Aquest són alguns dels companys del curs de neerlandès. Asseguda a la dreta, la Luiza, deal brasil. Darrera seu i de peu, la Leila, de Rússia. Amagat darrera de tot, l'Edmund (que ja coneixeu del Hot Club de Gand). A la seva esquerra, my "mediterranean friends": La Naside i la Denize, estudiants de ciències polítiques provinents de Turquia. Encara més a l'esquerra, una parella de predicadors nordamericans, la Lucy i en John. Tallant el pastís, la Katia, de la bretanya francesa. I el pastís és pel Sahin, provinent d'Istambul i que avui ha complert 24 anys. Una bona sorpresa s'ha endut quan durant la pausa la Susanne ha tret els pastissos de sota la taula. I tot això passava mentre a 50 km detenien a més de 50 persones en una manifestació anti-islam prohibida pel govern belga. La veritat, més val cantar junts "anys i anys per molts anys" en l'idioma que sigui. Per això ara mateix me'n vaig a fer un brindis amb ells i tothom qui s'hi vulgui apuntar. Salut!!!
El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d’aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor. I és així, és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més.
Com podeu veure, la meva integració a la ciutat de Gent ha sigut ràpida i exhaustiva, fins al punt que he aconseguit obrir un petit negoci relacionat amb el món dels viatges. Si mai voleu venir a veure'm, ja sabeu a través de quina companyia heu de comprar els bitllets: www.palaturizm.com
El nom d'aquest local és ben suggerent, però més suggerent és encara la música que hi pots escoltar. En aquest petit local curosament amagat (s'hi accedeix a través d'un carreró de no més d'un metre vint d'amplada) hi pots escoltar música en directe pràcticament cada dia. I pel mateix preu (o sigui, res) gaudir de la seva atmosfera atemporal.
Us presento en Valentijn, l'home de terrissa. Aquest simpàtic personatge és l'encarregat de donar la benvinguda a tothom que vulgui entrar al seu restaurant enclavat precisament al barri de Patershol. Em pregunto si algú s'haurà pres mai la molèstia de plantar-li alguna cosa al cap.
Al mateix cap de setmana d'arribar vaig poder instal·lar-me provisionalment a casa d'una amiga de Madrid. Com jo, passarà una llarga temporada a Gent. Gràcies a la seva companya de facultat ha pogut heredar aquest petit apartament situat al nord de Patershol. Aquí és on ha nascut aquest bloc i des del qual he pogut anar entrant en contacte amb la ciutat.
Una de les moltes coses que tenia ganes de fer abans de marxar de Barcelona per tal de començar a empapar-me una mica de Bèlgica era acostar-me al bar Belchica del carrer Villarroel i tenir la oportunitat de probar alguna de les cerveses belgues que hi serveixen... O millor encara, anar al tast que es va fer a la Maison Belge del carrer Montseny durant les festes de Gràcia. No va poder ser ni una cosa ni l'altra.... Em vaig conformar amb repescar els sempre suggerents reportatges del Karakia.
Donderdag, 23 augustus. Fa dos dies que vaig marxar de Barcelona, coincidint amb el final de les festes de Gràcia. La pluja de l'últim dia que vaig passar a la ciutat ben bé podria ser un auguri de l'estada a Bèlgica.
El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren, tant se val, és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més.
