directora del museu i la resta de l'equip, i comptarà amb la col·laboració, per a les sessions teòriques, de José Antonio Garcia Hortal, doctor en Químiques i professor de l'ETSEIT (Escola Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa).
Per a la nostra llengua i cultura hem de treballar amb tenacitat, sense témer allò que tu en dius "sentir-se massa catalanista". No en serem mai prou. Hi ha molta feina endarrerida i l'hem de fer amb obstinació, cadascú des del lloc que li pertoqui.
Pere Calders (gener de 1984)
Divendres passat, a l'hora de recollir un dels quatre premis ADAC a la Normalització Lingüística i Cultural vaig llegir aquest fragment de la carta que en el seu dia em va enviar el Pere Calders.
A mitjans dels 80 em parlava de feina endarrerida en la defensa de la llengua catalana, que és, després de més de mil anys, la nostra única manera natural de comunicar-nos i d'expressar les nostres emocions.
Avui podríem parlar de feina enterbolida per culpa de sentències judicialsi de pressions polítiques desfavorables per part dels partits nacionalistes espanyols (PP i Ciutadans).
Ara més que mai ens cal defensar-la, protegir-la i sobretot usar-la de manera lliure i natural en tots els àmbits possibles. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú i de nosaltres depèn la seva supervivència. Poca broma!
Gràcies Ateneu d'Acció Cultural de Girona pel premi rebut i moltes felicitats als altres guardonats, Jaume Fàbrega i Colom, Plataforma per la Llengua i Joan Abril i Espanyol.
Si continueu llegint coneixereu més detalls de l'entrega dels premis de divendres passat i els meus amics feisbuquians trobareu un àlbum de fotografies en el meu perfil...
La directora Ester Bertran presenta el seu curtmetratge 'Fuzzy' al Cinema Truffaut de Girona
L'exercici audiovisual presenta la història d'una noia turmentada pel fet d'haver de portar ulleres
La directora banyolina, Ester Bertran, presentarà el proper dimarts 7 de juny al Cinema Truffaut de Girona el seu curtmetratge 'Fuzzy' (Borrós). L'estrena tindrà lloc a dos quarts de nou del vespre (entrada lliure) i també es projectarà juntament amb altres obres guanyadores del Fons de Creació Audiovisual de Girona de l'ARPAGI.
'Fuzzy' és la història d'una adolescent -interpretat per Laura Casamitjana- que li cau el món a sobre quan li comuniquen que haurà de portar ulleres. A partir d'aquí es desencadena un seguit de sensacions i experiències que la portaran a capficar-se extremadament pels seus problemes de vista.
Llúcia és una adolescent força popular al seu institut, una noia incapaç d'acceptar els seus problemes però que, tanmateix, no hi veu correctament. El fet de tenir en gran vàlua el que els altres puguin pensar d'ella li crea moltes inseguretats les quals s'incrementen al saber que haurà de portar ulleres. A partir d'aquí, el seu objectiu de passar desapercebuda acaba amb les noves lents, que la faran sentir objecte de burla per part dels seus companys.
L'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) va lliurar ahir al vespre el 25è Premi a la Normalització Lingüística i Cultural, en un acte que va tenir lloc a l'auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat a Girona. En aquesta edició, el premi personal es va concedir a l'historiador, crític d'art i gastrònom Jaume Fàbrega, i el premi a l'entitat va ser per a la Plataforma per la Llengua. A més, els reconeixements al millor article i a la millor carta al director publicats en el diari El Punt sobre la llengua catalana es van atorgar a Joan Pinyol, catedràtic de Llengua Catalana en l'ensenyament secundari de Capellades (Anoia), per la carta El català, cosa de pocs; i el premi al millor article s'atorgarà a Joan Abril i Español, per l'article El català mola entre els joves? Amb vista a l'any vinent, l'ADAC vol donar una nova empenta a la seva activitat principal, canviant el premi actual per un nou format que encara s'ha de decidir...
Fins ara, de la visita del president Macià a Manresa només n’havíem vist fotografies. Dimarts vinent, 7 de juny, el dia exacte que es compliran 80 anys d’aquest fet, per primera vegada públicament se’n podran veure imatges en moviment. Són uns pocs segons, però d’un gran valor històric.
Vine el dimarts 7 de juny, a les 20:00 h, a l’auditori de la Fundació Caixa Manresa (La Plana de l’Om 5), a l’acte:
Presentació pública d’uns films inèdits dels anys 30 a Manresa
Es tracta de curtmetratges enregistrats pel manresà Josep Arola i Romo (1911-1985), que ara veuen la llum per primera vegada. A més de la visita de Macià, es podran veure imatges en moviment de fets com les eleccions de febrer de 1936, l’homenatge al diputat Joan Selves, tronades, castells de focs, ciclisme, bàsquet, els bombers, una llarga desfilada dels soldats de la caserna del Carme i altres imatges d’una Manresa pràcticament desconeguda avui dia.
