poca feina

bl·g

27 d'octubre de 2009
Sense categoria
1 comentari

dillunsdimartsdimecresdijous divendresdissabtediumenge

9:00h Despertar-se; no massa tard, no fós cas. Fer la mandra, però amb la cosnciència ja poc traquila: posa’t d’empeus i a buscar feina!! Esmorzar amb el canal 33: un paio es dedica a construir símbols “land art” en llocs insòlits. Sempre hi ha cafè fet,  gentilesa del Ricard, el meu company de pis matiner (i amb feina ). Revisar el correu electrònic:

Benvolgut/benvolguda, Lamentem
comunicar-vos que l’oferta XXXXX en la qual participàveu s’ha
tancat i es deixarà de gestionar.
Us animem a seguir
utilitzant el portal on podreu trobar ofertes que encaixin amb el vostre
perfil. Feina activa.

Entrar al portal Feinaactiva. Comprovar (un cop més) que a la categoria “Inmobiliari i construcció” no hi ha demanda d’arquitectes. Apuntar-se a un parell d’ofertes d’auxiliar administratiu (sabent que tard o d’hora lamentaran comunicar-me que l’oferta s’ha tancat). Accedir a infojobs: segueixen buscant topògrafs per a Argèlia. 

9:51h, i tot un dia per endavant. 



Diuen que el dilluns és el dia de la setmana que menys agrada, que tothom voldria no haver d’anar a treballar, o a l’escola, etc. També diuen que tothom vol el que no té, i deu ser veritat, perquè en el meu cas jo sí que voldria anar a treballar. Encara que pensant-ho bé potser el que voldria és poder-me queixar de que he d’anar a treballar.

També hi ha molta gent que pensa que no tenir feina i cobrar l’atur poder ser una mena de “vacances” mig pagades, l’oportunitat per fer tot allò que vols fer quan no tens el temps de fer-ho, preparar-te per trobar aquella feina millor en la que tant sovint has somiat… Però resulta que quan has estat treballant durant un període de temps força important però sempre amb un conveni universitari no tens dret a subsidi (perquè teòricament no estaves treballant). En una situació així, la a perspectiva de tenir temps lliure a la teva disposició canvia radicalment quan saps que de posar-te en actiu novament depen la teva font  (extrafamiliar) d’ingressos. Cada minut en que no estàs buscant feina sembla que sigui un minut perdut, els caps de setmana no acaben de ser mai caps de setmana i els dies de cada dia tampoc són dissabtes.

A vegades és difícil saber veure per un mateix l’error d’obcecar-se amb la part més negativa de les coses. Per això és una sort tenir aprop gent que et recordi l’importància de relativitzar, i de treure partit d’on et penses que no en podries treure. La María, la meva xicota, és una d’aquelles persones que sempre sap treure el màxim partit del seu temps, i d’ella ha sortit la idea d’aprofitar la situació en la que estic per reobrir el blog.

Poca feina serà doncs un nou lloc on reflexionar sobre la feina en un moment en que els arquitectes no en tenim massa; buscar, exercir, arxivar, planificar, direccionar, emprendre… qui sap?!

I vinga va!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!