Llegeixo als diaris que aquest cap de setmana la senyora Carme Chacón farà pública la seva candidatura a la secretaria general del seu partit, el PSOE, en un poble d'Almeria que es diu Olula del Río.
A part de la proximitat de les eleccions andaluses -un territori que fins fa poc havia estat una bossa de vots socialistes molt considerable-... (n'hi ha més)
El dia 1 de juny la pàgina web del Departament de Presidència (vegeu aquí) va posar a informació pública el text de l'Avantprojecte de Llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica. Es tracta d'un text força extens -i intimidant: 274 pàgines (vegeu-lo aquí)- que en major o menor intensitat afecta a tots els departaments que actualment configuren l'estructura de la Generalitat de Catalunya. (n'hi ha més)
Una de les frases de Joan Puigcercós quan va comparèixer el dilluns passat davant de la premsa (vegeu-la aquí) per anunciar que plegava em va recordar una escena que vaig viure fa tres anys i que de seguida explicaré. La frase de Puigcercós -un bon diagnòstic, al meu parer- és aquesta: "Durant aquests anys de govern del tripartit a ERC hem donat la sensació d'estar instal·lats a les institucions". (n'hi ha més)
Entranyables les escenes ambientades en la intimitat familiar que apareixen en la propaganda electoral del senyor Jordi Hereu, candidat a renovar el càrrec d'alcalde de Barcelona en representació del PSOE de Catalunya (l'antic PSC)... (n'hi ha més)
Captat a la ràdio fa un parell de dies: "Un bon gestor és, per definició, aquell individu capaç de preveure un problema i d'adoptar les mesures necessàries per resoldre'l abans que esclati. La seva feina sol ser, doncs, callada perquè la majoria de les vegades gairebé ningú arriba a tenir consciència del que ha representat la seva clarividència i el seu esforç...
Quan fa tres mesos i mig el senyor Artur Mas va guanyar les eleccions que liquidaven els set anys de règim tripartit una bona part de la ciutadania vàrem sospirar alleujats. Aquella pel·lícula -en sessió doble, a més a més: tres anys la primera tongada i quatre la segona- ja la teníem molt vista i ens feia il·lusió estrenar àlbum amb un feix de cromos nous de trinca per començar a enganxar. (n'hi ha més)
Aquest Bloc fa costat a la iniciativa de Vilaweb d'estar vint-i-quatre hores en silenci com a protesta per l'apagada de TV3 al País Valencià promoguda pel govern de la Generalitat Valenciana.
Tot i que ja s'esperava una sentència del Tribunal Suprem en la línia del que ha acabat sortint, no deixa de ser una forta clatellada contra la llengua -el símbol per excel·lència de la nostra personalitat com a país i com a cultura en el món- precisament en uns moments de canvi en la més alta jerarquia de la Generalitat.
Davant d'una situació com la que ara es planteja crec que, a nivell de país -és a dir, de societat i (tant de bo) de govern- només hi ha dues vies d'actuació: la insubmissió contra una sentència que ens agredeix i que, per tant, hem de rebutjar sense embuts, i el menyspreu més absolut contra les forces polítiques... (n'hi ha més)
Pel que veig que va donant de si el debat d'investidura del futur president de la Generalitat -i algunes declaracions dels dies previs- veig que, segons uns, el senyor Artur Mas és un fervent independentista camuflat amb pell de xai.
Segons uns altres, en canvi, el seu discurs no pot amagar uns profunds reflexos de submissió a Madrid i a tot allò que aquest concepte representa. (n'hi ha més)
Els seguidors d'aquestes Totxanes saben que quan m'he de referir al PP (i altres de la mateixa corda com Ciutadans, Rosa Díez, etc.) i les seves actituds en relació a la llengua catalana i a la convivència al nostre país no em tallo gens i els descric com mala gent, com persones dolentes de mena.
Mala gent perquè no tenen el més mínim escrúpol... (n'hi ha més)
Aquest matí he escrit la darrera crònica electoral "matinera" d'aquesta temporada.
Des de quarts de 8 la podeu veure penjada aquí, a la pàgina principal de Vilaweb.
A partir de demà tornaré a dormir les hores i s'haurà acabat una experiència que mentiria molt si us digués que m'ha deixat indiferent. Ben al contrari... (n'hi ha més)
... i per això els meu ritme habitual de producció de Totxanes ha disminuït una mica aquests dies. Què hi farem.
