Article de Sílvia Marimon i Cristina Mas publicat avui al diari ARA.
El vicepresident primer del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, ho ha deixat ben clar: "serà gairebé impossible" identificar les restes de les persones enterrades a la basílica del Valle de los Caídos, on hi ha gairebé 34.000 cossos. Queralt Solé, historiadora i autora d' Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (Editorial Afers), calcula que des de Catalunya es van traslladar a la cripta del Valle de los Caídos entre 5.600 i 5.700 restes òssies. Moltes, de soldats republicans no identificats. De fet, les darreres despulles que van entrar al gran mausoleu de Franco, el 1982, provenien de Vilafranca del Penedès. Ara bé, ¿realment és impossible identificar les restes de tots aquests soldats, milers dels quals van acabar al mastodòntic monument anys després de la guerra sense que ni ho sabessin els seus familiars?
"Quan Franco deia que el monument es feia per dignificar les víctimes, mentia: les caixes entraven sense cap ordre, la fusta de pi era de molt mala qualitat i sovint col·locaven 15 i 16 restes diferents en una mateixa caixa. Tot plegat era molt poc digne", relata Solé. La historiadora reconeix que al Valle de los Caídos hi ha molts problemes d'humitat i de salubritat que podrien dificultar la recuperació de les restes. De totes maneres, "la llei espanyola pel que fa a la recuperació de la memòria històrica és molt ambigua, no es mulla", diu Solé. L'Estat espanyol es limita a donar subvencions -la màxima dotació és de 60.000 euros- i els familiars s'han de buscar la vida: trobar un paleta, un antropòleg, un forense…
"Els polítics no se senten pressionats, perquè no hi ha gaire demanda social", argumenta la historiadora. No obstant, continua, "això no els eximeix de la seva responsabilitat; als familiars del Valle de los Caídos, si realment és impossible identificar les restes, els haurien d'oferir alguna alternativa".
Catalunya és l'única comunitat autònoma que té una llei de fosses comunes, aprovada el 2009. La Generalitat, explica Raül Digón, coordinador de la Unitat d'Atenció a les Persones Represaliades, "té un protocol d'actuació, rep les sol·licituds dels particulars i de les associacions, les valora i després posa en pràctica les exhumacions". A Catalunya, segons Digón, s'han localitzat 245 fosses comunes, "89 plenament confirmades i 156 probables". En total, s'han "dignificat -és a dir, s'ha adequat l'espai i senyalitzat- 15 fosses i s'han fet 6 actuacions d'exhumacions", resumeix Digón.
De Lleida a Madrid sense permís
Joan Pinyol va descobrir que el seu avi, Joan Colom, era al Valle de los Caídos el maig del 2008. Va veure el seu nom en un llistat que Queralt Solé va publicar a la revista Sàpiens. Durant dècades la seva família havia anat a plorar en una fossa comuna a Lleida. Creien que l'avi, un soldat republicà, era enterrat allà. Però als anys seixanta els funcionaris franquistes se'l van endur, sense ni tan sols informar la família.
Pinyol, que el 8 de setembre va ser al Valle de los Caídos per comprovar in situ en quin estat es troben els cossos amb un equip de forenses, no està gens d'acord amb Rubalcaba: "La impossibilitat d'exhumar les restes és únicament política, atesa la poca voluntat de l'actual govern espanyol d'afrontar el tema de manera valenta. Rubalcaba s'equivoca quan generalitza. Alguns cossos estan molt malmesos, però la gran majoria estan en bon estat i fins i tot hi ha caixes senceres que conserven intacta la inscripció que indica el lloc d'origen i el número de columbari. Que no ens enganyin!".
"Aquesta és una lluita solitària", assegura Pinyol. ICV-EU va presentar en el seu moment una proposició no de llei al Congrés dels Diputats a partir del seu avi, Joan Colom, que exigia al govern espanyol que elaborés un cens dels enterrats al Valle de los Caídos i facilités als familiars la recuperació d'aquests cossos. "La gran majoria de formacions polítiques se n'han rentat les mans", es lamenta. Les restes de l'avi de Pinyol, a més, van patir una "doble exhumació il·legal" i el 1990 van ser traslladades a una altra cripta del Valle de los Caídos.
Amb milers de recolzaments personals i ben poca ajuda política i institucional, fa tres anys que lluito per treure el meu avi del Valle de los Caídos. Hi va ser traslladat, amb nocturnitat i traïdoria i sense que ho sabéssim mai la família, el 21 de juliol de 1965 després de ser exhumat il·legalment de la fossa comuna del cementiri de Lleida pel Ministerio de la Gobernación d'aleshores, juntament amb 501 cossos més, les famílies dels quals segur que ni ho saben. Fa uns mesos -en concret el 8 de setembre de 2010-, quatre representants de la recentment constituïda Agrupació de Familiars ProExhumació de Republicans del Valle, vam ser convidats -per un subsecretari de Presidencia de l'actual govern espanyol, mà dreta de la Maria Teresa Fernández de la Vega- a anar fins al mausoleu-piràmide de Franco, per tal de veure amb els nostres propis ulls l'estat en què es troben els milers de cossos inhumats allí per ordre del dictador. Tot feia pensar que ens volien desanimar de la possibilitat de recuperar els nostres avantpassats i, després de la desaparició de l'escena pública de l'exvicepresidenta del govern de Zapatero, l'informe que havien d'elaborar l'equip de forenses que va obrir les criptes al costat nostre, ha tardat molts mesos en arribar. Finalment ho ha fet per subratllar el que l'actual vicepresident espanyol va qualificar de " dificultades insalvables que hacen imposible la exhumación". Jo que hi he estat, que he vist els milers de cossos amuntegats i que conec molts detalls de la seva inhumació, us puc ben assegurar que...