Hi intervindran:
Marc Torras (director de l’Arxiu Comarcal del Bages). Ignasi Perramon (regidor de Cultura en funcions de l’Ajuntament de Manresa). Joaquim Aloy (Associació Memòria i Història de Manresa). Josep Arola i Sierra (representant de la família del cineasta que va filmar les imatges).
Per l'emoció que em produeix que també es recordin d'ell en forma de nom de bar, perquè trobo que mai no farem prou per recordar-lo i perquè m'emociona que les persones el continuïn tenint present, seria capaç de convidar una copeta-refresc-glop d'aire o del que fos al bar Calders que regenten el Ramon i el Marc Lamarca (pare i fill) al carrer Parlament número 25, de Barcelona, vora el jardí dels Tres Tombs, entre l'estació de metro de Poble Sec de l'avinguda del Paral·lel i la Ronda Sant Pau (vegeu mapa) i no gaire lluny del tram del carrer Comte Borrell on vivia el mateix escriptor.
Resulta que, després de reformar-lo a fons, els nous propietaris del bar van estar a punt de mantenir el nom del negoci de tota la vida (bar Paloma) però alguna mena de màgia provinent de Llançà els devia il·luminar en un altre sentit i al final van decidir donar-li el mateix nom que el passatge que fa cantonada amb el bar. El que porta el nom de Calders i que en el seu moment va servir a Quim Monzó per queixar-se, per escrit i amb tota la raó del món, del fet que a un escriptor de la talla humana i literària de Pere Calders, la gran Barcelona li dediqués un carreró que no té sortida, inversament proporcional a la sortida meravellosa de milers de les seves narracions.
El temps, però, posa les coses a lloc i, encara que mai farem prou per recordar l'enyorat Pere (d'una categoria literària que està molt per damunt de tantes infanteries que es creuen segons qui i escriuen més amb les ungles que amb els dits), al final fins i tot aquest bar reinaugurat a mitjans de març passat, li ret diàriament i sucosa, un petit gran homenatge.
El bar Calders té prestatges amb les principals obres de l'autor de les Cròniques de la veritat oculta, per sant Jordi van fer fins i tot una parada de llibres, i a la carta de plats n'han inclòs de mexicans, com ara nachos, quesadillas i guacamole, en remembrança dels 23 anys que Calders passà a l'exili. (1939-1962).
També ofereixen pizzetes de ceba confitada i entrepans de formatge de cabra, entre altres possibilitats gastronòmiques. I per remullar-les, vermut de Falset o vi "Sant Antoni Gloriós" (del qual només es produeixen 300 ampolles). Al final de la barra, una imatge pintada del sant beneeix la barra, en un gest que sembla escapat d'un conte caldersià.
I per acabar-ho d'adobar, tots els quadres que pengen de les parets són obra del propietari del bar, el Ramon Lamarca. Si un dia en lluís un de pintat pel propi Calders, com el que penja en un racó del meu menjador, ja seria una meravella completa.
Gràcies per la iniciativa, Ramon i Marc, i de debò que, sempre que hi vagi, auguro que m'hi sentiré tan bé que no serà estrany que convidi a una copeta tots els que, sense conèixer-me de res, coincideixin amb mi en temps i en espai (aquest darrer, fantàstic i amb nom més ben trobat)
La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social.
Treballa als diferents territoris de parla catalana i des d'una perspectiva transversal en l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida lingüística als nouvinguts, en les universitats i en l'educació i a les administracions, entre d'altres àmbits d'actuació.
Els èxits aconseguits els han portat reconeixements com el Premi Nacional de Cultura 2008 a la Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat per la Generalitat de Catalunya.
D'altra banda acaba de guanyar un nou premi, el quart que rebrà des del passat mes de novembre i el setè en quatre anys. Es tracta d'un dels premis a la Normalització Lingüística i Cultural, concretament el Premi Entitat, que concedeix l'associació ADAC (Ateneu d'Acció Cultural). El premi es lliurarà el pròxim dia 3 de juny, a 2/4 de 9 del vespre, a l'Auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat a Girona.
Actualment compta amb diversos grups de treball en diverses poblacions i delegacions territorials al País Valencià, el Barcelonès, el Maresme, l'Empordà, el Tarragonès, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. En total engloba unes 4.000 persones i més de 20 entitats que treballen per promoure la llengua catalana.
Per últim, està avalada, a més, per un consell consultiu constituït actualment per Salvador Cardús, Jordi Font, Josep Mª López Llaví, Albert Manent, Isidor Marí, Fèlix Martí, Jordi Porta, Jordi Sànchez, Josep Mª Terricabras, Miquel Sellarès, Vicenç Villatoro, Joan Triadú, Isabel-Clara Simó, Miquel Strubell, Patrícia Gabancho i Abelard Saragossà i del qual en va formar part el desaparegut Francesc Ferrer i Gironès. Què us pensàveu?...
Familiares de víctimas del franquismo esperan que se realice la exhumación MADRID, 30 May. (EUROPA PRESS) -
La Agrupación de familiares pro exhumación de republicanos del Valle de los Caídos espera que la Comisión de Expertos que analizará el futuro de este mausoleo, que se constituye este lunes tras su aprobación el pasado viernes en el Consejo de Ministros, logren la exhumación de estos restos, algo que llevan reclamando "diez años".
