"No sóc separatista, i altres debats" Salvador Cardús Diari Ara, 8 de novembre de 2011
"No sóc separatista. Ho dic perquè la proximitat de les eleccions tensa el discurs polític, les paraules es tornen armes llancívoles i no ens hauríem de deixar atrapar en la vella terminologia que parla de separadors i de separatistes. Aquesta antiga dicotomia és especialment perniciosa en la comprensió de l'independentisme polític per tres raons. Primera, perquè situa en un mateix pla moral colonitzadors i colonitzats... (n'hi ha més)
"Tots en patim algun, a la nostra vida del dia a dia. L’independentista emprenyador no parla, vomita; no pensa, maquina; no camina, patrulla; no respira, conspira; no escriu, escup; no crea, destrueix; no emprèn, emprenya."
Aquest és un fragment de l'article "L'independentista emprenyador" que l'advocat i editor (un bon editor, creieu-me) Quim Torra va publicar dies enrere a "El Singular Digital" (vegeu-lo aquí).
Ja ho he escrit en alguna altra ocasió: amb la sortida del nou diari Ara i la unificació de les capçaleres de l'Avui i El Punt els lectors catalans tenim a l'abast dos mitjans de gran nivell, notable interès i pensats amb òptica d'aquí. I, tant en un cas com en l'altre, amb una nòmina de col·laboradors d'allò més remarcables.
Com a exemple us reprodueixo dos articles recents. El primer és una magnífica reflexió... (n'hi ha més)
Fi de la llengua catalana Albert Sánchez Piñol (Ara, 16 de juliol de 2011)
No crec que hi hagi cap literatura que dediqui tants esforços a parlar de la seva pròpia extinció com la catalana. Articles, assajos, contes, novel·les sobre la mort del català. Està irremissiblement condemnat, el català?
Tots els qui el dissabte al vespre estàvem escoltant l'hora i mitja de la TdP, prèvia al partit de Wembley, ens vàrem quedar d'una peça en sentir la glossa que el mestre Puyal va fer de la figura d'un altre mestre: Pep Guardiola.
Ahir el diari ARA, que cada dia que passa creix i es fa més imprescindible per a un ampli segment de públic entre el qual m'incloc, publicava el text íntegre i no he resistit la temptació a reproduir-lo aquí per tancar la sèrie de Totxanes i piulades a Twitter que al llarg d'aquestes darreres hores he dedicat a la quarta Champions.
La cançoneta de sempre Joaquim Maria Puyal Ara, 29 de maig de 2011
Amb aquest article d'avui al diari Ara el senyor Albert Om acaba de guanyar-se un lloc en la meva llista d'honor de catalans amb el cervell ben moblat.
(Per cert, senyors de CiU, a Badalona també ha aparegut ronya del mateix estil. Vejam si ara badarem...)
L'Anglada i jo Albert Om Diari Ara, dissabte 28 de maig de 2011
"Vam néixer al mateix carrer de Vic, tu set anys abans que jo. Eres el pinxo del barri, el que va fumar abans que ningú, el que anava més espitregat, el que perseguia les nenes, el que era al mig de totes les baralles. El mateix milhomes d'ara... (n'hi ha més)
... i, a més a més, val a dir que se li entén tot:
Benestar, mentides i finançament Xavier Roig Diari Ara, divendres 15 d'abril de 2011
"Si viatgen entre Sant Feliu de Codines i Moià travessaran, en 18 minuts, un territori d'uns 14.000 habitants -menys, si hi compten els que només hi viuen entre setmana-. En aquesta àrea hi ha quatre poliesportius coberts, més altres de descoberts. També hi trobaran 17 centres d'ensenyament (13 de públics, alguns amb poliesportiu cobert propi). Aquesta imatge és normal a Catalunya. I molts pensaran que tot plegat forma part de l'"estat del benestar"...
Article aparegut a l'Avui d'ahir (podeu també llegir-loaquí).
"L'efecte Pujol", d'Esteve Vilanova
"Quan amb tot el seu llarg camí de reflexió profunda Jordi Pujol ha d'admetre que ja no té arguments per sostenir el que ha estat el seu pensament polític de més de seixanta anys quant a l'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol, és que alguna cosa important està passant. Pujol no és una persona que canviï fàcilment el seu pensament. És tot el contrari del pensament líquid, ... (n'hi ha més)
"Enganxada a pantalles i pantalletes –la gran revolució del nostre temps–, la humanitat prospera, es revolta, s’entreté, estableix lligams abans impensables, i pot rebre oferiments íntims insòlits, sovint en un llenguatge que sembla produït per màquines amb un altíssim sentit de l’humor. De tant en tant, entre els missatges que s’infiltren al correu electrònic, entre els projectes d’estafa, la publicitat de coses tèrboles, i altres proves de l’estupidesa universal que superen els filtres protectors, m’arriben cartes molt tendres de senyoretes eslaves. Les quals, a més dels eventuals contactes epistolars, solen buscar altres contactes més directes,... (n'hi ha més)
Ja fa bastants anys que segueixo Ernest Folch, tant en la seva faceta d'editor com en la d'emprenedor, opinador, fan del Barça (crec que seria un gran president) i home amb les idees força clares. Ras i curt: considero que malgrat la seva joventut és una de les persones amb més projecció i amb el cervell més ben moblat que ara mateix tenim a casa nostra. I no és la primera vegada que ho manifesto públicament
Un bon exemple de tot això el tenim en l'article que va publicar al diari Ara el divendres passat... (n'hi ha més)
Segueixo els articles de l'enginyer i escriptor Xavier Roig des que es va estrenar, fa set o vuit anys, al diari Avui. I ara -com m'ha passat, ai las, amb la majoria d'articulistes que m'interessaven d'aquest diari- per seguir-lo he d'anar al nouvingut i excel·lent Ara. Un diari en el que, per cert, Iu Forn ja no fa la impressió d'escriure sempre el mateix article.
