Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Silenciós matí de Reis (un any més).

6 de gener de 2007

Cada dia festiu pels volts de les vuit del matí baixo al quiosc de Sanllehy a comprar la premsa. Per salvar els quatre pisos que separen casa nostra del carrer tiro habitualment d’ascensor. Tret d’un dia l’any. Un dia molt especial en el qual retardo un pèl més la meva sortida i baixo les escales a

Llegir més

Els discos catalans nous de 2006 que més m’han agradat.

1 de gener de 2007

2006 ha estat un gran any per a la música catalana. De tots els discos que he pogut escoltar en destaco quinze. I de manera molt especial els que he situat en les cinc primeres posicions: * 1) "La manera més salvatge", Enric Casasses i Pascal Comelade * 2) "Batiscafo Katiuscas", Antònia Font * 3) "Camins privats", Enric Barbat * 4) "A l’Olympia, 13 de

Llegir més

Adéu, doctor Palombo.

30 de desembre de 2006

Són detalls que no els oblides per molts anys que visquis. L’escena té lloc un vespre de principis de setembre de l’any 2000 en uns despatxos annexos a la Clínica del Remei. Fa molt pocs dies que l’A. s’ha hagut de sotmetre a una nova operació -la segona en un mes i mig- i esperem el veredicte del

Llegir més

Go Ear, la nova meravella.

30 de desembre de 2006

Gràcies a les instruccions que el coblocaire Marcús ha tingut la gentilesa d’enviar-me i al suport d’en Pere, un informàtic que aquests dies ens està ajudant en el despatx, estreno avui el que no dubto a considerar -si més no des de la meva condició de carrossa acabat d’arribar en patera al continent digital (vegeu aquí)- la tercera

Llegir més

Felicitats, Julià Guillamon!

29 de desembre de 2006

No és pas ara la primera vegada que ho expresso públicament: dels crítics nascuts de 1950 ençà que ens dediquem a comentar llibres en els diaris crec que el més ben preparat de tots és Julià Guillamon. Ho diré amb una expressió que li manllevo a Joan de Sagarra: Guillamon és el crític que jo llegeixo. Més exactament, que jo llegeixo i considero.

Llegir més

“De Rodes a Pilat”.

29 de desembre de 2006

La senyora Teresa és la pagesa que des de fa una pila d’anys entre els mesos de novembre i març em subministra cada divendres quan passo a veure-la a un quart de vuit del matí faves, carxofes, enciams, alls tendres, cebes tendres, espigalls i altres meravelles de l’horta a la seva parada de la plaça de Sant Galderic, annexa al

Llegir més

Són cabdells, el que fa el fill del mestre?

28 de desembre de 2006

Aquests dies que he tornat a escoltar atentament "Qualsevol nit pot sortir el sol" -gràcies a la magnífica reedició que n’ha fet la discogràfica  K Indústria Cultural- m’ha vingut a la memòria un detall de la lletra d’"El fill del mestre" que ja em va cridar l’atenció quan vaig sentir la cançó per primera vegada fa més de

Llegir més

Ets gran, Fortuny! (XVI). Tot esperant demà…

27 de desembre de 2006

Avui, vigília dels Sants Innocents, diada en la qual és ja tradició que el mestre Fortuny ens etzibi un encreuat pràcticament irresoluble (menys la vegada que, no fa gaires anys, el molt punyeter ens va enredar a tots… posant-ne un  de normal) penjo una nova selecció de definicions aparegudes durant les darreres setmanes a l’encreuat en castellà de

Llegir més

Tot rentant els plats de Nadal (amb Arno Weschel, Rohmer, Madness, Muse…) (i II).

26 de desembre de 2006

(La primera part la trobareu aquí) Durant el dinar nadalenc surt el tema dels idiomes estrangers. Recordo que els primers contactes amb el francès els vaig tenir quan anava a visitar la tieta Conxita i el tiet Martí -els rics de la família- que, entre altres coses insòlites per a nosaltres, compraven "Paris-Match". No sé exactament per què però d’aquelles

Llegir més

“tralari-tralara.com” (segona part).

25 de desembre de 2006

Un dia d’agost de l’any passat (vegeu aquí) vaig escriure un apunt sobre la conveniència que algú es decidís a empescar-se un programa informàtic que reconegués fragments de música taral·lejats o xiulats i n’identifiqués el títol de la peça. No va ser un rampell d’estiu, ni de bon tros. Ja fa molts anys que vaig defensant la necessitat de

Llegir més

Mitja vida (o quasi) en Vespa.

24 de desembre de 2006

La vigília de Nadal de 1981, és a dir tal dia com avui de fa vint-i-cinc anys, vaig estrenar la primera moto de la meva vida: una Vespa 200 de color vermell amb la qual vaig arribar a fer 65.185 quilòmetres. I més n’hauria fet si un mal dia de desembre de 1992 un xofer badoc i novell no m’hagués

Llegir més