Joan Pinyol

Des de la terra del paper

3 d'abril de 2014
Sense categoria
0 comentaris

De recular unes quantes dècades

Acabo d’estar a la classe de P4 de l’escola Marquès de la Pobla de Capellades. Dins el projecte dels oficis que treballen aquest trimestre he estat un dels pares i mares que passen per l’aula a explicar la feina que fan. Als companys de classe del Bernat els he explicat l’ofici d’escriptor, els he portat la meva primera màquina d’escriure, hem comentat el poder de la imaginació, els he parlat de la novel·la DOROTEA I LA JOIA GEGANTINA (Brosquil edicions, 2005) i els he capbussat en el meu conte, encara inèdit, EN VENTILAT I L’ESPANTALL, a través de les belles il·lustracions que n’ha fet l’Aina Xifré Solé. Hi ha coses per les quals val la pena haver nascut i veure a la vora la cara d’embaladit del meu fill entre els seus companys de classe, i els ulls brillants de tots plegats, també de la Carme Aloy, la mestra, n’és una. Gràcies escola de Capellades per haver-ho fet possible!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!