Ara explicaré una anècdota que potser ens ajudarà a passar aquestes hores tan atrafegades que estem vivint fins al diumenge. Com ja saben els qui em segueixen per Twitter i Facebook, de resultes de la ignominiosa declaració que el divendres passat varen fer pública CECA i AEB, les entitats que apleguen la majoria de caixes d’estalvi
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. • Ja ho tinc agendat (16.07.15) • Fer grafitis al carrer democratitza l’art (17-19.07.15) • Estem condemnats a entendre’ns (20.07.15) • Si pica és senyal que cura (21.07.15) • “Yo me debo a mi público” (22.07.15) • Això està en el punt de
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Estimadíssima Mila, Aquesta tarda has aconseguit que per primera vegada després de quaranta anys el menjador de casa s’hagi transformat en l’escenari d’un conte: el dels Tres Porquets i el Llop. Acabaves de berenar i semblava que ja havies esgotat tot el repertori de jocs i contes que tenim a casa. També sabies que, com
Des de fa temps tothom sap que en vigílies del 27-S, just en el moment estratègic més delicat, l’estat espanyol descarregarà amb tota contundència la seva artilleria més bruta i innoble contra les forces polítiques, les institucions, les entitats i la gent que l’únic que volem és fotre el camp com més aviat millor d’aquesta
Estimadíssima Mila, T’escric de nit. Ja fa estona que l’àvia i jo hem sopat i mentre endreçava la taula i la cuina he pensat que d’avui no passaria i que t’escriuria una altra carta d’aquesta sèrie –ja en són vint-i-set– que encara no tinc clar si algun dia arribaràs a llegir. La teva àvia dorm,
(Anys 50 i 60) La memòria funciona com les cireres. A partir d’una imatge fugaç i casual s’encadenen els records l’un darrere de l’altre fins a deixar-te aclaparat per tot el que acabes de descobrir que romania adormit dintre teu. No m’estendré en detalls previs. Només diré que unes declaracions a la ràdio agafades al
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Any 2012, primer semestre L’únic que es necessita perquè triomfi el mal és que els homes de bé no facin res. Edmund Burke (1729-1797) El món és un teatre, però té un repartiment deplorable Oscar Wilde (1854-1900) Si el món explota, l’última veu
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Ja fa temps que van tocat-nos allò que no sona i a mesura que ens acostem a les eleccions del dia 27 la llopada política i mediàtica espanyola intensifica encara més els seus missatges apocalíptics sobre el futur de misèria, proscripció, negror i oblit que ens espera als catalans quan ens independitzem i Europa se’ns
Crec que dec ser un dels pocs ciutadans que no han llegit la carta que l’expresident espanyol Felipe González adreçava el diumenge passat a tots els catalans des de les pàgines del diari El País. No la vaig llegir per diverses raons. La primera, perquè ja fa bastants anys que no poso els meus ulls –ni
Dies enrere la bona gent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) em va demanar si volia donar suport a un document que, de cara a la futura República Catalana, ha preparat un grup de treball format per persones relacionades amb el món de la cultura i de l’educació. Naturalment un cop llegit el text em va faltar
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Any 2011, segon semestre Nyèbits de catracòlics del mal rellamp! Capità Archibald Haddock (en versió de Joaquim Ventalló) Érem pastura de tots els mites i rebrotàvem. Enric Casasses (“Terminal bé”, 2006) “¡Tossa de Mar! ¡Recuerda! Has de guardarlo todo, Y
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Aquest mes d’agost he combinat un seguit de lectures (d’una extensa bibliografia que, per cert, encara no he acabat) sobre la història d’Armènia i el genocidi de què va ser víctima aquell país fa cent anys per part de l’Imperi Otomà. He combinat, dic, aquesta lectura amb alguna novel·la, gènere que, com he explicat en