Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Nosaltres representem la Catalunya real (16.09.15) Les forces de l’ordre actuen sempre amb professionalitat (17.09.15) “¿Al niño también le habláis en catalán?” (18-20.09.15) No és culpa teva; la culpa és meva (21.09.15) Jo, és que sóc neutral (22.09.15) És un polític de perfil baix
A través d’un bon amic que, a sobre, és seguidor d’aquestes Totxanes m’ha arribat un article d’un personatge anònim que en el món de les xarxes és conegut amb el mot “Modernet de Merda”. L’article que m’ha enviat l’amic –i que tot seguit us reprodueixo– m’ha cridat l’atenció pel títol i confesso que des del
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Estimadíssima Mila, Ets molt petita i per tant encara no he tingut ocasió per parlar-te de l’afició als escacs, apresa de mon pare, que jo tenia quan era nen. Una afició no només a jugar-hi, sinó a seguir –en la mesura de les meves limitacions, que eren moltes– el que passava en el món en
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Any 2013, primer semestre Som a ses portes de l’infern per tu i tenc plans de futur. Antònia Font (“Icebergs i guèisers”) No som lliures de pensar el que volem. Pensem el que sentim. Frederic Mompou (1893-1987) Confondre personatge i persona és una de les formes
Des de fa uns mesos aquest Bloc que esteu llegint disposa d’una nova prestació que estic segur que us serà força útil: la de la subscripció. ¿Què vol dir subscriure’s a les Totxanes? Una cosa molt senzilla que, a més a més, no us costarà ni un ral: cada vegada que jo pengi un apunt el sistema generarà
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Estimadíssima Mila, Algun dia, quan siguis una mica més gran, t’escriuré una carta per parlar-te dels moments importants de la vida. No t’alarmis, però, que no n’hi ha gaires. Però són importants perquè et situen davant d’una cruïlla en la qual has de prendre, conscientment o no, una decisió que pot condicionar notablement tot allò
Avui, mentre a España celebren la seva festa i la Legión desfila amb la cabra pel Paseo de la Castellana en presència del “Gobierno de la Nación” i de tota la Borbonalla he recordat el dia del Pilar de 1981. Un 12 d’octubre no gens convencional, com hi ha món! És possible que no hi hagi
(La sèrie comença aquí) Ja fa temps que no tinc cotxe però encara recordo coses de quan conduïa. Per exemple, quan arribava a un canvi de rasant. Vas pujant amb la segona marxa posada i controlant la velocitat amb el peu damunt de l’accelerador. Quan arribes al final de la pujada i superes el canvi
(La sèrie comença aquí) Sobre la colla de Ciutadans (o Ciudadanos) durant la campanya vaig escriure en diverses ocasions que no sabia què em repugnava més: si la seva ideologia o l’alarmant desinhibició amb què la divulgaven. Ara, amb la campanya acabada, em ratifico en la meva valoració. Val a dir que on poso “desinhibició”
(La sèrie comença aquí) Faré un ràpid repàs als resultats de les diverses forces polítiques i m’agradaria començar pel fracàs indissimulable d’Unió Democràtica de Catalunya, que és tant com dir el fracàs del senyor Duran i Lleida, de la seva llastimosa “tercera via” i de la quantitat enorme de diners que algú li ha dedicat… amb
(La sèrie comença aquí) Tal com apuntava en el segon capítol d’aquesta sèrie algun dia haurem d’analitzar a fons el paper que els mitjans de comunicació han jugat –i, de fet, estan jugant encara– en l’increment dels partidaris de la independència de Catalunya i, alhora, en l’eixamplament de l’esquerda que sens dubte s’ha obert entre
(La sèrie comença aquí) Tret del parèntesis d’ahir –motivat per l’excel·lent article de Francesc Sanuy— en els dos primers apunts d’aquesta sèrie he volgut deixar molt clares unes quantes coses que ara resumeixo: * Que les forces independentistes han obtingut la majoria absoluta dels escons del Parlament de Catalunya. * Que el 48 per cent dels
Poc després de penjar ahir, diumenge, el segon apunt de la sèrie “27-S: hem guanyat” en el que passava revista a unes quantes maniobres inspirades pel govern d’España amb l’objectiu d’escampar la por entre els catalans, vaig anar a comprar com cada dia l’Ara i El Punt Avui i va ser en aquest diari on vaig