Sembla que són conceptes que ja fa temps que varen ser definits per un estudiós del fenomen internet però que a mi, immigrant de mena, no em varen arribar fins ahir gràcies a una conversa amb el meu amic i company Josep M., home d'àmplies lectures, generoses inquietuds i també, ai las, pertanyent a la secta dels immigrants. (n'hi ha més)
Aquest matí m'ha trucat Jordi Coca per dir-me que ha llegit el meu comentari del diumenge passat. Es posa en contacte amb mi no pas per demanar-me cap explicació. Respecta la meva opinió tot i que, és clar, no la comparteix en absolut. Em diu que li sap greu la frivolitat amb què toco el tema i la lleugeresa de les meves conclusions. Tampoc em demana cap mena de retractació. Només vol fer-me arribar de viva veu i sense intermediaris, el seu parer. No fos cas que el seu silenci s'interpretés com un senyal de conformitat. Tot això honora Jordi Coca.
Em diu també que és cert que ha escrit molts articles en to crític sobre el TNC. I també sobre altres temes. Reconeix que té el "defecte" de no contemporitzar amb el que li desplau. En conseqüència, discrepa de les conclusions a què jo arribo perquè en aquest país d'envejosos i caragirats el millor sistema per obtenir prebendes i escalar posicions no és, precisament, el de guanyar-se fama de corcó. És una altra manera de veure l'assumpte que em sembla tan digna de consideració com la que jo vaig utilitzar. Així doncs, és just que deixi constància en aquest moment i en aquest lloc de la reacció honesta, intel·ligent i civilitzada del senyor Jordi Coca.
Acabo de prendre una decisió que no em pensava que hauria d'adoptar tan aviat: a la vista dels comentaris que en els darrers temps es pengen als meus textos -sempre del mateix color, sempre amb la mateixa mala llet- he decidit desactivar l'opció que permetia als lectors incorporar-hi algun comentari.
La gota que ha fet vessar el got ha estat l'exabrupte que un "anònim" (per cert, què mal muntat que ho teniu, això de la identificació de les respostes, Partal i Maresma estimats) ha escrit aquesta passada nit a propòsit del meu text de fa dos dies en el que reproduïa un fragment del darrer llibre de Vicenç Villatoro. Així doncs, "anònim" i altres espècimens amb l'adolescència encara en fase de superació, QUE US MOQUI LA MAMA.
Durant l'agost aquest Bloc podria perfectament tancar portes i anar-se'n de vacances com fa la majoria dels mortals. Però com que no fa gaire que ha començat a funcionar podríem dir que no li pertoca el mes sencer. En conseqüència, durant la primera quinzena el tindrem actiu tot i que adaptat a la galvana pròpia de l'estació. ¿I quina cosa hi ha més estiuenca que repetir la programació de la temporada? Doncs això és el que farem en aquest Bloc a partir de demà: reciclarem alguns textos que han quedat sepultats rere pantalles de complicat (uf, i lent) accés i que, malgrat el pas dels dies, encara tenen vigència.
Bon estiu, doncs, i que us vagi de gust aquest refregit estival de totxanes!