Benvolguts lectors, 

Aquest apunt no conté, en aparença, cap cosa que el diferenciï dels altres. El cert, però, és que per mi té un significat força especial ja que és justament el que fa el número 2000 dels que porto escrits i publicats en aquest Bloc.

El dia 16 del mes passat, en l'apunt que commemorava els set anys d'existència de les totxanes, els totxos i els maons (vegeu-lo aquí) ja vaig explicar breument els dos principis bàsics...  (n'hi ha més)

Es diu molt de pressa, però la cosa ja comença a fer patxoca: avui fa exactament set anys que vaig estrenar aquest Bloc. I ho vaig fer per la porta gran: amb dos apunts. El primer (vegeu-lo aquí) molt matiner, a les 3 del matí. El segon (vegeu-lo aquí) a una hora més normal, quarts de 10 del vespre.

Són set anys que, en xifres, representen 1.984 apunts escrits -comptant aquest que ara mateix esteu llegint-, un milió i mig de lectures comptabilitzades des que els primers dies de juliol de 2006 Vilaweb va incorporar el seguiment estadístic a les prestacions de la seva plataforma de Blocs i, sobretot, un munt d'hores pensant en com enfocaria cada apunt i després escrivint-los.

Sóc conscient de les meves limitacions i per això estic convençut que en això de les dades estadístiques...  (n'hi ha més) 

El passat cap de setmana em vaig decidir a fer el cop de cap i vaig obrir un compte a Twitter amb el nom "Totxanes".

He començat amb discreció i modèstia per dos motius: perquè generalment tinc més feina que temps i no voldria dispersar-me gaire, i perquè, ho confesso, de moment encara no li he sabut trobar la gràcia a l'invent.  (n'hi ha més)

El dimarts de la setmana passada, en el transcurs de la segona i darrera sessió a La Pedrera dedicada a Joan F. Mira l'amic Vicenç Villatoro em va deixar d'una peça. Tan bon punt em va veure li va faltar temps per felicitar-me per la rapidesa en fer-me ressò en aquestes Totxanes de la notícia que el dia abans ens havia donat el mestre Mira en anunciar públicament que estava en plena traducció de l'Odissea. "T'has avançat a La Vanguardia. Poca broma", em va dir.

Efectivament, aquell dilluns quan vaig tornar a casa portava al cap la idea de difondre la gran notícia. Podia haver esperat a fer-ho l'endemà però com que no tenia gaire son em vaig decidir a escriure-la i penjar-la uns minuts abans de la mitjanit (vegeu-la aquí).  (n'hi ha més)

Sembla que vivim una temporada rica en aniversaris. Ara fa vuit dies (vegeu aquí) celebràvem els cincs anys exactes de vida d'aquest Bloc i del començament oficial de MesVilaweb. I avui, amb aquest text que ara mateix esteu llegint, arribo als 1.500 apunts publicats des del 16 de juny de 2004. Qui m'ho havia de dir quan vaig començar...

I ja que estem posats en números afegiré que en els tres anys gairebé exactes que han passat des que MesVilaweb va incorporar el servei d'estadístiques per als seus usuaris -va ser durant la primera setmana de juliol de 2006- aquestes Totxanes han enregistrat 449.000 lectures. És a dir, una mitjana de 420 lectures diàries que estic segur que molts coblocaires superaran de llarg però que a mi m'omple d'orgull i de satisfacció. Gràcies de tot cor per la fidelitat i la paciència.  (n'hi ha més)

Avui, festa del Bloomsday, jornada que tots els joycians del món tenen encerclada al calendari amb retolador vermell, diada de festa grossa a Dublin, es compleixen cinc anys exactes des que vaig escriure el meu primer apunt en aquest Bloc.

Fou el mateix dia que Biel Mesquida va escriure "Homersea" (vegeu aquí), la seva particular -i molt recomanable- visió de l'odissea joyciana ambientada a Palma i amb una femella com a protagonista.  (n'hi ha més)

Els seguidors d'aquestes Totxanes més observadors s'hauran adonat que des de fa una setmana al capdamunt de la llista dels meus enllaços recomanats (que trobareu en la columna de la dreta de la pantalla) hi ha un accés que us porta a un Bloc nou.

El seu nom és "Astrologia psicològica" i es tracta d'una proposta d'allò més interessant de la qual és responsable una persona que jo m'estimo d'una manera molt especial: la Cristina Àlvarez.  (n'hi ha més)

Des de fa quasi tres anys aquestes Totxanes tenen un germanet situat a uns quants milers de quilòmetres de distància. Es diu "Viure a Estocolm" i el trobareu molt fàcilment. Només us cal anar al final de la llista de Blocs recomanats de la columna de la dreta i allí el trobareu esperant-vos.  (n'hi ha més)

Encara sota l'impacte de veure aquesta nit passada al Canal 33 el noi gran de casa portant el pòndol del programa "Km 33" dedicat a Mèxic (vegeu aquí) i, per tant, amb les restes de bava que ens queia a l'A. i a mi mentre el contemplàvem, celebro el quart aniversari d'aquest Bloc.