Es pot consultar des d'aquest dijous al web de la memòria històrica de
l'executiu. El mapa unifica tota la informació aportada per les comunitats i
les associacions. Rubalcaba ha explicat també que serà impossible identificar
els 12.000 morts anònims del Valle de los Caídos
El govern espanyol posa en marxa aquest dijous un mapa de les fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme al web de la memòria històrica, segons ha anunciat el vicepresident primer de l'executiu espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba. El també ministre de l'Interior ha explicat que el mapa unifica tota la informació aportada per les comunitats autònomes i les associacions en defensa de la memòria històrica, amb els resultats de les investigacions i troballes fetes fins ara. El web recull a més les principals dades sobre el compliment de la llei de memòria històrica des de la seva aprovació fa tres anys, i aportarà xifres de beneficiats d'indemnitzacions i dels vestigis i símbols franquistes retirats. El mapa és, segons Rubalcaba, un instrument en "constant evolució", que "no és exhaustiu, ni molt menys, ni està acabat", perquè a mesura que avancin les investigacions s'aniran incorporant noves dades. "Cap ésser humà ha de romandre enterrat al costat d'una carretera" i "ningú mereix que a l'horror de la seva mort s'hi sumi la indignitat de la seva tomba", ha resumit el vicepresident espanyol, que ha insistit que la llei "no va contra ningú sinó a favor de moltes persones" i que pretén "emparar les víctimes de la violència". Altres dades Entre les altres xifres que poden trobar-se al web hi ha els més de 125.000 passaports espanyols ja expedits a descendents d'exiliats, la majoria procedents de països llatinoamericans. També hi figuren les 13.400 persones beneficiades de pensions d'orfandat o la pensió anual de gairebé 7.000 euros que rep cadascun dels "nens de la guerra" reconeguts, establerts en 34 països. Rubalcaba també ha explicat que les mesures de "reparació i reconeixement personal" inclouen els 1.011 “certificats d'il•legitimitat” de les sentències dictades durant el franquisme i les indemnitzacions a 90 persones que van ser internades per la seva orientació sexual.
12.400 morts sense identificar al Valle de los Caídos...
És ben bé el que vaig pretendre ahir a la tarda a la sala d'actes de la Biblioteca Central d'Igualada davant de vora una cinquantena de persones que em van manifestar en tot moment el seu interès i sensibilitat pel tema, i al llarg d'una hora en què vaig repassar els set tipus de fosses comunes que tenim al territori derivades de la guerra civil i de la dictadura posterior, les actuacions d'exhumació dutes a terme al nostre país abans i després de l'aprovació al Parlament de la Llei de fosses (2009), el moviment de recuperació de la memòria històrica, els diversos punts de vista que intervenen en l'exhumació d'una fossa, els diferents mapes de fosses del territori atenent als fets bèl·lics dles anys trenta del segle passat, les fosses documentades fins al moment a la comarca de l'Anoia, la discriminació amb què actuà el règim de Franco respecte dels morts vençuts de la guerra (a diferència dels miraments que tingué amb els morts vencedors) i tot el que envolta a la fossa oficial del franquisme, és a dir, al Valle de los Caídos (construcció, cost, crida als familiars de les víctimes dels vencedors, inauguració, ordre de trasllat de restes de soldats republicans, inhumació d'aquests cossos i estat dels cossos fa uns mesos, gràcies a la visita que vaig poder realitzar el passat 8 de setembre a l'última plaça forta del franquisme convidat per l'actual govern espanyol.
En definitiva, amb serenitat, respecte i la contundència que exigeixen els greuges encara pendents de la guerra civil, ahir vaig viure una experiència molt motivadora per a la meva lluita particular en pro de l'exhumació del meu avi d'aquell funest mausoleu.
Gràcies a tots els que vau venir, als que em vau regalar un bocí de les vostres vides per seguir les explicacions i també als que, amb una dosi d'emoció més que evident i explicable, vau intervenir en el col·loqui final.
A continuació trobareu la nota de premsa que avui ha difós als mitjans la Biblioteca Central d'Igualada.
La Biblioteca treu de l’oblit les fosses comunes de la guerra civil espanyola
“Ferides obertes de la guerra civil”, amb aquestes paraules va descriure la regidora Maria Enrich les fosses comunes, en la seva presentació de l’escriptor Joan Pinyol. Unes fosses escampades arreu de Catalunya, amb les restes de persones –soldats i civils- enterrades de qualsevol manera durant els anys de guerra i postguerra. La conferència de Joan Pinyol va inaugurar, aquest dimarts, l’exposició Fosses comunes: un passat no oblidat, organitzada per Memorial Democràtic, i que durant tot el mes de maig es podrà visitar a la Biblioteca Central d’Igualada. Joan Pinyol va explicar que...
