L’Estat Espanyol és el segon de tot el món amb major nombre de desaparicions forçoses després de la guerra civil i la postguerra franquista. Avui, en un hotel de Barcelona, he tingut ocasió d’escoltar testimonis molt esgarrifosos i de compartir la impotència amb altres familiars de desapareguts, abandonats en cunetes i profanats de les seves fosses comunes per part de la dictadura. També he aprofitat per donar-los detalls de la macrooperació de saqueig de cossos i trasllat al Valle de Sus Caídos que el Règim va dur a terme als anys 50, 60 i 70. I tot davant una comissió d’experts de l’ONU encarregada d’aquests temes. ¿Aconseguirà l’ONU fer obrir els ulls a un Estat deutor directe dels que van imposar-se per les armes i dins el qual totes les portes per a la reparació i dignificació de la memòria de tantes persones es troben sempre oficialment tancades? Per a tu, avi!