Joan Pinyol

Des de la terra del paper

25 de març de 2007
Sense categoria
2 comentaris

Reviure per veure?

Fa anys que em dedico a l?Ensenyament -ara
Educació, demà no ho sé-, i puc afirmar el següent sense cap mena de
remordiment ni de dubte : La televisió és un dels invents més educatius que hi
ha al món. Sí, n?estic del tot convençut i seria capaç de defensar-ho des de la
sala de qualsevol parlament del món sense que em tremolés ni una mica la veu.
La televisió, que alguns han rebatejat com la "caixa tonta", és molt
instructiva i ensenya moltes coses, i posats a aprendre coses interessants,
esdevé molt eficaç sobretot per incorporar en el cervell humà el següent
aprenentatge : Ensenya principalment que no s?ha d?engegar.

Per què? ?que diria la Terribas-, doncs perquè majoritàriament escampa
uns continguts pèssims i nocius contra la intel·ligència, estova els
pensaments, uniformitza la manera de veure la vida, provoca patiments i
angoixes gratuïtes i superficials, roba temps de conversa a les famílies en
l?únic moment del dia en què coincideixen, crea ídols en persones que destaquen
per les seves habilitats amb les extremitats inferiors a toc de pilota, ofereix
models de comportament i de físic que moltes vegades tenen molt poc a veure amb
la realitat de les persones i convida a una passivitat dels individus que només
és capaç de provocar-los badalls i pel que vaig llegir l?altre dia, fins i tot
la mort.

Sí, tal com ho llegiu. Fa uns dies es va saber que un home de 70
anys va morir a casa seva mentre mirava la televisió i que la policia no el va
trobar fins al cap d?un any, encara amb l’aparell engegat. Tot i que dit així
sembla una de les trames més singulars de la narrativa de Pere Calders, us ben
asseguro que no m?ho invento. Els fets van passar a Southampton, als Estats
Units i, després de les declaracions del forense que ha tingut cura del darrer
destí del cadàver, s?ha sabut que l?home es va trobar assegut en una cadira
davant d?un televisor, com si estés seguint algun programa amb una fidelitat
realment corprenedora i, per tant, amb l?aparell encara encés des de fa només
tres-cents seixanta-cinc dies.

I ara vénen alguns intents d?explicació d?un cas que sembla ben sonat i
impossible. Resulta que l?home vivia sol des que fa un temps va morir la seva
esposa. I resulta que en quedar vidu va explicar als veïns i a les veïnes que
l?envoltaven la seva intenció de passar els darrers dies de la seva existència
en alguna residència per a gent gran, i per tant la seva decisió de deixar el
pis on vivia. I finalment resulta que, com que es van trencar unes canonades
del pis, finalment un dels veïns de sota va alertar la policia perquè mirés
d?entrar al que se suposava que era una vivenda desocupada ?com aquelles que
l?actual govern de la Generalitat ara obligarà a llogar- a fi d?evitar una més
que previsible inundació. I en entrar-hi van trobar la cosa més imprevisible
del món. L?amo del pis, sense vida, però encara aferrat a la programació
televisiva. Un detall que segur que ens farà compartir alguns interrogants. Si
sabem que l?home tenia certa edat i que l?oïda de les persones acostuma a
ressentir-se amb el pas dels anys, ¿com pot ser que ningú no sentís ni una sola
nit els sons que desprenia la seva televisió si, qui més qui menys, tots tenim
un veí que va a dormir tardíssim i que és un fidel seguidor d?aquella mena de
programes en què els convidats no saben parlar i no paren de cridar com uns
esperitats? I a part de la dona i en tot un any, ¿no el va trobar a faltar
absolutament ningú més de la família, ni per telèfon ni per Nadal? I la descomposició
del seu cos sense vida ¿no va ser capaç d?alertar cap altra persona per la via
olfactiva per dir-ho fi? ¿I quina mena de veïns no es preocupen pel destí d?una
persona que vol anar a una residència i no el van a visitar en tot un any?, ¿és
que potser estan massa enfeinats a mirar no perdre de vista "la caixa
tonta"? El que sí que tinc clar és que l?home en qüestió, segur que si mai
se li va passar pel cap de ressucitar, en veure què feien a la tele va desistir
en l?intent. I és que segons quins programes fan, n?hi ha ben bé per
morir-s?hi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!