El tema que obre "Virus laics", el darrer disc de Pau Riba que aviat serà a les botigues (*), es diu "Històries d'Atlantis" i si ocupa un lloc tan preeminent no és per casualitat: crec que -conjuntament amb "El colom de la pau", el penúltim tall- és la millor cançó del lot. A mi em recorda "Els gegants d'Europa", de l'introbable "Transnarcís", que considero una de les millors cançons del repertori ribià. No us perdeu els cors de fons dels De Mortimers.
Abans de continuar permeteu-me un consell extensiu a tot el disc: ... (n'hi ha més)
L'entrada en funcionament de Xahrazad, el nou canal d'iCatFM (vegeu aquí) dedicat de manera exclusiva a la música cantada o interpretada per dones, coincideix amb uns dies en els que escolto amb fruïció dues senyores altament recomanables: la francesa Camille (vegeu aquí) i la catalano-argentina Nubla (vegeu aquí).
Potser fins ara no n'era conscient però m'estic adonant que en els darrers temps una bona part de les novetats de la meva discoteca corresponen a música cantada per dones. De fet, la meva fidelitat a les irrepetibles Vainica Doble des de fa més de trenta anys és prou coneguda pels pacients seguidors d'aquestes Totxanes... (n'hi ha més)
Aquests dies estic flipant amb "Una maleta y un perro", el darrer disc de Nubla (vegeu aquí), una cantant barcelonina filla d'exiliats argentins que ja m'havia cridat l'atenció fa un parell d'anys amb "Voayeur", el seu disc de debut. No descarto parlar-ne amb més detall demà o algun dia de la setmana vinent però avui, diumenge, em conformo deixant-vos un tast del seu contingut. (Per cert, si feu com jo i compreu el disc a través d'iTunes Store us estalviareu quartos i tindreu un tema addicional d'obsequi que no apareix en el format CD).
M'ho ha recordat mon germà aquest matí amb un SMS que de primeres no he sabut interpretar: "Avui 43 anys", era el breu i enigmàtic text que em sortia a la pantalla.
Fins que al final se m'ha obert la llum. És clar! tal dia com avui de 1965 van actuar per primera i única vegada a la plaça de toros Monumental de Barcelona els Beatles. (n'hi ha més)
"Desconec si m'agrada perquè em sorprèn o bé és a l'inrevès". Aquesta és una de les moltes coses que vaig escriure (vegeu aquí) el 7 d'abril de 2006 sota l'impacte de l'audició del primer disc d'un músic i cantant lleidatà de nom David Esterri -Lo Pardal Roquer, de nom de guerra- sobre l'existència del qual fins aquell moment no tenia la menor notícia (*).
Era una col·lecció de cançons insòlites i originals que em va deixar d'una peça. Tant, que després d'unes quantes audicions més no vaig dubtar gens a l'hora d'incloure aquell primer tast pardalià en la llista (vegeu-la aquí) dels que per a mi varen ser els discos catalans més importants editats el 2006. (n'hi ha més)
Durant el meu habitual quart d'hora de bicicleta estàtica els matins d'aquesta setmana m'estic xutant directe a la vena el primer disc d'Eina, el nou nom del grup que anteriorment coneixíem com Inadaptats.
El CD es titula "L'art de la guerra" i segons conten els autors està inspirat per la lectura del clàssic xinès de Sun-Tzu de qui han adoptat el títol. El llibre, per cert, es ven conjuntament amb el disc. (n'hi ha més)
Com que és dissabte em llevo a les set, un pèl més tard del que tinc costum, amb el darrer llibre de Guillem Frontera -esplèndid "La mort i la pluja" (Proa)- voltant-me pel cap ja que d'aquest matí no ha de passar que he de fer-ne la crítica i enviar-la al diari.
No em puc queixar per com comença el dia, francament. M'enfilo a la bicicleta estàtica per fer el meu quart d'hora d'exercici amb el senyor iPod connectat en reproducció aleatòria i la segona cançó que m'envia em retroba amb un grup que tenia mig oblidat: els Corrs (vegeu aquí). Més concretament em programa "Radio", del disc "In blue" de l'any 2000. (n'hi ha més)
Viatge dominical d'anada i tornada a Castelló per preparar un llibre-entrevista que m'han encarregat de fer sobre el meu estimat i admirat Joan Francesc Mira.
Pel camí podem escoltar íntegrament els tres CD's de Renato Carosone que vàrem comprar a Siena la setmana passada. Un plaer indescriptible.
Per mi -i per molts de la meva generació- el nom de Renato Carosone està lligat a les músiques que per aquí escoltàvem a la ràdio durant la segona meitat de la dècada dels 50. I redescobrir-lo ara és, ho repeteixo, un gran plaer. (n'hi ha més)
* "Ze (re) Tour 2007", Michel Polnareff. Digueu-me carrossa, però porto llegida una bona pila de "Salut les Copains" a les costelles, jo, de quan tenia quinze i setze anys. I aquestes coses et marquen. Per això una de les sorpreses més agradables de les darreres setmanes va ser quan a can Castelló vaig veure exposat aquest doble CD enregistrat en directe l'any passat durant la gira de retorn a França del gran Polnareff. Tot un plaer. (n'hi ha més)
Obro una sèrie d'apunts en els que intentaré fer una llista de recomanacions de discos i llibres sincera, absolutament personal i sense el menor desig de pontificar de cara a la propera festa de Sant Jordi. Si per ventura li són d'utilitat a algú ja em donaré per satisfet.
