poca feina

ja fa més d’un any que vaig tornar de bèlgica, i encara més de l’últim post que vaig escriure al blog “llocs, Gent”. en tot aquest temps han passat deun’hido de coses; entre d’altres, deixar d’escriure al blog. a banda d’això, finalment i després de bastants anys he acabat la carrera convertint-me en un “jove arquitecte” o el que vindria a ser el mateix, en un jove no tant jove amb poca feina.

i per si no fos poc, se m’ha espatllat la impressora.

això vol dir que no només he de recórrer als meus pares perquè em deixin el cotxe o m’omplin un tupper de paella, sinó també quan he d’imprimir currículums per enviar a algún que altre despatx. tantes hores que hem passat junts l’HP-100 i jo, tantes entregues de projectes, tants “llençolets” imprimits… la impressora  ocupa molt, encara és al seu prestatge pero ja es nota el gran buit  que ha deixat en la meva minúscula habitació. doncs sí, ja no visc a casa els pares però de nou he de fer malabars per encabir-ho tot: he canviat el macrostudio de Gent per l’habitació més petita
d’un pis de la nova esquerra de l’eixample, barri on mai m’hagués
imaginat vivint. però els preus dels lloguers encara eren desorbitats
quan vam buscar pis amb els meus amics, així que vam triar un pis més o
menys apanyadillu. encara em sorprèn que aconseguís acabar el pfc en aquest reduït espai (si deixem de banda l’ocupació del menjador durant la última setmana per part de la maqueta i els amics que em van ajudar). trobar feina com a arquitecte en els temps que corren no és gens fàcil: lluny queden aquells dies com a estudiant en que les ofertes de col·laboració universitària ofegaven les parets de vidre de la borsa de l’escola; ara es deuen poder comptar amb els dits de la mà. on són tots aquells que sempre que els deies que estudiaves arquitectura et responien amb un somriure “doncs ja em faràs una caseta”?

així que ja ho sabeu: si per remota quasualitat em volguéssiu fer una entrevista de feina aviseu-me amb antel·lació; abans hauré de pasar per casa els pares a imprimir una còpia del cv. però no us preocupeu, no trigaré gaire: d’alguna cosa ha de servir tenir poca feina!