Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes els últims mesos als encreuats de La Vanguardia (vegeu, per cert, aquí): el català del mestre Màrius Serra i el castellà del mestre Fortuny. * Tienen debilidad por las apuestas: LIGONES * Me olvido de usted: TUTEO * Mirar de lluny el
Fa unes setmanes es va presentar Jollibre, un nou segell editorial en català del Grup Santillana dedicat específicament a la literatura infantil i juvenil i que, pel que vaig poder llegir (per exemple, aquí i aquí) em sembla una iniciativa molt seriosa i digna de ser seguida amb interès. No afegiré gaires coses més perquè les
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
Des de fa molts anys em considero un lector encuriosit de les esqueles que es publiquen a la premsa. Encuriosit, no obsessiu. Vull dir que, de la mateixa manera que sí que col·lecciono amb una certa fruïció altres tipus de coses, amb les esqueles em limito a estar alerta per veure què surt a la
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre”, de Catalunya Ràdio Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Migdies, migdiades i malfeiners (L’Estripada del 20 de maig al Catalunya Vespre) Un any més torna aquell espot d’una marca de cervesa que ens proposa de fer un munt de coses
Com diu la cançó de Rubén Blades que cantaven els de la Plateria, la vida et dóna sorpreses (ai, ai). M’explicaré: Fa vuit o nou anys, per l’època que a l’A. i a mi se’ns van començar a despertar l’instint d’avis (un instint que diuen que sol presentar-se entre els 50 i els 60 i que
(La sèrie comença aquí) En el segon apunt d’aquest sèrie que tanco avui ja vaig expressar la meva opinió sobre l’obra novel·lística de Rosa Regàs. Una obra que en cap moment ha entrat dintre del que podríem dir “el cercle de les meves preferències personals”, tret del cas de “Luna lunera”, una novel·la amb un
(La sèrie comença aquí) Miquel Regàs Ardèvol, l’avi dels quatre germans Regàs Pagès, va nèixer a Barcelona el 1880. Ell mateix ho explica en la frase que obre “Confessions”, les memòries que abasten el període entre 1880 i 1936, i que em sembla prou descriptiva del seu tarannà: “El 8 d’abril del 1880, any del
Els dies que es queda a dormir a casa la nostra néta ja sap que, l’endemà, un dels meus costums fixos és anar a la llibreria a comprar els diaris. Un ritual que, al conjur d’un “¿M’acompanyes a veure el nostre amic que ven diaris?”, la majoria de les vegades acompleixo en companyia de la
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo
Ja fa temps que penso que la gent del grup Love of Lesbian –que, malgrat el nom, resulta que són de Sant Vicenç dels Horts— han arribat a un nivell molt alt d’excel·lència. Un nivell que, al meu parer, van assolir ara fa set anys, després de publicar gairebé mitja dotzena de discos, amb “1999
(La sèrie comença aquí) Un bon dia de fa una pila d’anys (perquè us en feu una idea: deuria ser per l’època que jo comprava El País els caps de setmana; és a dir, finals dels 80 o principis dels 90) vaig assabentar-me que Rosa Regàs havia publicat una novel·la: “Memoria de Almator”. La vaig comprar,
Els últims anys de la dècada dels seixanta varen ser per mi una època que ara, quan miro cap enrere, identifico amb el que podríem definir com “anys de formació”. Una formació autodidacta i molt intuïtiva que pretenia entrar en contacte amb tot allò que es podia definir com “modernitat” i que, per tant, podia ser
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’Estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre”, de Catalunya Ràdio. Observareu que parlo del monument erigit recentment en el mirador que hi ha a sobre del Parc Güell (en el que abans es deia “mirador Virolai”, nom de l’escola que hi ha just al costat) i que
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que