Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Per un correu que vaig rebre setmanes enrere vaig tenir notícia de la preparació d’una pàgina web pensada per donar informació actualitzada de serveis, gastronomia, espectacles, història, cultura, etc. que pugui ser útil per a les persones que visitin la ciutat de Barcelona. La pàgina es diu We go BCN i la podeu veure aquí tot i que encara està
Un altre dels llibres que he recuperat recentment és la novel·la que va guanyar el premi Andròmina de 1995: “Camí de palau”. L’autor és Miquel Mas Ferrà (vegeu aquí la seva fitxa) i, tot i que fa temps que no m’arriben notícies seves, és un autor que estimo molt especialment. Després d’aquesta excel·lent novel·la encara
Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes els últims mesos als encreuats de La Vanguardia (vegeu, per cert, aquí). El català, del mestre Màrius Serra, i el castellà del mestre Fortuny. * Saca la piedra y alarga la mano: URÓLOGO * Derecho marítimo: ESTRIBOR * Es casava amb
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Estimadíssima Mila, Mira que en fa d’anys que l’àvia Anna i jo ens coneixem (d’aquí a no res en farà cinquanta, que aviat és dit!) i juraria que, si no va ser el primer dia que vàrem començar a sortir, no va trigar gaire temps més a explicar-me la història de les seves trenes. Més
Com que no em vull fer pesat no us tornaré a recordar el que explicava fa uns mesos en aquell (aquest) apunt que vaig titular “Ja no llegeixo gaires novel·les, jo…” Per això, de cara a la propera festa de Sant Jordi em sembla molt més honest –i tant de bo li sigui útil a
Aquests dies es commemora el centenari del genocidi que va cometre l’Imperi Otomà –és a dir, aquesta Turquia que ara demana un lloc a l’Unió Europea i que encara es nega a admetre l’existència d’aquell extermini– contra el poble armeni. Es tracta, ni més ni menys, del primer crim contra la humanitat del segle XX, un fet
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim
Una altra novetat (vegeu aquí el meu article dedicat al llibre de Vicent Partal) d’aquest Sant Jordi dedicada al 9-N i a tot el que el va envoltar és “Escac a l’Estat”, del periodista Pere Martí, editat per Pòrtic. A part de l’evident i conyívol joc de paraules que m’inspira el títol —“És caca, l’Estat”—
Com vaig explicar en l’article anterior d’aquesta minisèrie el dia 1 d’abril de 2004 es va fer públic el veredicte del jurat dels Premis Crítica Serra d’Or que va considerar que “El nyèbit”, de Ramon Monton, havia estat la millor novel·la catalana publicada durant 2003. La secció de cultura del diari Avui, en l’edició de
Dies enrere vaig tenir la sort de retrobar una vella coneguda que feia molts anys que no em visitava. Em refereixo a l’expressió “fer calderada”. Va ser a les instal·lacions de l’antiga fàbrica de cerveses Damm durant la presentació de la gira del retorn als escenaris de la Companyia Elèctrica Dharma quaranta anys després del seu debut i del
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim
Mesos enrere vaig explicar aquí mateix que, llevat d’algun cas excepcional, gairebé no llegeixo ja novel·les i descrivia amb detall cap a on es decanten ara els meus gustos com a lector. També parlava de la importància que per a mi ha tingut sempre la relectura i cap al final anunciava la meva intenció de
(El primer article de la sèrie el teniu aquí i el segon aquí) Premis de la crítica a obres ja publicades Com ja és habitual en la modalitat de premis de la crítica, és a dir, els que distingeixen obres que ja han estat publicades, els més matiners en el calendari –el 4 de febrer–