De tota manera, l'experiència d'escorcollar la xarxa entre les 5 i les 6 del matí i d'escriure un article en els següents seixanta minuts (vegeu aquí) és d'allò més estimulant i de les que val la pena d'explicar amb calma quan sigui el moment. És a dir, passat el 28-N.
Va ser entre 1975 i 1978 -quan varen nàixer els dos nois- que vaig fer el canvi de noctàmbul a matiner. Vull dir que fins que va arribar al món el noi gran de casa jo era una persona per a la qual anar-se'n al llit pels volts de la mitjanit no li era causa de grans maldecaps o de problemes de rendiment laboral l'endemà.
En poc temps, però, vaig fer el tomb i fa més de trenta anys que de la mateixa manera que cap a quarts d'onze de la nit ja deambulo com un zombi, a les sis del matí estic fresc com una rosa i amb tots els sentits a punt i perfectament esmolats.
Els lectors d'aquestes Totxanes -i els meus companys de feina, acostumats a rebre correus meus matiners- en tenen bones proves ja que la meva hora habitual... (n'hi ha més)
Sembla que el PSOE de Catalunya (l'antic PSC) acaba de descobrir l'estètica "ni-ni" i que s'hi ha abocat a cor què vols.
Ara acaben de presentar un eslògan electoral en el qual intenten definir-se amb poques paraules i acaben inventant la pòlvora amb una frase que en aparença signa el president Montilla... (n'hi ha més)
De vegades els grans problemes de fons -que la gent sap que existeixen, però que no gosa a verbalitzar-los gaire per si de cas- irrompen enmig de l'escena per mitjà dels indicis més casuals, més insospitats.
És el cas del senyor Joan Puigcercós, número 1 d'ERC en les properes eleccions. Preguntat el dijous passat sobre si compraria bons de la Generalitat (vegeu aquí) la seva resposta va ser dir que no perquè els seus ingressos no li ho permeten. Que no té quartos, vaja.
Com podeu comprendre, no tinc res a dir -tret d'expressar el meu absolut respecte- sobre els motius que el senyor Puigcercós pugui tenir per comprar o deixar de comprar aquests bons.
El que em preocupa de debò pel que té de simptomàtic és per què, tot i que és ben possible que no menteixi, ningú no se l'ha cregut? (n'hi ha més)
De la meva època de lector de la revista "Por Favor" m'ha quedat el record d'una frase que Manuel Vázquez Montalbán manllevava a Düremmat i que deia més o menys: "Quins temps més tristos els que ens ha tocat de viure, que ens porten a lluitar per allò que hauria de ser evident".
Una reflexió similar em ve al cap aquests dies quan llegeixo que el candidat de CiU Artur Mas anuncia amb notòria insistència... (n'hi ha més)
A aquest home li deu passar alguna cosa. O és que, senzillament, li va la marxa. Jo penso que estava patint per si amb aquell esperpèntic referèndum de la Diagonal no l'havia feta prou grossa i no s'havia guanyat encara un espai preferent en el museu dels horrors barcelonins. Per això, per assegurar la jugada, ara va i es despenja amb la proposta de suprimir del calendari local l'any vinent la festa de la Segona Pasqua -agafada ja per la Generalitat- i substituir-la per la del dia dels enamorats.
Dia dels enamorats... Sant Jordi, potser? Ca, home! On vas a parar. Que cau en Dissabte Sant i a més a més fa carca i convergent... (n'hi ha més)
A mi em sembla que el simple fet que en l'independentisme català hi hagi representades estratègies i sensibilitats diverses no és, en principi, cap dada negativa perquè les persones que formem la societat catalana no estem totes tallades pel mateix patró.
Dit això, però, em sembla que una de les coses que les formacions que a casa nostra proclamen la independència haurien de tenir més clares és... (n'hi ha més)
Deu ser que com que encara estic de vacances em miro les coses d'una manera més relaxada que d'habitud. Ho dic perquè a mi no m'ha sorprès gens ni mica que el President Montilla hagi decidit allargar la legislatura gairebé fins a la data màxima que li autoritzava la normativa electoral.
I no per assegurar-se el cobrament del màxim nombre de nòmines per a tota la seva gent com algun castís feia córrer ahir sinó, simplement, perquè una de les seves obsessions ha estat presentar-se com a contrafigura del President Maragall. Ni martingales ni idees de bomber: eleccions en diumenge i quan toquen. La plana grisor de les coses previstes, vaja. (n'hi ha més)
