(La sèrie comença aquí) Tot el que he explicat fins ara pot servir per al noranta-cinc per cent de persones de la meva edat susceptibles de començar a escriure un Bloc. No cal buscar grans transcendències per posar-s’hi, ben al al contrari. L’escriptura a la xarxa (i també la que no està destinada a la
(La sèrie comença aquí) ¿Per què mantinc des de fa dotze anys un Bloc? La resposta a aquesta pregunta té una versió curta i una de més llarga. La versió curta diu que ho faig, senzillament, per “hobby”. Perquè sóc aficionat a escriure de la mateixa manera que a altres persones els agrada fer fotografies,
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu Catalunya Vespre, de Catalunya Ràdio. Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Conduirem, diuen, “on line” (L’Estripada del 26 de febrer al Catalunya Vespre) Durant més de quaranta anys he tingut cotxe i els puc assegurar que mentre conduïa mai vaig experimentar
(La sèrie comença aquí) La primera vegada que em varen demanar d’explicar públicament les meves impressions com a blocaire va ser a principis de juny de 2005, just quan acabava de complir un any de presència en el món de la Blogosfera i tot era molt nou i molt tendre encara. Va ser en el
Avui una falca breu, incrustada enmig de la sèrie que tinc en marxa sobre ser gran i escriure en un Bloc, per fer rajar una mica la vanitat personal (que també toca de tant en tant). La gent d’Arcadia Books, responsables de l’edició en llengua anglesa de “Jo confesso”, de Jaume Cabré, han triat uns
M’arriba un correu d’una facultat universitària de Barcelona en el qual m’expliquen que estan buscant persones més grans de 60 anys que en l’actualitat escriguin un Bloc. La proposta forma part d’un projecte de recerca que pretén explorar les opinions i l’experiència d’aquests blocaires. Els promotors de la idea consideren que això d’escriure un Bloc
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Sobre el tema de les campanes que molesten el son de la gent –sobretot dels turistes i dels nouvinguts– s’ha escrit molt en els últims temps i la meva opinió és que estem carregats de punyetes i que encara ens passa poc, de tanta tonteria com arrosseguem. L’escriptor Narcís Comadira va fer dies enrere un
(La sèrie comença aquí) Feta la introducció en l’apunt anterior, passo “sense més preambles” (com diria un comunicador poc documentat) a exposar-vos una selecció (en tinc més, que consti) de la llista de mots i expressions a recuperar i que vaig elaborant a foc lent des de fa uns quants anys. M’encantaria que fos útil i
Avui l’estimat amic Francesc Castanyer compleix 100 anys i com que em consta que una de les primeres coses que fa cada matí quan es lleva a la residència on viu és connectar-se a les Totxanes, aprofito l’ocasió per colar-me en la seva intimitat i felicitar-lo de tot cor: per molts anys, estimat Francesc, en
S’ha de reconèixer que de tant en tant en tenen alguna de bona, a España. No passa gaire sovint, però quan s’hi posen és just que se’ls ho reconegui. Com, per exemple, aquesta iniciativa que han tirat endavant no fa gaire de rescatar paraules del seu diccionari que havien quedat oblidades o en desús. Sembla
El dimecres 10 de febrer va arribar a totes les llibreries la novel·la de Pep Puig “La vida sense la Sara Amat”, guanyadora del premi Sant Jordi d’enguany. El mateix dia Vilaweb va publicaren el seu portal la crítica que vaig escriure a propòsit del llibre (vegeu-la aquí). Com faig habitualment, uns dies després de la
El passat dimarts 9 de febrer Salvador Cardús, home d’idees clares i de fàcil expressió, publicava en la seva secció setmanal “Cantus firmus” del diari “Ara” un article que em va semblar molt interessant. Tant, que no m’ho vaig pensar dues vegades per reproduir-lo aquí. L’enllaç a l’article des de la pàgina web del diari
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu Catalunya Vespre, de Catalunya Ràdio. Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Vivim a precari (L’Estripada del 12 de febrer al Catalunya Vespre) Tan savis que ens pensem que som i la crua realitat és que vivim a precari. I si no, mireu com ens quedem
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que