MEMÒRIA HISTÒRICA “Els hem enterrat en un camp, en un esglaó de la barrancada. El capità i el sanitari i un soldat de la quinta del 24. Els tenia tots tres allí, estesos. La lluna els il·luminava el rostre amb la seva pàl·lida claror, que els feia més pàl·lids i més blancs encara. Els he fet una fossa per a cada un, ben fonda. Cap als volts de les dotze de la nit, els hem enterrat. D’un a un els hem col·locat a la fossa, ben dignament. La lluna els ha donat la darrera besada. Era nit de lluna plena. I seguidament els han tirat la terra a sobre, a palades. Que impressionant! Que gran se m’ha manifestat la misèria de l’home!"
Fragment del Diari de Guerra de Pere Tarrés.
Demà dimarts, 3 de maig, a les set de la tarda i a la Biblioteca Central d'Igualada (plaça de Cal Font, s/n), impartiré la conferència titulada "Fosses comunes : un passat no oblidat" que servirà per inaugurar l'exposició amb el mateix nom que organitza el Memorial Democràtic.
Parlaré de les fosses del silenci derivades de la guerra civil i de la dictadura, detallaré tot el que he descobert del trasllat de milers i milers de víctimes de la guerra cap al Valle de los Caídos i donaré compte de la meva lluita particular per treure el meu avi Joan Colom Solé de l'Altar sagrado de la Patria, segons Franco i els seus...
Com a membre del jurat del premi literari que cada any convoca l'entitat "Sol Ixent" i l'Ajuntament del Pla del Penedès, i que enguany ha arribat a la sisena edició amb el tema "El Pla del Penedès, mil anys d'història", demà diumenge a la tarda assistiré a l'entrega dels diversos premis, presentats en cinc categories diferents segons l'edat dels participants i també en dos gèneres, poesia i narració curta per a cada categoria. Total! Possiblement deu guardons distins...
L'acte, que començarà a dos quarts de sis a la sala Polivalent del Poliesportiu i que contindrà diverses sorpreses, em permetrà fer una lectura pública del meu conte titulat "El Millor Pla", dedicat a una població que porto al cor des que vaig saber que l'avi del meu besavi, és a dir, el Cristòbal Piñol -nat a la parròquia de santa Maria de Bellver, dins el terme de Guardiola de Font-rubí, el 1792- es va establir l'any 1816 en una casa del costat de l'església de santa Magdalena coneguda popularment com a cal Borregaire, on va néixer el pare del meu besavi, Pau Piñol Catasús, que posteriorment establiria la nostra nissaga a Capellades... Josep...Florenci... Joan... Joan...Bernat...
Aquesta tarda de sis a nou i convidat pel grup d'escriptura PASTA DE FULL aniré a parar a Cardedeu per tal de retrobar-me amb el grup i assessorar-los a partir dels 23 microcontes que em van fer arribar fa dies.
La trobada microliterària tindrà lloc a la Vil·la Paquita d'aquella població del Vallès Oriental que fa temps que reclama la seva microsingularitat com a comarca del Baix Montseny i servirà per tornar-me a trobar algunes de les persones que fa uns mesos van assistir al taller de microcontes que hi vaig impartir (a la imatge).
Entre sis i nou doncs, repassarem els trets essencials de la microcliteratura i anirem desgranant les particularitats dels microcontes que han nascut de les seves mans i de la seva imaginació...
Com a cloenda del Festival del Mil·leni 2011 avui dijous 28 d'abril a partir de les nou del vespre la cantant palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz i el contrabaixista navarrès Javier Colina donaran a conèixer el seu primer disc en conjunt titulat EN LA IMAGINACIÓN (Nuba Records / ContraBaix, 2011).
Javier Colina va tenir l’oportunitat d’escoltar a Silvia ja fa uns anys en una visita a Catalunya del Pujol Miralta Sambeat CMS Trio. Aquell dia va començar a imaginar un repertori per a acompanyar la delicada i preciosa veu de Sílvia Pérez Cruz. L’admiració i respecte per Javier Colina per part de Silvia ve de molt llarg, els uneix la passió per les músiques, ritmes i cançons cubanes i llatines en part del llenguatge jazzístic.
Fa un temps que perseguien poder tirar endavant un projecte junts amb el material que els uneix, clàssics de la cançó cubana, música de ritmes llatins, amb lletres plenes de sentiments, moltes d’elles fosques, estripades, d’amor i de desamor.
Per fi les seves agendes, implicades en molts altres projectes,els han permès que el projecte vegi la llum, i a partir d’ara podrem gaudir en directe d’aquesta gran proposta en què els acompanyen Marc Miralta a la bateria i Albert Sanz al piano.
Dies enrere i a través del diari ARA van participar en un xat públic amb els seus admiradors. Si voleu saber què els vaig preguntar i el que em van contestar, continueu llegint...
