Joan Pinyol

Des de la terra del paper

3 de gener de 2014
Sense categoria
0 comentaris

L?Àfrica que no saps

ARTICLE PUBLICAT AVUI DIVENDRES 3 DE GENER AL “3 DE VUIT”, SETMANARI DE LA VEGUERIA PENEDÈS

Igual que Sant Martí Sarroca, el continent africà és ple de tòpics que no li fan cap mena de favor. El tenim a tocar i el desconeixem enormement. La paleontologia ens diu que tots i totes provenim d’allí i sembla que ben pocs hi vulguin anar i ja els estigui bé conèixer aquella immensa terra poc i malament. Hi ha llocs com Tuníssia que exporten la idea de ser el país africà més europeu perquè els europeus es deixin de falsos prejudicis i hi facin cap sense complexos. Fa uns anys dues catalanes, l’Eva Grados i l’Adriana Garay, van anar-hi no pas a passas-los la mà europea per la cara sinó per col•laborar en diversos projectes solidaris. Es van establir a Gàmbia i de seguida es van deixar seduir per la seva realitat. Per exemple per la singularitat de les teles que vesteixen les dones gambianes. Van estirar més el fil i van conèixer el Lamin, un sastre establert entre la illeta de Janjabureh i la bulliciosa ciutat de Brikama que, després de viatjar i treballar al Senegal, Guinea i Freetown (a Sierra Leone), s’ha acabat establint a Gàmbia per tirar endavant el seu negoci  i donar feina a altres sastres locals. Allí va conèixer les dues joves catalanes i tots plegats, el 2011 van tirar endavant el projecte Kairó, que pretén fer arribar el color i el disseny de les teles anomenades “African wax” a altres països, com Catalunya o Espanya. I alhora dinamitzar l’economia gambiana. De moment la venda dels seus productes la fan online a través del web www.kairogambia.com i a través de la seva presència en diferents fires però la idea és establir punts fixos de venda arreu del planeta i donar forma a una escola taller de costura que contribueixi a professionalitzar l’art del fil i l’agulla en aquell racó africà. Amb una certa dosi de pedanteria des d’Europa ho anomenem emprenedoria i ho posem de moda, però allí és una qüestió de supervivència per a molts i per a moltes. I d’una esperança en un futur immediat que, si volem avançar com a planeta, ha de sumar molt bones predisposicions. Molt bon any!

Joan Pinyol
Professor de l’INS Milà i Fontanals i escriptor
www.joanpinyol.net

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!