* Sobre què és assaig: "L'obra de Montaige, una part de l'obra de Fuster, per posar dos exemples clars: l'assaig, per tant, com a escriptura lliure, de reflexions, d'observacions, d'idees, que té la pretensió d'estar ben escrita, on els recursos literaris i l'ús del llenguatge són un element fonamental. Per tant, en deixaria fora els escrits més o menys acadèmics, i que pretenen sobretot ser això, escrits acadèmics, estudis, no obres amb intenció literària." (pàg. 298)
* Sobre Josep Pla: "Jo pense que molts textos "periodístics" de Pla són assaig, perquè no només són descripció o narració sinó també reflexió, opinió i valoració. (...) Pla té un punt genial, de fora de sèrie. El que més m'agrada és la seua capacitat per unir la plasticitat de la descripció amb la capacitat per expressar una reflexió... (n'hi ha més)
* Sobre l'estímul d'escriure en català: "Doncs sí, ser un escriptor en català és un estímul, perquè t'has d'esforçar més encara, has de ser encara millor, perquè ets més conscient que el que fas té un valor especial. Per a un país com el nostre, tan en precari sempre per la falta de recursos i per la manca de poder, és important que quede clar que en el nostre idioma es poden fer i es fan obres importants, d'envergadura. Això és fonamental, perquè justament la llengua escrita, en una situació nacional com la nostra, té un valor afegit que no té en les llengües i cultures que tenen el futur garantit, amb un estat, un poder sòlid." (pàg. 255)
* Sobre l'antropologia: "La gran meravella de l'antropologia és que, si està ben feta, reflecteix aspectes bàsics de l'experiència de viure. Igual que la novel·la. (...) L'antropologia és sobretot una manera de mirar." (pàgs. 166 i 167)
* Sobre la degradació de l'ensenyament: "Hi ha hagut, crec jo, uns errors de base, per excés de teories pedagògiques. I hi ha hagut també una devaluació total de la importància dels continguts: s'ha insistit tant en els mètodes d'aprenentatge, que s'ha deixat de banda la substància, la matèria d'aquest aprenentatge; i el que això ha produït és una mena d'infantilització general, de pèrdua de qualsevol sentit que cal treballar, estudiar, saber coses. Això s'ha perdut." (pàgs. 190-191) (n'hi ha més)
* Sobre Espanya: "La bibliografia sobre què és Espanya, què queda d'Espanya, què significa ser espanyol, quina és l'essència de la nació espanyola, ompliria aquesta casa deu o vint vegades. Ja fa segles que dubten i que s'ho plantegen. Els que no hem fet la reflexió prou profunda i prou ben feta som nosaltres." (pàg. 86)
* Sobre la llengua: "Per a nosaltres, el més important és mantindre aquells elements que donen consistència a la possibilitat d'afirmar-nos com a país, com a nació, com a alguna cosa nacionalment diferent de la nació espanyola. I això, en el nostre cas, és fonamentalment la llengua. Hem de mantindre la llengua. Tot el que perdem en el terreny lingüístic són possibilitats que perdem en el terreny de la conservació de la pròpia identitat nacional." (pàg. 90)(n'hi ha més)
Ara fa un any, gairebé dia per dia, un encàrrec de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana em va portar a visitar Joan F. Mira al seu "maset" de Castelló. L'Associació m'havia demanat un retrat sobre l'escriptor per a una col·lecció de llibrets de petit format que distribueixen entre els associats i jo vaig pensar que el millor que podria fer era una entrevista centrada en la seva obra narrativa. El resultat de tot plegat el trobareu aquí.
Un bon dia, mesos després, vaig rebre un correu de Mira en el que em comentava que això de fer un llibre-entrevista havia generat escola ja que per aquells mateixos dies començava una llarga conversa amb l'escriptor i periodista mallorquí Pere Antoni Pons encaminada, també, a fer-ne un llibre. Un llibre, però, diferent ja que la pretensió era que fos força gruixut -el meu, pobret, amb prou feines arribava a la cinquantena de pàgines de format butxaca- i que toqués les múltiples facetes de la personalitat del mestre. (n'hi ha més)
Ho he escrit aquí diverses vegades. També en alguna altra plataforma pública a la que hi tinc accés. I si tot va bé ho continuaré escrivint sempre que en tingui ocasió: "Quiet", el llibre de Màrius Serra en el que ens parla d'en Llullu, el seu fill de 9 anys afectat d'una severa paràl·lisi cerebral, és un dels llibres més recomanables i estremidors dels que s'han publicat a casa nostra en els darrers temps. Literatura de la bona. Vida de veritat.