També et tutejo, sí, però amb intencions molt més bones que les que gasta el Mourinho. Només per dir-te que ara que ets un referent positiu de bones maneres d'entrenar, de parlar i saber estar, amb aquella dosi de compromís nacional que tanta falta ens fa, no caiguis en les provocacions de l'entrenador portuguès i sobretot no reprodueixis expressions com "el puto amo" que estan tan en boca de bona part dels nostres adolescents per la via d'una castellanització i d'una vulgaritat que els comencen a identificar pejorativament. Fes honor al teu estil elegant i al referent històric del teu poble nadiu i combat les armes enverinades de l'enemic esportiu amb el so de timbals fins que s'ensordeixi la ximpleria que tant prediquen a les sales de premsa quan als periodistes els fan el diví favor de parlar. Gràcies per tot el que ens has donat, ens dónes i ens donaràs, Pep...
L’Ajuntament d’Igualada i la Fundació Sant Crist d'Igualada convoquen el Premi de Narrativa Breu Josep Còdol i el Premi Fundació Sant Crist d’Igualada amb l’objectiu d’incentivar la creació literària en llengua catalana. El Premi es regirà per les bases següents:
1a. La temàtica de les narracions és lliure i es valorarà que siguin amenes, amb originalitat argumental, i que tractin temes i problemes actuals. En el cas del Premi Fundació Sant Crist d'Igualada es valoraran també aquells relats que fomentin valors humans i ètics, com ara la solidaritat, la cordialitat, la tolerància...
2a. El text haurà de ser original, inèdit, en català, d’una extensió entre cinc i deu fulls DIN-A4, a una sola cara i doble espai. Si el text està redactat amb suport informàtic, el cos de lletra serà de la mida 12.
3a. Només es pot presentar una sola narració per participant, que no hagi estat premiada i que no es trobi pendent del veredicte d’altres certàmens. Caldrà lliurar cinc còpies, en cadascuna dels quals constaran el títol i el pseudònim de l’autor.
S’acompanyarà d’un sobre tancat, en l’exterior del qual constaran el títol del conte, el pseudònim i a l’interior el nom i l’adreça completa de l’autor, el correu electrònic, el telèfon i una fotocòpia del DNI.
4a. El termini de lliurament de treballs finalitza el dia 30 de setembre de 2011.
5a. Els treballs s’hauran de lliurar a l’Institut Municipal de Cultura, al c. Sta. Maria, 10, baixos 08700 Igualada, per correu certificat o personalment, de dilluns a divendres de 8 a 15 hores.
6a. La dotació dels premis és la següent:
1r Premi de Narrativa Breu Josep Còdol Guardó "Ciutat d’Igualada" i 1.000 €, atorgats per l’Ajuntament d'Igualada
Premi Fundació Sant Crist d'Igualada 700 €, atorgats per la Fundació Sant Crist d’Igualada
7a. Els relats del Premi de Narrativa seran valorats per un Jurat format per Joan Pinyol, escriptor; David Soler Ortínez, filòleg; Isabel Casas, llibretera; Maria Teresa Ribera, bibliotecària; Anna Urioste, guanyadora de l’edició anterior i Josep Elias, en representació de la Fundació St. Crist d’Igualada. El Premi Fundació Sant Crist d’Igualada serà escollit per un Jurat de la mateixa fundació.
Els premis podran declarar-se deserts i, excepcionalment, el Jurat podrà atorgar accèssits i també donar el premi ex-aequo. L’obtenció d’un dels premis o accèssits exclou la participació en l’edició següent. Les obres premiades restaran en poder de l'organització i els autors no en podran reclamar cap dret. L'Ajuntament d'Igualada es reserva el dret d’editar les obres guanyadores agrupant diferents convocatòries del premi.
8a. El veredicte dels dos jurats serà inapel•lable. Els guanyadors o els seus representants legals que no recullin el premi en el decurs de l’acte de lliurament, perdran tots els drets.
9a. La lectura d’aquests dos veredictes i el lliurament de premis tindran lloc el dia 27 de novembre de 2011, en el transcurs de l'acte dels Premis Ciutat d’Igualada de Creació Artística.
10a. Els treballs no premiats quedaran a disposició de l’organització i no seran retornats.
11a. El fet de participar en aquest concurs suposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases. Qualsevol qüestió no prevista serà resolta pels organitzadors.
12a. El comissari del premi és Joan Pinyol i Colom. Per a qualsevol qüestió sobre les bases dels Premis Ciutat d’Igualada, els participants podran demanar informació a l’Institut Municipal de Cultura, tel. 938 031 950, a la pàgina web www.igualada.cat o imc@aj-igualada.net
Un vol de Barcelona a Brussel·les, amb "Bussines Class" d'Iberia, anada i tornada, costa uns 1297 euros; amb Vueling, classe turista , costa uns 150 euros. Amb la diferència de cada viatge d'un eurodiputat en classe bussines, es paga un mestre durant 20 dies.
Retallem les despeses inútils com les que deriven del Ministerio de Defensa, l'assignació de diners cap a l'Església en la declaració de la Renda, els 340.000 euros que cobren cada any els benedictins del Valle de los Caídos per perpetuar els honors al dictador i per organitzar activitats per a entitats ultracatòliques, l'assignació que cobra la monarquia a canvi de moure només el canell des del tron d'or, les despeses de protocol de centenars de petites administracions com els consells comarcals que somien ser alguna cosa i no pinten gairebé res...
