poca feina

La visita de l’Albert estava prevista pel cap de setmana del 16 de novembre. Però finalment no va venir sol. La Hilda, encara "semiafectada" per la síndrome post-pfc, es va animar a pujar. I de nou, com quan van venir el meu germà i l’Armelle, ens va fer un temps genial. I això, a Bèlgica, és sinònim de sol a pesar de les baixes temperatures. Em sembla que mai havia vist Sint-Pieterstation amb tantes ombres a l’andana!!! Sens dubte, no quan agafo el tren els dijous al dematí per anar a Brusel·les….

La Hilda va arribar el dijous al migdia, i l’Albert ho feia l’endemà al dematí. Van ser entre tres i quatre dies molt ben aprofitats. Casualment, aquell dijous era festa a Brusel·les, d’aquesta manera no vaig haver d’anar a classe i vam podar estar junts amb la Hilda des de que va arribar. Per la tarda ens vam dedicar a voltar per Gent, i al vespre visiteta al Vooruit amb concert gratuït. L’endemà al dematí, passejada fins a l’estació per recollir l’Albert (amb parada tècnica al bar de l’SMAK, el museu d’art contemporani). Ja tots tres junts vam dinar un dels plats típics de Gent en un restaurant just al costat de la torre Belfort, que malauradament havia tancat portes aquell dia i durant tot l’hivern. La quota cultural del viatge es va complir amb la visita al Desing Museum, amb una exposició temporal una mica decebedora. Perquè la Hilda no s’aburrís, vaig intentar canviar el recorregut del dia anterior, d’aquesta manera ens vam acostar fins a la universitat d’arquitectura de Gent. Després del cafetó de mitja tarda va arribar un dels moments freaks del viatge: tres ombres en l’obscuritat carregant un matalàs comprat al barri turc recorrent els llocs més turístics de la ciutat. L’endemà vam decidir anar a Bruixes, a només 25 minuts de tren. Gràcies a l’Eugenio i l’Stef, dos amics d’Almeria que eren de viatge a Berlín, vam poder baixar tots tres en bicicleta cap a l’estació. Un cop a Bruixes, i gastant sola de sabata, vam arribar fins a la zona dels molins, gairebé el límit de la ciutat. De tornada cap a l’estació, encontre sorpresa amb el Sergi, un company de la universitat que actualment està treballant a Rotterdam. Ja ho diuen, un mocador… El diumenge al matí tocava Brusel·les, tres ciutats en tres dies i escaig. Els avions sortien a la tarda, però vam tenir el temps suficient per recórrer el centre. Encara que no feia gaire que havia baixat a Barcelona, és molt agradable tornar a veure la gent… I és molt especial la sensació de caminar per carrers que per tu s’han convertit en habituals acompanyat d’amics que mai han caminat per allí abans. I més encara, quan els carrers són tan caminables com els de Gent.