jotajotai |
A. |
dimarts, 29 de novembre de 2005 | 23:02h
Viatge llampec per coses de la feina a Tolosa de Llenguadoc (que, curiosament, no pertany a la regió del Languedoc-Roussillon sinó a la del Midi-Pyrénées). Vaig arribar-hi anit a l'hora de sopar, matí de reunions i aquesta tarda, just en acabar de dinar, autopista i cap a casa. Si fa no fa el mateix temps que ha necessitat el turista de Chiang Mai per tornar cansat i feliç de les seves vacances thailandeses i laosianes. Sotracs a part, tot ha sortit finalment rodó i el seu avió ha aterrat al Prat en el dia i hora previstos. L'A. l'ha anat a recollir amb el ForFocus i ja és a casa seva. Bé... més exactament ara mateix deu ser amb el seu germà veient el concert de presentació de Nubla (per cert: atenció a "Voayeur", un disc molt remarcable). I ja que surt el quart membre de l'equip, Sir Marc del Guinardó, val a dir que continua la seva adaptació al pis nou de prop de Sant Pau. Quina sort, doncs. Tothom a casa seva... (n'hi ha més)
jotajotai |
A. |
dimarts, 26 de juliol de 2005 | 00:05h
El 26 de juliol és un dia important a casa per diverses raons. Per exemple perquè avui fa justament trenta anys que va nàixer el Marc, el nostre noi gran. Ja vaig explicar fa dotze mesos que el seu naixement va coincidir exactament amb el primer Canet Rock (al qual no vaig poder assistir per raons òbvies). Tota una premonició, per cert, per a qui després ha estat el periodista musical de la família. Són bones persones, tant el Marc com el seu germà Eloi. Potser el Marc no està vivint ara mateix el moment més rodó de la seva vida però l'A. i jo estem segurs que superarà aquesta època complicada i que sortirà del tràngol més fort, més savi, més responsable i més madur. Me l'estimo molt, el Marc. Potser no li ho verbalitzo totes les vegades que caldria però tant l'un com l'altre sabem que ens tenim, que hi som. I que per damunt de tot juguem la mateixa lliga i en el mateix equip. (n'hi ha més)
jotajotai |
A. |
dimarts, 30 de novembre de 2004 | 23:41h
Sopar de celebració. Amb A., és clar. Trenta-dos anys exactes de casats. I trenta-set, també exactes, de sortir junts. Des d'aquell primer Palau de Quico Pi de la Serra el 1967. Hem anat a un japonès, a la cantonada de Princesa amb Montcada. Reprenem el costum de celebrar l'aniversari en un restaurant ètnic. Els primers anys els triava jo. "Les delices de France" va ser el primer. Me'n recordaré tota la vida. Aquest l'ha triat A. per recomanació d'en Marc, el noi gran de casa. Canvien, els temps... (n'hi ha més)