Per a aquest dissabte que ve tenia previstes dues activitats literàries. La participació en la presentació d'un llibre a Igualada i una xerrada-taller dedicada als microcontes a l'EMD de Jesús (Tortosa) en el marc d'una nova edició de la Fira Literària "Joan Cid i Mulet". Com que no tinc el poder de ser a dos llocs en un mateix temps fa uns dies en vaig haver de descartar una i vaig optar per dur a terme la xerrada sobre els microrelats a les Terres de l'Ebre. Però tampoc hi podré anar per culpa d'un estat físic que encara es ressent de la breu intervenció a què em vaig sotmetre avui fa tres setmanes i que em manté de baixa.
Tot i així, i per tal que, si voleu, vosaltres sí que pugueu gaudir d'aquestes ofertes culturals a mig abril, us dono a conèixer la informació al respecte.
Dissabte a Igualada, a la sala d'actes de la Biblioteca Central d'Igualada i a les 12 del migdia tindrà lloc la presentació del llibre Postals d'oblits. Recull de dracs, correfocs i grups d'animació dels anys 80 a les comarques de l'Anoia, Conca de Barberà i nord de l'Alt Penedès, escrit per Heribert Masana i Soler i en el qual vaig tenir el plaer de col·laborar tot donant compte de les accions que en la meva adolescència vaig dur a terme en el si del grup d'animació infantil "Gresca Fresca" (a la imatge).
El llibre esdevé un meravellós compendi d'una realitat dels anys 80 que va determinar molt el lleure de milers de nens i de nenes del nostre país. Em refereixo als grups d'animació que omplien de màgia moltes places i carrers de casa nostra.
I des de dilluns passat ja es troba en marxa a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús, a Tortosa, la V Fira Literària "Joan Cid i Mulet" que coordina de la millor manera, i entre d'altres, la regidora de cultura de Jesús, Dolors Queralt.
Si voleu conèixer el programa complet dels actes i també més informació sobre el llibre Postals d'oblits, continueu llegint...
S'ha engegat la campanya Tots a Westminster, que pretén en una primera etapa fer arribar milers d’adhesions als 14 diputats britànics que presentaren el 14 de juliol del 2010 una moció a la Cambra dels Comuns a favor del dret de Catalunya a decidir el seu propi futur.
MEMÒRIA HISTÒRICA CARTA DESTACADA A "L'AVUI" DE DIMECRES 13 D'ABRIL DE 2011
Durant la dictadura franquista i després d'imposar-se per la força de les armes, el dictador es va ocupar de derogar totes les lleis de la II República per imposar les seves.
Trenta-sis anys després del final d'aquesta dictadura, el nostre suposat sistema democràtic encara no s'ha atrevit a derogar una llei franquista com la que des de mitjans dels anys 50 del segle passat obliga l'Estat Espanyol a subvencionar amb 340.000 euros anuals l'abadia del Valle de los Caídos, que encara és, tal com el va definir el general colpista al BOE del 23 d'agost de 1957, "Un magno monumento destinado a perpetuar la memoria de los Caídos en la Cruzada de Liberación para honra de quienes dieron su vida por Dios".
Amb aquests diners que es continuen pagant sense que ningú digui fava i que no s'han ni de justificar econòmicament, els monjos benedictins celebren diàriament una missa al costat de la tomba del dictador i de centenars de víctimes atees i també d'altres confessions religioses, mantenen una escolania, gestionen una hospederia, acullen campaments d'estiu i lloguen sales per a entitats ultracatòliques.
Però encara hi ha un pitjor. Que ara, immersos en una inhumana crisi econòmica i quan assistim a retallades despietades en serveis públics com la sanitat i la formació de les persones, cap representant polític en actiu no gosi ni qüestionar el cabàs de diners públics a fons més que perdut que va a parar a la darrera plaça forta del franquisme...
ARTICLE A "THE GUARDIAN", 28-3-2011 de Jonathan Freedland
Espanya i el llegat permanent de Franco
The fascist dictator's shadow still hangs over Spain – but can this generation or the next finally bring catharsis to the nation?
Everything is as grey as granite. The skies, the mountains, the enormous crucifix hewn from the mountain rock – said to be one of the tallest in the world – and, in its shadow, the vast basilica of Valle de los Caídos in the Sierra de Guadarrama, near Madrid, where rests the body of General Francisco Franco, the last dictator of Spain.
Inside is no different. The church is as wide and tall as any cathedral, the distance from entrance to altar long enough to rival St Peter's in Rome. And all of it is filled with the cold, stone grey of the mountains. Above the pews, standing like sentries on their outsized columns, loom hooded statue monks, their granite hands resting on unsheathed swords, as if ready.
At the altar 14 purple-clad Benedictine monks conduct morning mass, a solemn ceremony faithful to the most unchanged Catholic ritual. An altar boy rings a bell and, at that second, the lights are turned off, filling this cavernous place with darkness – save for the beam shining on Christ upon the cross.
There is no denying the sheer, intimidating power of both spectacle and location: the Catholic-raised translator at my side gasps, confessing that he has never seen anything like it.
Spain's socialist government understands the potency of Valle de los Caídos, or Valley of the Fallen. Indeed, much energy has been devoted to taming it. Since 2009, the site has been closed to general visitors; only those attending mass are allowed. Just to make sure, a guard hands arrivals a slip of paper, reminding them that they are there "for religious purposes only".
