D'un temps ençà són poques les reunions de treball amb gent dels rams de la informàtica i de l'organització d'empreses en les que la conversa no estigui permanentment esquitxada amb expressions tipus "look and feel" (per comptes de parlar de l'aspecte i sensacions que genera una cosa), "quick off" (per comptes de dir "posada en marxa"), "know how" (per comptes de coneixement o experiència), "front office" (amb els seus impagables germanets complementaris "back office" i "middle office"), "framework", "bench marking" o "work flow", per esmentar només les primeres que m'han vingut al cap en començar aquest exercici.
La tonteria, però, ve de més amunt i de més lluny perquè ja comencem a tenir damunt de les costelles unes quantes temporades d'anar aguantant com els nostres cosmopolites de via estreta organitzen "aconteixements" o "events" (Déu nos en guardi de dir "esdeveniments") amb noms tan bonics com "Singles", "BCN in Progress", "Barcelona Fashion Week", "Halloween", "Cow Parade" o "Boulevard of Broken Dreams". Fins i tot el diari Avui ha caigut en la tonteria que ens envolta i ha rebatejat la seva secció de Gent amb un espaterrant "People" que només de veure'l ja et posa la carn de gallina. (n'hi ha més)
Amb un cert estupor davant de tanta llana al clatell llegeixo a les pàgines salmó de La Vanguardia d'avui el següent titular: "La biblioteca de Baget Herms, a la Pompeu". I unes línies més avall -dintre de la mateixa notícia- la preciosa frase: "... ha pasado a formar parte de la biblioteca de la Universidad Pompeu i Fabra". Glups! (n'hi ha més)
Ja n'he parlat, en altres ocasions, de la tirada que tenen els cosmopolites de via estreta de casa nostra a batejar els esdeveniments -els "events", en diuen ells- amb noms anglòfons, no fos cas que se'ls pogués acusar de provincians i catalanufos. Dies enrere a Barcelona es va perpetrar un pessebre d'aquesta mena que varen batejar amb el bonic nom de "Bread & Butter". És a dir, pa amb mantega (que ja són collons de batejar així una mostra de roba). Com que ja em sento una mica fatigat de picar sempre damunt de ferro fred no vaig voler dir res però el cel se'm va obrir quan diumenge passat vaig veure un article titulat precisament així -"Bread & Butter"- al suplement Presència d'El Punt. El signava el periodista Carles Ribera i si li voleu dir què en penseu, podeu escriure-li a l'adreça que el mateix indica al peu de la signatura: cribera@presencia.com Com que m'hi he sentit plenament identificat reprodueixo les seves paraules sense cap més comentari. (n'hi ha més)
Ahir al matí, en el cotxe camí de l'Ikea (a buscar prestatgeries per posar-hi -per fi!- els llibres) escoltem "Tàpies variades", el programa de cuina dels dissabtes a Catalunya Ràdio que condueix Pere Tàpies. Val a dir que no sóc seguidor habitual d'aquest tipus de programes (tot i que no ho sembli ja que, ara me n'adono, porto dos dies parlant en aquest Bloc de programes gastronòmics) sobretot des que fa unes temporades el senyor Llorenç Torrado va marxar de Catalunya Ràdio. (n'hi ha més)
Una bona amiga m'acaba de passar notícia de la pàgina web i del bloc de Gabriel Bibiloni, un lingüista mallorquí que és professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. Pel que he pogut llegir m'ha semblat tan interessant i assenyat el que hi diu que ja l'he inclòs entre els meus enllaços preferits de la columna vermella de la dreta de la pantalla. Recomano molt especialment l'atenta lectura -i, si pot ser, la posada en pràctica- del que diu aquí a propòsit del mal costum de dir "bona tarda". Un costum que, desenganyem-nos, tots plegats hem interioritzat fins a l'extrem de no adonar-nos gens de la seva incorrecció.
Si us agrada el joc de l'Scrabble o, simplement, us sentiu encuriosits pels jocs de llengua sapigueu que la benemèrita i abnegada gent d'Ababols, el primer Club Virtual de Scrabble en Català, ha posat en marxa una nova partida per internet. Les normes del joc les trobareu aquí (important!: cal enganxar-s'hi des de la primera jugada; després ja no s'admeten incorporacions) i el faristol amb les primeres set lletres el trobareu aquí. Hi ha temps per jugar fins a les 12 de la nit del dimecres 12 d'abril. Animeu-vos! Jugar instrueix i civilitza. Els vigilants feixistes de la RENFE no han jugat mai.
Potser sigui perquè en Pau Vidal acaba d'inventariar un centenar de paraules i expressions catalanes en perill d'extinció (tant de bo només en fossin cent!) però el cert és que des de fa un temps procuro esmolar l'oïda a la percaça de mots dignes de ser rescatats del desús. Per això quan aquest matí a les sis he engegat la ràdio per escoltar les notícies el dia se m'ha omplert de coloraines (amb tot el respecte pels fets tristos que motivaven la informació) en sentir algú que explicava als periodistes, a propòsit dels enderrocaments del Carmel, que s'havia hagut d'"estintolar" una escala. (n'hi ha més)
Acaba de sortir un llibre que em sembla summament saludable. L'ha escrit Pau Vidal, l'edita Empúries i es titula "En perill d'extinció. 100 paraules per salvar". Tracta de mots que, dissortadament, cada dia anem arraconant empesos pels manlleus, les modes, els vicis i la tonteria (ja ho sé, ja ho sé, "tonteria" no surt al diccionari però em sembla el mot perfecte per definir això, la molta tonteria que ens envolta). Mots i expressions com galifardeu, esbarriar, girar-se feina, dèria, senderi, pinxo, alto les seques... o xampany. (n'hi ha més)
Amb un cert estupor davant de tanta llana al clatell llegeixo a les pàgines salmó de La Vanguardia d'avui el següent titular: "La biblioteca de Baget Herms, a la Pompeu". I unes línies més avall -dintre de la mateixa notícia- la preciosa frase: "... ha pasado a formar parte de la biblioteca de la Universidad Pompeu i Fabra". Glups! (n'hi ha més)
Llana al clatell: cosmopolites de Haima(publicat el 18 de juny). Al Fòrum hi ha una zona de 16.000 metres quadrats coberta per lones i que és l'apoteosi del bon rollo. Els cervellets rectors de l'"event" (això es diu molt ara) han batejat la cosa amb el nom de "haima" que queda d'allò més multicultural, mestís i cosmopolita. (n'hi ha més)
Si algú us vol fer creure que la llengua és un concepte híbrid, neutral o innocent engegueu-lo a pastar fang. Per què, doncs, per referir-se a la mateixa cosa els uns parlen de "Pacto de Estella" i els altres de "Pacto de Lizarra"?.
Grans marrameus fa unes setmanes quan un cervellet del departament de màrqueting de Televisió de Catalunya S.A., amarat de cosmopolitisme i multiculturalitat sostenible, va decidir que no hi havia cap grup català que donés la talla per fer la cançó de l'estiu de TV3. (n'hi ha més)
