Joan Pinyol

La comunitat equatoriana de Capellades, a la Baixa Anoia, enmig de la Vegueria Penedès, fa anys que celebra amb entusiasme el dia de les Carmes perquè al país d’origen és festa grossa. La Casa d’Andalusia capelladina també venera amb emoció la Virgen de la Cabeza, en fan una processó pels carrers del poble i tot l’any la tenen en una capella de l’església del poble, gairebé de bracet amb una moreneta de tradició nostrada i llunyà color de pell. Diumenge passat moltes persones del meu poble es va aplegar al barri de la Font de la Reina, al mig del camí ral que unia Barcelona i Saragossa, en un paratge ancorat en el temps per on l’any 1151 va venir de passada la reina Peronella d’Aragó –esposa de Ramon Berenguer IV-, va fer aturar el carruatge i va veure aigua d’una de les fonts. D’aquí ve el nom d’un barri de Capellades que manté una capella dedicada a santa Bàrbara i d’aquí que diumenge passat s’hi fes festa grossa. Tot això ve a tomb del fet que cadascú celebra les festes que sent més íntimes i en una societat multicultural, multireligiosa i multidiversa com la nostra, només pot continuar sent així. Amb alumnes àrabs que celebren les vacances de Nadal com tots els altres, amb cristians que es miren de reüll el Ramadà, i també amb agnòstics i nihilistes que aprofiten la febre nadalenca del consum per allunyar-se costa avall de tota creença, amb l’ajuda dels pals d’esquí. Com que aquesta febre ja fa dies que guanya dècimes –amb decoracions nadalenques en oferta en el cent dos per cent dels basars xinesos de Catalunya-, i amb pessebres en cadenes comercials d’origen bavarès que a casa nostra fa dies que mostren uns pessebres de plàstic en una mena d’homenatge a totes les criatures del món -també les de Betlem-, nascudes de manera prematura,  només se m’acut reivindicar la possibilitat de celebrar o no el Nadal en la justa mesura del que realment mou el cor de cadascú. Sense imposicions, ni marees de cançonetes ensucrades, ni falsos esperits oportunistes d’una hipocresia més que manifesta. I si algú s’ennuega amb un polvoró que sigui perquè realment volia.