The result is that, on this sleeting March morning, the priests outnumber the congregation, with no more than 10 people in the pews.
The official explanation is restoration work. But most believe the government wants to ward off those who might be drawn by the two words, etched into the church floor on the far side of the altar, accompanied by a simple cross, Francisco Franco: a burial spot marked on the day I visited by two bouquets, one made up of blood-red roses. Or perhaps by the plaque that honours Franco as the "caudillo de España" (military leader of Spain), who built the Valley of the Fallen in 1959, or by the sight of the Franco crest on the plaza walls outside.
To be safe, on 20 November – the anniversary of the dictator's death in 1975 – visitors' car boots are checked to ensure they are not bringing in placards or flags associated with Franco's fascist Falange party.
The government is considering legislation to deal with the Valle de los Caídos, appointing a panel of historians to advise. Should there, for example, be an exhibition detailing the monument's history, explaining that much of it was built by up to 20,000 prisoners drawn from those Franco had defeated?
The nervousness that surrounds the monument, an hour or so outside Madrid, is proof of the long shadow still cast by the event that defined 20th-century Spain: the civil war that began 75 years ago, when Franco mounted an army rebellion against the democratically elected government of the republic. Officially, the Spanish civil war ended in 1939, but as the acclaimed novelist Javier Cercas puts it when we meet in his Barcelona studio: "This is the past that has not passed. The civil war is still here."
Visit the fashionable La Casa Encendida gallery in Madrid and you can see the evidence. An exhibition by photographer Gervasio Sánchez on "the disappeared" shows bereaved families exhuming the remains of their loved ones from unmarked graves – something that has become a national phenomenon in Spain in the past decade.
In village after village, the children and grandchildren of republicans who were executed and their bodies dumped have sought to find them and give them a decent burial.
Those efforts now have state blessing, thanks to the law on historical memory passed by the Zapatero government in 2007, but they have sparked enormous controversy. Old wounds have been reopened: I was told of one village where a trio of elderly women broke into pro-Franco songs as the bones of long-dead, but still-hated, republicans were lowered into the ground.
Or witness the fate of Spain's best-known judge, Baltasar Garzón, who led the 1998 effort to bring Augusto Pinochet to justice. Having taken on corrupt politicians, international drug-traffickers and terrorists, he finally met his match in the ghosts of Spain's recent past. Last year he was suspended by the country's supreme court after he opened an investigation into the estimated 113,000 people executed by Franco's forces during and after the war.
To be fair, even many republican sympathisers agree that Garzón had overstepped the line, accusing him of folly in pursuing a crime whose chief perpetrator, Franco, is long dead.
But there's no denying the rawness of the nerve he touched. One group agitating in Garzón's defence brands its website Franco no ha muerto - Franco is not dead.
Any attempt to explain the grip the Franco period still exerts starts with the simple matter of chronology. While Germany and Italy were rid of their dictators by 1945, the caudillo ruled 30 years longer. Whatever process of stocktaking their fellow western Europeans undertook was delayed for the Spanish by three decades...
El proper 14 d’abril la Clàudia Pujol, directora de la revista “Sàpiens", presentarà a Manresa el llibre "Qui és Macià?", de Joaquim Aloy.
A l'acte també hi intervindran Josep Cots (responsable d’Edicions de 1984); Josep Alert, de l’Associació Memòria i Història de Manresa; i l’autor del llibre. Els actors Ivan Padilla i Laia Oliveras, dirigits per Fina Tàpias, llegiran diferents fragments de l’obra.
L’acte és organitzat per l’Associació Memòria i Història de Manresa i Edicions de 1984 i vol constituir també un record del president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià i Llussà, el dia que farà 80 anys que va proclamar la República Catalana.
La presentació de Qui és Macià? es farà el dia 14, a les 20:00 h, al Centre Cultural El Casino de Manresa (Passeig de Pere III, 27)...
Els arxius amaguen molts secrets. La revista Sàpiens ha demostrat que la història encara té pàgines per escriure. Número rere número han desvelat documents inèdits localitzats pels seus investigadors.
(a la imatge, un moment de l'acte Sàpiens que va tenir lloc a la Biblioteca Central d'Igualada el 12 d'octubre de l'any 2008)
Quan l'equip de Sàpiens va començar a plantejar-se que era necessària una revista d'història, alguns interlocutors se'ls miraven amb escepticisme. Parlar del passat només podia provocar atacs de somnolència: "Molta gent ens deia que com volíem fer una revista d'història, si la història era avorrida", recorda Jordi Creus, que va ser el director de Sàpiens des de pràcticament el seu naixement, el 2003, fins al 2010. Però la fórmula que va inventar la revista, el binomi historiador-periodista, va demostrar tot el contrari. El passat pot ser excitant i conquistar lectors. De moment, Sàpiens, amb el número 100 ja al quiosc, pot presumir de tenir-ne 141.000 i de ser la tercera revista mensual més llegida a Catalunya, només superada per Muy Interesante i National Geographic . A més, ocupa el primer lloc al rànquing de les revistes d'història, seguida per Historia National Geographic , amb 131.000 lectors i Historia i Vida , amb 52.000.