"Lo que deseamos es poder enterrarlos en un cementerio, en un monumento funerario", que en muchos casos, "ya está construido desde hace años", ha indicado el portavoz de la agrupación, Fausto Canales Bermejo, en declaraciones a Europa Press.
Así, esperan que a partir de esta Comisión, que estará presidida por el ministro de Presidencia, Ramón Jáuregui, se cree una subcomisión, en la que su agrupación también esté representada, y que "investigue de una manera profunda y científica y determine dónde están los restos" de sus seres queridos.
La Comisión, adscrita al Ministerio de la Presidencia, "debe albergar" en opinión de Canales, un equipo multidisciplinar de expertos que también debería ser propuesto por la agrupación. Hasta el momento, mantiene, esto ha sido denegado, aunque asegura que "van a seguir insistiendo".
Entre las peticiones más inmediatas, solicitan una primera reunión con la Comisión a fin de "exponer y explicar" sus respectivos casos y demandas. Los familiares de esta agrupación quieren estar informados "de todos los trabajos y progresos de la comisión" para que exista "una comunicación fluida en ambos sentidos".
Si la voleu escoltar en una nit com la d'avui entreu AQUÍ
Els neandertals van fer servir l’Abric Romaní com un espai multiusos
Haver fet nit o nits a Can Massot, a Darnius, a l’Alt Empordà, a prop de la línia que avui separa la Catalunya catalana i la Catalunya que un dia ho va ser i que ara diuen que és francesa, et deixa el gust dolç d’haver gaudit d’unes quantes bones coordenades. Per diverses raons. 
Aquí teniu el vídeo de la meva intervenció en recollir el XVè Premi ADAC a la Normalització Lingüística i Cultural... 
La bandera estelada de Catalunya, al parlament britànic
Fa uns mesos, el músic capelladí Àlex Cassanyes, fill d'un dels millors amics que tinc a la vida, em va demanar una petita col·laboració escrita per a un projecte musical realment singular : les Orquestrades, un cicle de tres concerts en què participen més de 90 joves que estudien a les escoles de música de Piera, Hostalets de Pierola i Capellades. 
Quina vergonya! I un avi no es pot operar per culpa de les retallades de la sanitat. I un nen amb dificultats d'aprenentage no té dret a l'atenció individual perquè no hi ha recursos. I al nostre país desapareix la Institució de les Lletres Catalanes a cop de tisorada...
Les concentracions en defensa de la llengua omplen les places del país
L'avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i restructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica deroga la llei de 1987 que erigia la Institució de les Lletres Catalanes i la llei del 2008 que erigia el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Aquestes dues institucions passen a ser, a la pràctica, mers consells assessors. I si el president del CoNCA, Francesc Guardans, s'ha declarat en 'radical desacord' amb l'avantprojecte de llei, el degà de la Institució, Francesc Parcerisas, ha anat més enllà, fins al punt de manifestar la seva 'indignació per la ignorància barrejada amb la supèrbia' del Departament de Cultura que presideix Ferran Mascarell.
Des de l'any 1984 el 
Per a la nostra llengua i cultura hem de treballar amb tenacitat, sense témer allò que tu en dius "sentir-se massa catalanista". No en serem mai prou. Hi ha molta feina endarrerida i l'hem de fer amb obstinació, cadascú des del lloc que li pertoqui. 
La directora Ester Bertran presenta el seu curtmetratge 'Fuzzy' al Cinema Truffaut de Girona
L'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) va lliurar ahir al vespre el 25è Premi a la Normalització Lingüística i Cultural, en un acte que va tenir lloc a l'auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat a Girona. En aquesta edició, el premi personal es va concedir a l'historiador, crític d'art i gastrònom Jaume Fàbrega, i el premi a l'entitat va ser per a la Plataforma per la Llengua. A més, els reconeixements al millor article i a la millor carta al director publicats en el diari El Punt sobre la llengua catalana es van atorgar a Joan Pinyol, catedràtic de Llengua Catalana en l'ensenyament secundari de Capellades (Anoia), per la carta El català, cosa de pocs; i el premi al millor article s'atorgarà a Joan Abril i Español, per l'article El català mola entre els joves? Amb vista a l'any vinent, l'ADAC vol donar una nova empenta a la seva activitat principal, canviant el premi actual per un nou format que encara s'ha de decidir...
Per l'emoció que em produeix que també es recordin d'ell en forma de nom de bar, perquè trobo que mai no farem prou per recordar-lo i perquè m'emociona que les persones el continuïn tenint present, seria capaç de convidar una copeta-refresc-glop d'aire o del que fos al bar Calders que regenten el Ramon i el Marc Lamarca (pare i fill) al carrer Parlament número 25, de Barcelona, vora el jardí dels Tres Tombs, entre l'estació de metro de Poble Sec de l'avinguda del Paral·lel i la Ronda Sant Pau (vegeu 
La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. 