En l'Ara d'abans d'ahir Xavier Roig publicava un article que val la pena de reproduir-lo avui que és diumenge i hi ha més temps per a la lectura i la reflexió. (n'hi ha més)
El diari AVUI d'ahir publicava, com tots els dimarts, la secció "Quadern d'art" dels dissenyadors Claret Serrahima i Òscar Guayabero. Una secció que procuro no perdre'm mai perquè la majoria de les coses que s'hi diuen les trobo plenes de trellat.
L'article d'ahir, adreçat directament als cervellets pensants del nostre ajuntament (i, de retruc al FAD, que sembla que bada), n'és un bon exemple. No us el perdeu.
"Parem màquines!", Claret Serrahima i Òscar Guayabero (AVUI, 12 d'octubre de 2010)
Aquesta és una petició a l'Ajuntament de Barcelona: aturem la maquinària. Entenem que s'acosten les eleccions i les enquestes no són favorables per a l'equip de govern, ... (n'hi ha més)
Una de les meves lectures fixes del cap de setmana és l'article que cada dissabte publica l'escriptor i periodista Gregorio Morán (Oviedo, 1947) a La Vanguardia. La secció -que ja fa més de vint anys que es manté- té un títol preciós i precís: "Sabatinas intempestivas" i, com dic, procuro no perdre-me-la mai.
Del senyor Morán -persona amb la qual em sembla que coincidiríem força en unes quantes coses i en unes altres, en canvi,... (n'hi ha més)
"Un dinar, un país" Joan F. MIra (El Temps, 20 de juliol)
De vegades, poques vegades, els qui pensem i vivim d’una certa manera (vull dir els qui tenim una certa idea de País Valencià i una certa lleialtat a la seua condició nacional, els qui ens sentim una miqueta o molt catalanistes i una miqueta o molt d’esquerra, els qui ens considerem ciutadans il·lustrats i tot això) tenim l’oportunitat o les ganes de compartir el temps i la conversa amb conciutadans nostres d’idees i actituds tan diferents que arriben a ser rigorosament antagòniques. I així passa que, sovint, suposem que la nostra visió de les coses... (n'hi ha més)
Pla B: treballar Xavier Roig (Publicat a l'AVUI d'avui)
Les condicions per estructurar Espanya com a estat modern eren tan senzilles com impossibles: reconèixer que, a més de la nació d'arrel castellana, n'hi ha tres més. Però només tres: la catalana, la basca i la gallega. Cadascuna (per què no?) amb els seus privilegis. Potser la Constitució hauria pogut evolucionar en base a la famosa referència a les nacionalitats, ... (n'hi ha més)
Punt i a part Salvador Cardús (Publicat a l'AVUI del 4 de juliol) (Il·lustració de Cristina Losantos)
Tot és més clar. Els dos partits grans del Parlament de Catalunya, PSC i CiU, amb la inestimable companyia d'ICV, i a la desesperada, volien retardar la sentència cantada del Tribunal Constitucional fins després de la convocatòria electoral. L'objectiu? Poder-hi arribar a les fosques. Però han provocat el contrari. Un tribunal acostumat a arribar a la feina a migdia i plegar a mitja tarda, n'ha tingut prou amb un dilluns per desfer totes les ambigüitats en les quals els catalans havíem anat posant les esperances d'horitzó nacional. No: la Catalunya que volen els catalans ... (n'hi ha més)
Mediatització d'una tragèdia Joan B. Culla i Clarà (Publicat a l'AVUI del 24 de juny)
Començaré per repetir-me: l'acció militar israeliana que, el passat 31 de maig, avortà el propòsit de l'anomenada Flotilla de la Llibertat d'arribar a Gaza constituí un cúmul d'errors desastrosos amb un resultat injustificable des del punt de vista de les pèrdues humanes, i... (n'hi ha més)
"Hola, Escòcia! Hola, Quebec! Xavier Roig (Publicat a l'AVUI del 18 de juny)
Tot veient el programa de TV3 Adéu, Espanya? em va venir a la memòria la frase del president Pujol que deia que Espanya no és el Canadà, però que el Quebec tampoc és Catalunya. Vull dir que les conclusions que molts n'han tret corren el risc de consolidar determinats clixés que ens són poc útils. Una majoria romàntica pot concloure: “Si els nostres veïns, en lloc de ser espanyols, fossin canadencs o britànics, tindríem el problema resolt”.
Ahir, el mateix dia que El Periódico (aquest graaan diari català) ocupava la seva contra amb una entrevista amb la senyora Ariadna Jové, la nova icona (vegeu la il·lustració, quina magnífica imatge!) dels nostres "progres", sempre compromesos amb els problemes del món però amb una angoixa que està en relació directa al quilometratge: com més lluny són els problemes, més amoïnats se'ns mostren. (n'hi ha més)
Ho vaig llegir ahir a les pàgines centrals de La Vanguardia -més concretament a l'altra banda del Serra i el Fortuny- i ja em vaig emprenyar, però com que aquests dies no tinc gaires ganes de brega vaig optar per no dir res.
Em refereixo a un article de Sergi Pàmies molt crític amb la manera com es va transmetre per TV3 la derrota del Madrid a casa seva... (n'hi ha més)
