…que de casa ens tragueren!!! Dijous passat van arribar el meu germà Roger i la seva xicota, l’Armelle, la primera visita sense comptar l’estada dels pares al llarg de la primera setmana, com ja sabeu vam pujar en cotxe fins a Bèlgica. Les ganes de visitar coses i un clima més que agradable és el
El cap de setmana del 22 i 23 de setembre es va celebrar el 25è aniversari de la restauració del Vooruit. L’emblemàtic edifici va ser construït entre 1911 i 1914 convertint-se en seu d’una cooperativa socialista. Des de l’any 1982 l’edifici s’ha convertit en un important focus d’activitat a la ciutat; música, teatre, dansa i
Després de gairebé una setmana i mitja, torno a tenir internet. Aquest és el temps que ha passat desde que vaig deixar el pis pont en el qual vaig instal·larme durant les tres primeres setmanes a Gent, per tant això vol dir que ja fa més d’un mes que hi vaig arribar… Problemes amb els passwords i
Quan no feia ni una setmana que havia arribat a Gent, un vespre qualsevol tot tornant cap a casa em vaig trobar amb aquesta sorpresa: Joan as a Police Woman live at Handelsbeurs Contcertzaal!!! No cal dir que l’endemà mateix vaig anar a comprar l’entrada. A més, vaig poder gaudir del descompte per menors de 26 anys(descompte
Doncs sí, un cop més esperant el pintor. En Friedrik, a part de ser un bon tiu, fa bé la seva feina i a més de forma ràpida i efectiva. Però estic començant a desconfiar de la seva paraula. Perquè no es presenta el "cap d’obra" a l’hora acordada? Encara m’hauré de posar el casc "d’arquitecte", tot
Aquest són alguns dels companys del curs de neerlandès. Asseguda a la dreta, la Luiza, deal brasil. Darrera seu i de peu, la Leila, de Rússia. Amagat darrera de tot, l’Edmund (que ja coneixeu del Hot Club de Gand). A la seva esquerra, my "mediterranean friends": La Naside i la Denize, estudiants de ciències polítiques provinents de Turquia. Encara més
El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d?aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor. I és així, és així com m?agrada a mi i no en sabria dir res més. I en un dia com avui, tampoc
Com podeu veure, la meva integració a la ciutat de Gent ha sigut ràpida i exhaustiva, fins al punt que he aconseguit obrir un petit negoci relacionat amb el món dels viatges. Si mai voleu venir a veure’m, ja sabeu a través de quina companyia heu de comprar els bitllets: www.palaturizm.com Després de la bona
El nom d’aquest local és ben suggerent, però més suggerent és encara la música que hi pots escoltar. En aquest petit local curosament amagat (s’hi accedeix a través d’un carreró de no més d’un metre vint d’amplada) hi pots escoltar música en directe pràcticament cada dia. I pel mateix preu (o sigui, res) gaudir de la
Us presento en Valentijn, l’home de terrissa. Aquest simpàtic personatge és l’encarregat de donar la benvinguda a tothom que vulgui entrar al seu restaurant enclavat precisament al barri de Patershol. Em pregunto si algú s’haurà pres mai la molèstia de plantar-li alguna cosa al cap. Pot ser curiós veure com l’homenet es va deixant créixer
Al mateix cap de setmana d’arribar vaig poder instal·lar-me provisionalment a casa d’una amiga de Madrid. Com jo, passarà una llarga temporada a Gent. Gràcies a la seva companya de facultat ha pogut heredar aquest petit apartament situat al nord de Patershol. Aquí és on ha nascut aquest bloc i des del qual he pogut anar entrant en contacte
Una de les moltes coses que tenia ganes de fer abans de marxar de Barcelona per tal de començar a empapar-me una mica de Bèlgica era acostar-me al bar Belchica del carrer Villarroel i tenir la oportunitat de probar alguna de les cerveses belgues que hi serveixen… O millor encara, anar al tast que es va fer a
Donderdag, 23 augustus. Fa dos dies que vaig marxar de Barcelona, coincidint amb el final de les festes de Gràcia. La pluja de l’últim dia que vaig passar a la ciutat ben bé podria ser un auguri de l’estada a Bèlgica. Tot i així el viatge és majoritàriament plàcid. Arribant a París, la pluja torna a
El meu país és tan petit que quan el sol se?n va a dormir mai no està prou segur d?haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren, tant se val, és així com m?agrada a mi i no en sabria dir res més. Lluís Llach. Si hi