Començo -i no acabo- pels discos i si algú té curiositat per veure quines músiques recomanava per Sant Jordi de l'any passat que faci click aquí i endavant les atxes. (n'hi ha més)
En la pàgina 15 del número de gener de 1959 la revista "Germinabit" (vegeu aquí), precedent del que pocs mesos després seria "Serra d'Or", Lluïs Serrahima va publicar un article fonamental ja que va ser el detonador perquè es comencés a posar en marxa el moviment cultural i musical que ha passat a la nostra història col·lectiva amb el nom de "Nova Cançó".
Gairebé mig segle després de la seva publicació m'ha semblat que valia la pena reproduir-lo íntegrament perquè pot ser una lectura dominical d'allò més estimulant i instructiva. I amb algunes idees que encara avui -ai, las- mantenen la seva vigència. (n'hi ha més)
En el número 18 de "Jaç", la revista trimestral del Grup Enderrock (no hi poso l'enllaç perquè encara tenen penjat el número 17, del mes de desembre, i fa una mica de vergonya aliena) el bon amic Pere Pons parla de la reedició del disc "Vampyria", una meravella concebuda a quatre mans per Jordi Sabatés i Tete Montoliu una nit de juliol de 1974 i sobre la qual (vegeu aquí) ja vaig parlar el mes passat.
En el seu article -publicat a la secció "El rebost de la cova"- Pons afirma, però, una cosa que em sembla que no és del tot exacta... (n'hi ha més)
Llegeixo a l'Avui (vegeu aquí) la crònica del concert de comiat de la cantant grega Nana Mouskouri. Un concert que, segons l'amic Hernández Ripoll, va ser força decebedor.
Confesso que no he seguit la llarga carrera musical de la senyora Mouskouri i que, per tant, no m'interessava gaire aquesta gira dels adeus que als seus 73 anys l'ha portat al Palau per darrera vegada. Sí que em va interessar, en canvi, en l'altra punta de la seva carrera. O, si més no, quan aquí la vàrem descobrir.
Va ser a propòsit del Festival de la Canción Mediterránea de 1960, que ella va guanyar amb la cançó "Xipna, agapi mou". (n'hi ha més)
Des de fa un parell de mesos ja es pot comprar la versió en CD de "Vampyria", un disc amb música de Jordi Sabatés interpretada a quatre mans per ell mateix al piano acústic i Tete Montoliu al piano elèctric.
El disc, que tinc en format de vinil des de la seva publicació, va ser enregistrat d'una sola tirada una nit de juliol de 1974 i ara, trenta-quatre anys després de la seva concepció, val la pena recuperar-lo en format digital. (n'hi ha més)
"Si, per atzar, / la vida entén / que és massa cruel morir-se aviat, / i va i et salva la campana... / Vés-hi i abraça-la!!!"
Fa dos anys, quan començava la gira de presentació de "De Profundis", el disc que acabava de publicar, Joan Isaac va patir un infart va posar-lo en situació delicada (vegeu aquí).
Setmanes després (vegeu aquí) va tornar a pujar a un escenari. Va ser al Petit Palau i, finalment, el disc va tenir la seva estrena. L'avís havia estat seriós però la vida havia vençut en el combat. (n'hi ha més)
Mentre espero amb candeletes la sortida de "La vida al sol", el darrer disc de Joan Isaac, la bona gent de can Castelló em recomana "Terrer meu", de l'alguerès Claudio Gabriel Sanna. I val a dir que no em penedeixo gens d'haver-los seguit el consell.
Es tracta d'un dels grans noms de la música algueresa (vegeu aquí) i en aquestes dotze cançons demostra que és posseïdor d'una àmplia gamma de registres que van des del lirisme d'"Anninnía" fins a la força del que em sembla el millor tall del disc: "Santa Mare Llengua"... (n'hi ha més)
A continuació exposo la llista ordenada dels discos catalans que m'han agradat més entre tots els apareguts aquest any 2007 que tot just ahir ens va deixar.
* 1) "Benvingut al paradís", Obrint Pas (vegeu aquí, i aquí, i també aquí)
* 2) "Terra secreta", Maria del Mar Bonet (vegeu aquí, i aquí i també aquí)
Ahir va fer just quaranta anys que el cantant Otis Redding va morir en accident aeri. L'avioneta que el portava a ell i al seu grup -els famosos Bar-Kays de "Soul Finger"- de Cleveland (Ohio) a Madison (Wisconsin) va caure en el llac Monona, a tres minuts només de les pistes on havia d'aterrar.
Tenia vint-i-sis anys i una brillant carrera per endavant. Una carrera que havia començat el 1964 amb un àlbum de cinc estrelles: "Pain in my Hearth" en el que hi havia la seva primera gran cançó: "These Arms of MIne". (n'hi ha més)
M'arriba un paquet de la gent de Música Global amb les darreres gravacions de Mesclat, Whisky'ns i una antologia de Glaucs just en el moment que estic començant a recopilar dades dels discos apareguts al llarg de 2007 de cara a preparar la meva habitual llista dels (al meu parer) millors discos catalans de l'any que, si tot va bé, penso penjar en aquestes Totxanes el proper 1 de gener de 2008. (n'hi ha més)
Just vint-i-cinc anys després de la seva publicació en vinil Jaume Sisa ha reeditat en format CD "Barcelona Postal", segurament una de les obres més marcianes de la seva àmplia discografia, si no la que més.
Aquesta reedició és una fita més en el procés que el cantant està desenvolupant els darrers temps. Un procés basat en la gradual recuperació dels drets de tots els seus discos de vinil, cosa que li permet anar-los reeditant sota el seu control amb millors condicions tècniques, afegint-hi temes nous o retocant els dissenys de les cobertes per adaptar-los a les mides del disc compacte. (n'hi ha més)