L'any passat vaig saludar des del You Tube (vegeu-lo aquí) i aquest any no he pensat res d'especial, tret del que faig ara: dir que avui fa quatre anys de la primera Totxana (vegeu-la aquí).  (n'hi ha més)

"Sóc una noia o dona que acaba d'encetar la dècada dels 30. Fa uns deu anys que vaig deixar d'escriure per dedicar-me a tot de menesters de la vida adulta que un dia o altre explicaré. Després d'unes maniobres de reubicació en els sentits que us vulgueu imaginar, he aconseguit el temps per reprendre això d'explicar coses, sense més pretensió que la d'anar traient-me del damunt un pes que ja es feia difícil de suportar. Així que vaig decidir obrir aquest bloc per anar practicant i sentir-me un poc obligada al noble art del nulla dies sine linea. Jo, què voleu que us digui, només pensar que algú pugui arribar a clicar amb un xic de curiositat els meus ReGisTRes ParTiCulaRS, ja se'm posa la pell de gallina!"  (n'hi ha més)

Tot i que avui no m'esperen al despatx i sí que ens esperen, en canvi, a l'A. i a mi els plàcids paisatges de la Toscana abans d'enfilar cap al camp d'aviació no m'estic de fer la meva passejada matinera de cada dia per la xarxa.

Hi trobo l'estimat Doctor que signa "Un tio normal" -un dels Blocs que jo llegeixo- (vegeu-lo aquí) que ens recorda que ahir va ser Corpus i que a Barcelona es podia contemplar en els llocs habituals el tradicional Oucomballa.  (n'hi ha més)

Durant la passada nit aquest Bloc ha arribat a les 200.000 visites des que el juliol de fa dos anys Vilaweb va posar a disposició de cada usuari les estadístiques de la seva pàgina. És una xifra que estic segur que molts altres Blocs superen amb escreix però que no puc amagar que contemplo amb satisfacció i alegria.

Una xifra que sobretot em ve a dir que hi ha algú a l'altra banda. Gràcies, doncs, per ser-hi.  (n'hi ha més)

Cada vegada que passejo per la blogosfera m'agrada dedicar una estona llarga al que explica l'autor del Bloc "Un tio normal" (vegeu-lo aquí).

Ja en vaig parlar en aquestes Totxanes (vegeu aquí) quan a mitjans de juny el vaig descobrir i em va encantar, d'una banda, com el seu autor es plantejava l'aventura de començar a escriure un Bloc i, de l'altra, la deliciosa manera que tenia d'autodefinir-se: "un tio normal", ras i curt.

Un individu, doncs, ben necessari, aquest "tio normal", en els temps d'artifici tifa i sense substància que ens han tocat de viure.  (n'hi ha més)

Llegint "Tirant al cap", el sempre recomanable Bloc de l'amic Joan Carles Girbes, m'assabento dels resultats d'una iniciativa d'Òmnium Cultural de la qual tenia vagues informacions prèvies: la llista dels "200 noms de la catosfera" en la qual aquestes Totxanes han tingut la bona fortuna de ser-hi incloses (vegeu-la aquí).  (n'hi ha més)

"El mar dissipa", solia dir ma mare per explicar el deixondiment i les ganes de no fer res que ens solien quedar, de petits, a mon germà i a mi després d'un dia de calor a la platja. Doncs així, una mica "dissipat", em sentia avui quan he tornat a casa. Amb sensació de son endarrerida i sense ganes de fer res. Ni d'obrir l'ordinador.

Tot plegat ho atribueixo al fet que ahir l'A. i jo vàrem repetir la magnífica experiència de fa un any (vegeu aquí): un passeig per la façana litoral de Barcelona i el Baix Maresme a bord del veler d'uns bons amics.

Fins que fa una estona, fart d'arrossegar-me pels racons de casa, he engegat l'ordinador i he trobat en el correu la cura de tots els meus mals. Un missatge que em parla de bona poesia en un bon Bloc: "Els dies i les dones" (vegeu-lo aquí)  (n'hi ha més)

Quina delícia de lectors que tinc! No havien passat dues hores des que vaig penjar el meu apunt d'ahir sobre els 50 anys del Nou Camp que ja tenia un correu de la Pepita N. en el que em deia que esperava amb interès la meva crònica sobre la inauguració de l'estadi i que, parlant d'esdeveniments en els quals jo he estat present, li semblava recordar que en algun lloc d'aquestes Totxanes jo havia escrit la crònica del dia que vaig assistir a l'única actuació dels Beatles a Barcelona.  (n'hi ha més)

Des de fa tres dies tinc damunt la taula un llibre llargament esperat. Es tracta de "Nació.cat", un estimulant i detallat treball del periodista -i il·lustre coblocaire (vegeu aquí)- Saül Gordillo en el qual se'ns descriu per primera vegada amb pèls i senyals tot el complex i delicat procés que aviat farà dos anys (vegeu aquí) va culminar amb l'acceptació per part de l'ICANN, l'organisme internacional competent en la matèria, de la denominació ".cat".

Una fita que, segons explica en el llibre un dels seus protagonistes, "és la primera gran victòria nacional des de la desfeta de 1714". Potser l'entusiasme el traeix una mica però, vaja, ja deu anar per aquí, la cosa... Sobretot si tenim en compte la poca gràcia que en el seu moment el projecte va fer als espanyols i els entrebancs que polítics i funcionaris (més aquests darrers que els primers, que érem als inicis del "talante") varen anar posant-hi "sin que se note el empeño".  (n'hi ha més)