I ara el cervell incansable de Màrius Serra ha posat en marxa una nova acció: una lectura-concert benèfic a la Sala 1 de l'Auditori de Barcelona el diumenge 14 de juny a les 8 del vespre amb l'objectiu de recaptar fons per les Fundacions Nexe (vegeu aquí) i Guimbarda (vegeu aquí), dedicades a l'atenció als pluridiscapacitats. (n'hi ha més)
Alguns companys de feina i uns quants lectors d'aquestes Totxanes m'han preguntat aquests dies per llibres que no sortien en els quatre apunts de recomanacions literàries de Sant Jordi amb què he castigat aquests darrers dies a la clientela (vegeu aquí).
A tothom li he dit el mateix: aquesta llista -tan discutible com qualsevol altra- correspon a aquells llibres que he llegit (com es pot comprendre, jo no llegeixo TOT el que es publica) i que m'han agradat o, dit d'una altra manera, que contenen alguns elements prou interessants (sempre al meu parer, no em cansaré de dir-ho) com per recomanar-ne la lectura.
Dit això, és el moment d'atendre les preguntes concretes... (n'hi ha més; cliqueu "Vull llegir la resta de l'article")
Aquesta sèrie de recomanacions la vaig començar fa una setmana amb un parell d'apunts dedicats a la música: la feta aquí i la feta fora d'aquí. Avui, per acabar d'arrodonir el paquet, recomanaré uns quants productes literaris relacionats amb la música i al final de tot us faré, pel mateix preu, una proposta de pla de lectura per a les vostres vacances d'estiu.
Ja ho sé: és una idea ben intencionada però, en principi, no gaire relacionada ni amb la festa de Sant Jordi ni amb tota la parafernàlia que l'envolta. Però com que jo sóc dels qui planifiquen l'estiu amb molt de temps tinc tendència a pensar que tothom és igual i, per tant, espero que aprofiteu la meva proposta.
(n'hi ha més; cliqueu "Vull llegir la resta de l'article")
Sant Jordi'09 ve carregat amb unes quantes novetats relacionades amb la llengua i amb els llibres més útils del món: els diccionaris.
Començo la tria amb "Rodamots. Deu anys fent cada dia un mot", de Jordi Palou amb la col·laboració de Pau Vidal (Empúries). Un llibre amb pròleg de Roger de Gràcia que aplega el bo i millor que ha anat produint la colla rodamotaire des del llunyà dia de 1999 que varen començar a escampar la bona nova lingüística per la xarxa. Ara ja som gairebé quinze mil els enganxats a aquesta secta que, per ampliar encara més els seus tentacles, acaba d'obrir un Bloc just en aquesta adreça.
(n'hi ha més; cliqueu "Vull llegir la resta de l'article")
A continuació us passo una dotzena de llibres de prosa i de narrativa (ordenats alfabèticament) que he llegit i que us aconsello que fullegeu perquè tenen coses interessants. Si veieu que us fan el pes fareu molt bé de comprar-los. És bo llegir.
* "El col·leccionista de fades", Josep Ballester (Bromera) * "Trenc d'alba", Miquel Barceló (La Magrana) * "Una educació francesa", Joan-Daniel Bezsonoff (L'Avenç) * "Com una pedra", Dolors Borau (Columna) * "El cos deshabitat", Esperança Camps (Proa) * "Un llac en flames", Hilari de Cara (Quaderns Crema)
(n'hi ha més; cliqueu "Vull llegir la resta de l'article")
Magnífic article el que publica avui a El Punt Manuel Cuyàs sobre el llibre "El nostre heroi Josep Pla", d'Enric Vila, editat per la gent d'A Contravent, una editorial (vegeu aquí) que acaba d'estrenar-se com aquell qui diu i que val la pena seguir de prop. L'enllaç a l'article el teniu aquí però si teniu mandra us el copio perquè no us queixeu:
"Els descarats", Manuel Cuyàs (El Punt, 19-4-09) "Enric Vila (Barcelona, 1972) és el periodista i historiador que fa tres anys es va despenjar amb un estudi sobre Lluís Companys ("Lluís Companys, la veritat no necessita màrtirs") on el qui fou president de la Generalitat quedava com un drap brut. Enric Vila no és que no perdonés a Companys el 6 d'Octubre, és que no li aprovava ni la manera de dur el mocador a la butxaca ni el gest de treure's les sabates." (n'hi ha més)
Potser sóc jo que bado però tinc la impressió que aquest Sant Jordi va una mica fluix pel que fa a grans novetats literàries en la nostra llengua. Tot i això, en narrativa he trobat tres llibres que considero ben recomanables (per ordre alfabètic):
* "Olor de Colònia", Sílvia Alcàntara (Ed. 1984). Una història amb molts trets autobiogràfics ambientada en una de les colònies industrials del Llobregat. * "Terminal B", Miquel Bezares (Moll). Un magnífic recull de contes. * "L'home d'origami", Joan Carreras (Amsterdam). Una novel·la de llarg recorregut. Se'n parlarà, crec, d'aquest llibre d'en Carreras.
