Sóc dels molts que opinen que la columna que publica Empar Moliner a la darrera pàgina del diari Ara de dimarts a dissabte és de lectura obligatòria. I ben sovint, més: de retall, arxiu i relectura posterior. Moliner té la virtut de dir coses clares i directes. Coses que se li entenen a la primera
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
No sóc bibliòfil. No tinc ni el refinament ni la paciència ni la butxaca per ser-ho, però sí que m’interesso pels llibres descatalogats o, simplement, antics d’autors o de temes que m’agraden. Sóc usuari, per tant, del web IberLibro (aquest) i, com no podia ser altrament, de Llibres del Mirall (vegeu aquí el seu web
Em sembla que alguna vegada ja he explicat que quan cada setmana arriba a casa El Temps el primer que faig és anar a buscar l’última pàgina per veure de què va l’article de Joan F. Mira. Una cosa similar faig cada mes amb la secció “A puntades de veu” (quin gran títol, per cert)
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
El nou equip directiu de l’Arts Santa Mònica continua dedicant una atenció especial a la música del nostre país. El mes de febrer va presentar l’exposició sobre els 50 anys de la discogràfica Concèntric (en vaig parlar aquí), després va dedicar un espai als artefactes musicals del grup Cabo San Roque i ara obre la planta
Els historiadors coincideixen a afirmar que una de les principals raons de la derrota a la Guerra Civil va ser la divisió que hi havia dintre del conglomerat de forces polítiques que feien costat a la República entre els que proclamaven que primer calia fer la revolució i després guanyar la guerra i els que
Avui, el mateix dia que els seguidors de James Joyce celebren el “Bloomsday”, es compleixen onze anys de la publicació en aquest Bloc del meu primer apunt. Va ser aquest, tot i que al llarg del mateix dia en vaig escriure un altre —aquest— i l’endemà un tercer —aquest— que completaven la meva presentació i que, tot
Entre el 3 i l’11 de juny s’ha celebrat al Born Centre Cultural la Setmana del Llibre Prohibit. De fet, ara que m’hi fixo, “celebrar” no és el verb més afortunat a l’hora de parlar de llibres deixats fora de la circulació pels poders repressors. L’esperança, però, és l’últim que es perd i en aquest sentit
En el segon disc de Bruno Oro —“Tempus fugit”, editat el 2011– hi ha una cançó que em va fascinar des del primer moment que la vaig escoltar. Es titula “Cadaqués” i, entre altres coses, parla del seu avi Ramon Pichot i Gironès, pintor (aquest). A part d’aquest avi, Bruno Oro tenia un altre parent
Una de les coses més engrescadores que té un procés de construcció d’Estat propi com el que estem vivint és que obre les portes a l’oportunitat de construir una societat en la qual les coses funcionin de la millor manera possible i no només perquè així ho disposa la rutina. La puta rutina de procedir “com
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
https://www.youtube.com/watch?v=XAzgiSSQVxA Ras i curt: una meravella. Si voleu llegir el text el trobareu aquí. I per si mai l’enllaç deixa de funcionar us el reprodueixo aquí sota: Messi es el hombre perro Hernán Casciari Escribí esto hace dos o tres meses. Pero bien podía haberlo escrito el sábado a la noche, después del cuatro
Com cada matí (ben d’hora, ben d’hora) faig la ruta habitual pels espais d’Internet que m’interessen i, com no podia ser d’una altra manera, un dels primers llocs que consulto és el portal Vilaweb i, més concretament, l’editorial del bon amic Vicent Partal. El d’avui es titula “Segrestar el canvi valencià” (vegeu-lo aquí) i té
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que