Aquests dies he tornat a veure "My life without me", la pel·lícula d'Isabel Coixet guanyadora del Premi Nacional de Cultura en la modalitat de cinematografia. Si no m'he descomptat, la d'ara és la quarta vegada que veig aquesta pel·lícula que no em reca gens de qualificar de petita meravella. La primera va ser, com Déu mana, en una sala de cinema i les altres en DVD. Si no fa gaire parlava en aquest espai dels meus rituals particulars ara ja puc dir que n'he afegit un més a la llista: una visió d'aquesta obra de la senyora Coixet almenys un cop l'any. I així fins que me'n cansi... o en faci una altra que m'agradi encara més, és clar. (n'hi ha més)
Tinc un bon amic que, sabedor que de tant en tant escric coses, em passa notícies insòlites. Ja en vaig fer esment aquí i aquí. Doncs bé, ara m'acaba de dir que en una emissora el nom de la qual, dissortadament, no recorda, ha escoltat un programa dedicat al món del teatre en el qual NO ha sonat en cap moment ni una sola nota de "Puro teatro", aquella cançó de La Lupe ("Teatrooo. Lo tuyo es puro teatrooo...") que ja comença a estar més gastada que la moda de les sabates de senyora acabades en punta fina.
Tenia curiositat per veure el primer programa de "B 360", l'espai que a partir d'avui BTV dedica a l'actualitat cultural a la ciutat de Barcelona i que està previst que passi cada dia, de dimarts a divendres, a dos quarts de nou del vespre. Els trenta minuts inaugurals han transcorregut amb les lògiques dosis de nervis i de petits desajustaments que amb vuit o deu programes més de rodatge estic convençut que s'hauran superat. A més a més Flàvia Company, directora i presentadora del programa, "dóna" bé davant de la càmara. Res a dir, doncs, per aquesta banda. (n'hi ha més)
Si algú dubtava de la situació de bogeria absoluta a la que hem arribat en matèria de publicitat (i, doncs, de consumisme) que agafi qualsevol diari d'avui i veurà -en mitja pàgina i a tot color- un clàssic d'aquestes dates: l'anunci de Freixenet que anuncia que a partir d'avui es pot veure per televisió... l'anunci de Freixenet.
Dies enrere vaig anar a veure "Mar adentro". Vaig sortir del cinema satisfet però amb una indefinible sensació que en algun racó de tot allò que el senyor Amenábar m'acabava d'explicar s'havia colat una certa dosi de trampa. Avui, en el suplement "Presència" d'El Punt trobo un article de l'escriptor gironí Antoni Puigverd titulat "Trampes del nostre temps" en el que veig magníficament descrites les sensacions que vaig experimentar. Per si a algú li és d'utilitat en reprodueixo els fragments que em semblen més significatius. (n'hi ha més)
A empentes i rodolons sembla que al final la direcció de Televisió de Catalunya S. A. ha decidit mantenir en la graella del 33 el programa de llibres "Alexandria" que condueix l'escriptor Màrius Serra. De moment, doncs, diuen que tindrem "Alexandria" els dimarts a les 9 del vespre almenys fins a Nadal. Després ja es veurà. (n'hi ha més)
Els canvis més significatius que el tàndem Minobis/Frigola preparaven per a la nova temporada ja es varen donar a conèixer, amb la corresponent dosi de marrameus d'acompanyament, fa un parell de mesos aproximadament. Mancava, però, definir els serrells, allò que els espanyols diuen "la pedrea". Aquest Bloc, sempre innocent i benintencionat, feia algunes consideracions sobre l'assumpte el 21 de juliol i es preguntava si es mantindria en antena "El suplement", l'espai matinal dels dissabtes i els diumenges de Xavier Solà, al meu parer el programa més cutre, caspós i ferrusòlic de la graella de Catalunya Ràdio. Ara ja sabem la resposta: sí. (n'hi ha més)
Com un personatge de Rohmer(publicat el 26 de juny). La senyora M. m'aconsella que redueixi pressió i espongi l'agenda. Que aprengui novament a conquerir espais per al dolce far niente. Poques hores després m'arriba un significatiu regal de l'atzar que confirma una cosa de la qual estic plenament convençut: tot lliga. (n'hi ha més)
Més llana al clatell (o TV3 te l'endinya del revés)(publicat el 14 de juliol). Grans marrameus fa unes setmanes quan un cervellet del departament de màrqueting de Televisió de Catalunya S.A., amarat de cosmopolitisme i multiculturalitat sostenible, va decidir que no hi havia cap grup català que donés la talla per fer la cançó de l'estiu de TV3. (n'hi ha més)
Sobre la importància d'acabar bé les coses (o la màgia crepuscular de Manoel de Oliveira)(publicat el 28 de juny). Digueu-me intransigent o home de poca fe si voleu, però he de confessar que mai no m'he acabat de creure aquella sentència que més o menys ve a dir que un bon morir pot redimir un mal viure. No m'ho crec perquè, per damunt de qualsevol altra consideració em sembla un recurs terriblement injust. (n'hi ha més)
No els he acabat d'entendre, els canvis a Catalunya Ràdio i Catalunya Cultura. Valorant en funció dels meus gustos personals -deixem de banda les conjectures de caire polític- lamento que hagin caigut programes com L'Internauta (sembla), Postres de Músic o Fum d'Estampa. Pel que fa a la marxa del Basté no diré res per dos motius: primerament perquè a la seva hora jo ja dormo (el mateix em passa, doncs, amb La Nit dels Ignorants) i, segonament, perquè intueixo que els uns i els altres no ens han acabat d'explicar què ha passat realment amb el No ho Diguis a Ningú. (n'hi ha més)
El viatge oficial del Conseller Guitart a Argentina i Uruguai ha servit també perquè finalment retornessin a Catalunya les deixalles de l'actriu Margarida Xirgu. (Sentit en un informatiu de Catalunya Ràdio a finals de juliol de 1988).
Atesa l'època estival de la notícia cal suposar que el pollastre -i les corresponents deixalles- va ser carregat en el compte del becari o becària de torn...
Digueu-me intransigent o home de poca fe si voleu, però he de confessar que mai no m'he acabat de creure aquella sentència que més o menys ve a dir que un bon morir pot redimir un mal viure. No m'ho crec perquè, per damunt de qualsevol altra consideració em sembla un recurs terriblement injust. (n'hi ha més)
La senyora M. m'aconsella que redueixi pressió i espongi l'agenda. Que aprengui novament a conquerir espais per al dolce far niente. Poques hores després m'arriba un significatiu regal de l'atzar que confirma una cosa de la qual estic plenament convençut: tot lliga. (n'hi ha més)