(n'hi ha més; cliqueu "Vull llegir la resta de l'article")
Des d'una illa de mots, entre ullastres i llibres, mentre sent escoltant la bellesa del vent que escriure és respirar, comprendre, fer l'amor i l'art ens humanitza, t'ho diré passional: t'estim i sense tu res tindria emoció ni seria tan cert açò que en diuen viure.
Amb les llengües del cor i tinta com el mar generós de les illes, sembram versos per fer florir lliures i oberts al sagrat cos del món sentit i veritat.
Torno a dedicar el cap de setmana a la preparació del llibre sobre els articles de Joan F. Mira i em trobo amb aquesta perla titulada "Ramadà, Quaresma":
"Aquests dies uns mil milions de musulmans de tot el món (la fe creix i s'escampa), no sé quants milions a l'Europa abans cristiana, potser més de mig milió al Regne d'Espanya, dejunen religiosament, cosa que inspira un gran respecte..." (n'hi ha més)
Aquests dies estic concentrat en la preparació d'un treball sobre l'obra periodística de Joan F. Mira. Un veritable banquet per l'intel·lecte que no es paga amb diners (glups, espero que qui m'ha fet l'encàrrec no llegeixi això).
En un dels articles, publicat el 1997, Mira ens parla del poble de Tamgrut, situat "alguns centenars de quilòmetres més avall de Marràqueix" i a la porta del gran desert... (n'hi ha més)
Encara que no ho sembli a casa ja som a Sant Jordi. Vull dir que, com cada any per aquestes dates, els qui ens dediquem a parlar de llibres en els mitjans comencem a viure de ple el fenomen de Sant Jordi i tot el que comporta.
Els paquets amb novetats de les editorials arriben més sovint que la resta de l'any i, en conseqüència, les piles de llibres damunt la taula i les cadires del despatx comencen a tenir un volum considerable. (n'hi ha més)
Algun dia s'haurà d'analitzar amb calma un fenòmen que d'un parell d'anys ençà -tot i que els orígens s'haurien de buscar potser en "El nom de la rosa"- sacseja la nostra literatura. Em refereixo a les novel·les ambientades en monestirs.
Solen ser històries d'entitat literària més aviat minsa -almenys pel que porto llegit fins ara- farcides amb una generosa càrrega de truculència i de situacions forçades sempre al servei d'un "embolica que fa fort" que suposo que deu donar bons resultats comercials ja que, pel que veig, els nostres editors hi insisteixen amb una significativa contumàcia. (n'hi ha més)
Li ha fet gràcia a la Carlota G. el que fa un parell de dies comentava (vegeu aquí) sobre el monument a Josep Pla de la plaça on hi ha el Teatre El Jardí de Figueres. "Representa la silueta de la seva cara i s'ha de saber veure des del punt exacte i en les adequades condicions de llum. A mi encara hi ha dies que em costa de veure-la", m'explica. També em fa saber que la plaça porta, com no podia ser altrament, el nom de Josep Pla.
Caram, si tan complicat és tot plegat, ¿per què no fan com a la plaça de Sant Pere de Roma que amb una peça en el paviment indiquen al visitant on s'ha de situar per veure la doble columnata de Bernini des de la perspectiva idònia.
A la vista de tot plegat se m'acut pensar en la poca sort que alguns dels nostres escriptors han tingut amb els monuments que els hem dedicat. (n'hi ha més)
A LA POESIA