Una de les claus de l'èxit de la revista és que ha aconseguit convertir la història en notícia. El seu equip ha recorregut els arxius de tot el món: els Estats Units, Nàpols, el Marroc, Rússia, París, Bèlgica, Holanda, Espanya, França... atent a les desclassificacions que es feien arreu. Han investigat i han trobat documents inèdits. "Aquesta faceta investigadora ens diferencia d'altres publicacions", assegura Creus. "Hem fet aportacions documentals importants que han servit als historiadors per obrir noves investigacions". Per exemple, diu l'actual director general de Sàpiens Publicacions, el 2009 "vam trobar a l'Archivio di Stato de Nàpols milers de documents" que permeten fer una reconstrucció, fins a aquell moment impossible, del govern de l'arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió, que va tenir un desenllaç fatídic per a Catalunya.
Per Creus, una de les troballes més importants que ha fet la revista i que "vaig viure amb molta intensitat" va tenir lloc a Veneçuela. Al país que presideix Hugo Chávez hi van trobar Ramon de Colubí, l'advocat que va defensar Lluís Companys en el consell de guerra que el va condemnar a morir afusellat. Tothom donava per mort Colubí però Sàpiens el va localitzar i va publicar el seu escrit de defensa del president, que guardava des de feia 63 anys.
Les exclusives de Sàpiens han desvelat també alguns misteris íntims i familiars. Quan la revista va publicar el llistat amb el nom, cognom, adreça i activitats del mig miler d'agents nazis que Hitler tenia a Catalunya, "hi va haver gent que ens va trucar perquè sospitaven que hi havia alguna història obscura en el passat d'algun dels seus familiars i ho van confirmar amb la nostra publicació", explica Clàudia Pujol, que l'any passat va rellevar Jordi Creus a la direcció de la revista.
Descobertes doloroses Amb el número 67, la revista va treure un reportatge sobre les fosses comunes de la Guerra Civil i una llista amb els noms i cognoms dels morts que Franco va traslladar, sense permís, al Valle de los Caídos. Quan l'abril del 2008 Joan Pinyol va obrir Sàpiens i va començar a llegir els noms, va descobrir que el mastodòntic monument aixecat pel dictador i en el qual molts republicans van morir arrossegant i amuntegant pedres, havia estat el destí del seu avi. Durant dècades la seva família havia anat a plorar a una fossa comuna a Lleida. Creien que l'avi, Joan Colom, un soldat republicà, era enterrat allà.
Sàpiens pensa "continuar fidel als seus orígens"...
CARTA PUBLICADA PEL DIARI "AVUI" DIJOUS 7 D'ABRIL I QUE DEMÀ PUBLICARÀ "EL PUNT"
Ara fa just tres anys que vaig saber que el meu avi, mort al final de la guerra i després de vint-i-sis anys enterrat a la fossa comuna del cementiri de Lleida, va ser traslladat -el 21 de juliol de 1965, juntament amb 501 cossos més- al Valle de los Caídos sense que ho sabéssim els seus familiars i per ordre expressa del Règim de Franco (als anys 50 i 60 obsessionat en portar al gran mausoleu víctimes de la guerra del bàndol republicà i d'altres que no hi tenien res a veure, però que necessitaven per omplir aquella vergonya).
Ara el govern espanyol vol convertir el mausoleu on reposa i es venera cada dia el dictador (al costat de més de trenta mil cossos dels dos bàndols, que poden arribar a seixanta mil) en un "centro de memoria y reconciliación" amb la connivència de partits com CIU, PNV,ERC i fins i tot el PP, i s'està estudiant la possibilitat de traslladar el cos del dictador al costat dels seus, al cementiri de El Pardo.
Després de tres anys de lluita constant, de demandes d'exhumació a Patrimonio Nacional, al mateix jutge Garzón, als jutjats de El Escorial, de sol·licituds de subvencions oficials, de la creació de l'AFPERV (Agrupació de Familiars proExhumació de Republicans del Valle) i de comprovacions visuals in situ per veure l'estat físic en què es troben els cossos, tot plegat amb el propòsit de treure el meu avi d'allí i d'enterrar-lo per sempre al cementiri de la nostra població d'origen, ¿algú em sabria dir per què en un estat suposadament de dret i democràtic, trenta-cinc anys després de la seva mort, Franco continua gaudint dels privilegis que es va guanyar amb la força de les armes?
Mentre hi hagi cossos segrestats al Valle de los Caídos i mil traves administratives i polítiques per recuperar-los...
Si és que n'hi ha que no saben ser ni políticament correctes.
