poca feina

bl·g

13 d'abril de 2008
Sense categoria
1 comentari

estoc…

Avui fa tot just una setmana que estava prenent xocolata desfeta abans d’anar cap al Dramaten, el teatre on estava apunt de començar l’actuació del Rufus Wainwright. L’Albert, la Hilda i jo teníem entrades. Cap dels tres l’havia vist mai encara en directe. El concert a Barcelona havia sigut la nit abans que la Hilda entregués el seu projecte final. Era la única “excusa” que li podia permetre no ser-hi aquella nit. Quan va veure que tocava a Estocolm, la ciutat on havia estat d’erasmus (i a la qual encara no havia tornat) no va dubtar a proposar de, perquè no, retrobar-nos allí. I és que a vegades, per fer realitat un desig només cal despenjar un telèfon.

I si a més la trucada és un diumenge al migdia i et respon una persona i no un contestador automàtic encara és més fàcil. Era gener, i ja quedaven poques entrades pel concert. Afortunadament, en quedaven algunes per nosaltres. Alguns diumenges més tard ens trobàvem asseguts a les butaques del Dramaten. Era el tercer dia que passàvem a Estocolm, i “l’excusa” per la que ens havíem trobat allí. La ciutat per si sola ja val una visita, però el bon concert va fer més especial encara el viatge. Com el sol que va brillar amb intensitat al llarg de tot divendres i dissabte, permetent-nos passar la major part del temps a l’aire lliure sense passar un fred insuportable. Només dues setmanes abans, la ciutat estava completament blanca. El sol del nord és molt diferent del mediterrani. Per això els guiris es posen tan vermells quan baixen a la Costa Brava. Aquesta setmana he pogut tornar a lluïr inusualment les ulleres de sol per Gant. Tot i així, la primavera és molt intermitent en aquestes terres. Em sembla que quan baixi a Barcelona el 21 d’abril, el primer que faré serà anar-me a banyar a la platja. Quines ganes de sol. No sé si em vaig equivocar a l’escriure el desig que vaig penjar a l’arbre que ens vam trobar per Estocolm. Per si de cas, el mantindrem en secret, com tot bon desig fins que es compleix.
  1. i doncs… jo ja m’havia perdut en els teus viatges… ara estocolm… mmmmm…. ruffus wainwright.. com et cuides… també ve al primavera crec, que estaràs per aqui? bé, en qualsevol cas espero que tot et vagi molt bé per allà on corris!!! ens veiem per la terra! mua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!