Ahir, dissabte, es varen complir exactament 40 anys del primer concert dels Rolling Stones a Barcelona. Un concert que, naturalment, vaig viure en directe i sobre el qual vaig parlar en aquestes mateixes Totxanes el 2006, quan feia 30 anys de l’esdeveniment. Pel que he vist (almenys en els diaris que llegeixo) l’aniversari ha passat desapercebut
Per Sant Jordi la veterana editorial Albertí va publicar un llibre molt interessant que reconec que (ai las, un ja no és el que era…) em va passar desapercebut. Em refereixo a “Per què diem… “, un llibre d’Albert Vidal (Barcelona, 1940) que té un subtítol ben aclaridor: “L’origen de 100 dites populars”. De fet, si
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
Passejo pel carrer Mallorca quan m’adono d’un grup de joves adolescents acompanyats d’una monitora que observen des de la vorera d’enfront la casa Thomas mentre van omplint d’anotacions les llibretes que traginen. Travesso el carrer per apropar-me a la colla i tafanejar una mica. Quan hi arribo un dels nois se’m posa al costat i
Aparco la moto a la vorera de casa, pujo un moment per deixar el cistell amb el que he comprat al súper i torno a baixar descarregat per seguir el pla de les coses que he de fer al llarg del matí. Quan engego veig una dona que ha superat el punt on sóc amb
Passo el cap de setmana entretingut amb la redacció d’un extens article –tan extens que finalment en seran dos– dedicat al mític concert de rock català al Palau Sant Jordi del qual es compliran 25 anys el dia 14 d’aquest mes. I tot ambientant-me, recupero el clip de “S’ha acabat”, una magnífica cançó del disc “Calla
Deu ser cosa dels països petits com ara el nostre, que som quatre gats, el fet que, en la majoria dels casos, ens coneguem tots. També hi ha allò de la tirada natural a seleccionar referents que siguin únics i, si pot ser, de llarga durada: EL poeta, EL pintor, L‘actor, EL futbolista, EL cuiner
Cap a les 9 i cinc minuts d’aquest vespre estava previst que jo aparegués a l’informatiu “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio fent la meva col·laboració a la secció “L’Estripada”. De fet, ja la tenia enllestida quan ahir, dijous, cap al tard varen avisar-me de l’emissora que finalment no hi hauria informatiu (ni, per tant, la meva
Tot l’enrenou que s’ha produït recentment en el barri de Gràcia ens ha agafat a l’A. i a mi una mica lluny de casa i, per tant, ens hem estalviat de seguir les nombroses cròniques i contracròniques –no sempre desinteressades o innocents– que els mitjans de comunicació han fet sobre els esdeveniments. Uns esdeveniments que
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
Aquest article, dedicat al 80è aniversari de l’escriptora Olga Xirinacs, va ser publicat inicialment a Vilaweb (vegeu-lo aquí) el dilluns 23 de maig de 2016. Sobre aquest mateix assumpte em sembla també interessant que llegiu “TGN diu Xirinacs”, l’article que va publicar Josep-Lluís Carod-Rovira al diari El Punt Avui el dia anterior (vegeu-lo aquí). Val a
Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes els últims mesos als encreuats de La Vanguardia (vegeu, per cert, aquí): el català del mestre Màrius Serra i el castellà del mestre Fortuny. * Tienen debilidad por las apuestas: LIGONES * Me olvido de usted: TUTEO * Mirar de lluny el
Fa unes setmanes es va presentar Jollibre, un nou segell editorial en català del Grup Santillana dedicat específicament a la literatura infantil i juvenil i que, pel que vaig poder llegir (per exemple, aquí i aquí) em sembla una iniciativa molt seriosa i digna de ser seguida amb interès. No afegiré gaires coses més perquè les
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
Des de fa molts anys em considero un lector encuriosit de les esqueles que es publiquen a la premsa. Encuriosit, no obsessiu. Vull dir que, de la mateixa manera que sí que col·lecciono amb una certa fruïció altres tipus de coses, amb les esqueles em limito a estar alerta per veure què surt a la