Cesa el periodista que descubrió a Rajoy en el barco de un narcotraficante
Esta foto (o una curiosa coincidencia de fechas) le ha costado el puesto al director de Xornal de Galicia que fue quien descubrió el asunto. En ella, Mariano Rajoy, aparece (dentro de los actos previos a la campaña electoral de 2009) en el atunero Moropa, propiedad de uno de los clanes históricos del narcotráfico: Os Caneos. En aquel momento, el jefe del clan, Daniel Baúlo Carballo, cumplía una condena de 17 años y medio de cárcel tras ser considerado por la Policía como “el traficante más importante a nivel nacional”. Público indagó algunos detalles más. Entre ellos, la confirmación del PP gallego de la estancia de Rajoy en el barco, en un acto “improvisado”, sin saber a quién pertenecía. Galicia Confidencial cuenta que Mariano Rajoy “montó en cólera” y llamó a Jacinto Rey propietario de la constructora San José, y del Xornal de Galicia. Y añade: “Según fuentes consultadas, Rajoy sugirió que presidirá el Gobierno en breve, lo que significa tener el poder para continuar adjudicando o no, las obras públicas de las principales empresas españolas, entre ellas, por supuesto, la constructora San José”.
José Luis Gómez, director hasta ahora de Xornal de Galicia, ha sido relevado de su cargo, de “mutuo acuerdo” con la propiedad de la empresa. La premura de ese “mutuo acuerdo” deja en el cargo de directora “en funciones” -como dice el propio periódico- a la subdirectora María Martínez Val.
Es decir, Rajoy se sube al barco de conocidos narcotraficantes como prueba la fotografía. Y no pasa nada, no tiene repercusiones. Salvo para el periodista que decidió publicarla que, casualmente, firma un “mutuo acuerdo” de despido inmediatamente después de la exclusiva
MEMÒRIA HISTÒRICA
Com a membre del jurat del premi literari que cada any convoca l'entitat "Sol Ixent" i l'Ajuntament del Pla del Penedès, i que enguany ha arribat a la sisena edició amb el tema "El Pla del Penedès, mil anys d'història", demà diumenge a la tarda assistiré a l'entrega dels diversos premis, presentats en cinc categories diferents segons l'edat dels participants i també en dos gèneres, poesia i narració curta per a cada categoria. Total! Possiblement deu guardons distins...
Aquesta tarda de sis a nou i convidat pel grup d'escriptura PASTA DE FULL aniré a parar a Cardedeu per tal de retrobar-me amb el grup i assessorar-los a partir dels 23 microcontes que em van fer arribar fa dies. 
Com a cloenda del Festival del Mil·leni 2011 avui dijous 28 d'abril a partir de les nou del vespre la cantant palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz i el contrabaixista navarrès Javier Colina donaran a conèixer el seu primer disc en conjunt titulat EN LA IMAGINACIÓN (Nuba Records / ContraBaix, 2011). 
També et tutejo, sí, però amb intencions molt més bones que les que gasta el Mourinho. Només per dir-te que ara que ets un referent positiu de bones maneres d'entrenar, de parlar i saber estar, amb aquella dosi de compromís nacional que tanta falta ens fa, no caiguis en les provocacions de l'entrenador portuguès i sobretot no reprodueixis expressions com "el puto amo" que estan tan en boca de bona part dels nostres adolescents per la via d'una castellanització i d'una vulgaritat que els comencen a identificar pejorativament. Fes honor al teu estil elegant i al referent històric del teu poble nadiu i combat les armes enverinades de l'enemic esportiu amb el so de timbals fins que s'ensordeixi la ximpleria que tant prediquen a les sales de premsa quan als periodistes els fan el diví favor de parlar. Gràcies per tot el que ens has donat, ens dónes i ens donaràs, Pep...
L’Ajuntament d’Igualada i la Fundació Sant Crist d'Igualada convoquen el Premi de Narrativa Breu Josep Còdol i el Premi Fundació Sant Crist d’Igualada amb l’objectiu d’incentivar la creació literària en llengua catalana. El Premi es regirà per les bases següents: 
Un vol de Barcelona a Brussel·les, amb "Bussines Class" d'Iberia, anada i tornada, costa uns 1297 euros; amb Vueling, classe turista , costa uns 150 euros. Amb la diferència de cada viatge d'un eurodiputat en classe bussines, es paga un mestre durant 20 dies. 
Per a aquest dissabte que ve tenia previstes dues activitats literàries. La participació en la presentació d'un llibre a Igualada i una xerrada-taller dedicada als microcontes a l'EMD de Jesús (Tortosa) en el marc d'una nova edició de la Fira Literària "Joan Cid i Mulet". Com que no tinc el poder de ser a dos llocs en un mateix temps fa uns dies en vaig haver de descartar una i vaig optar per dur a terme la xerrada sobre els microrelats a les Terres de l'Ebre. Però tampoc hi podré anar per culpa d'un estat físic que encara es ressent de la breu intervenció a què em vaig sotmetre avui fa tres setmanes i que em manté de baixa. 
S'ha engegat la campanya Tots a Westminster, que pretén en una primera etapa fer arribar milers d’adhesions als 14 diputats britànics que presentaren el 14 de juliol del 2010 una moció a la Cambra dels Comuns a favor del dret de Catalunya a decidir el seu propi futur. 
El proper 14 d’abril la Clàudia Pujol, directora de la revista “Sàpiens", presentarà a Manresa el llibre "Qui és Macià?", de Joaquim Aloy. 
Els arxius amaguen molts secrets. La revista Sàpiens ha demostrat que la història encara té pàgines per escriure. Número rere número han desvelat documents inèdits localitzats pels seus investigadors. 
De somnis, de destins, d'emocions, de somriures...
Si és que n'hi ha que no saben ser ni políticament correctes.
