Tot preparant les efemèrides de 2017 m’adono d’un parell de centenaris que seria una llàstima que passessin desapercebuts. Em refereixo a que farà cent anys del naixement de dos cantants que varen fer furor durant els anys 40 i 50: Jorge Sepúlveda i a Bonet de San Pedro, als quals penso dedicar sengles apunts de cap
Aquests dies estic repassant músiques, coses antigues i retalls que tinc arxivats sobre Jaume Sisa, un artista que segueixo i admiro des de fa quasi mig segle. Ho faig perquè els bons amics de la revista Enderrock m’han demanat que participi, explicant alguna batalleta de iaio postmodern, en la presentació del número especial de novembre
(La sèrie comença aquí) Ara que ja sabeu la meva opinió sobre el bàsquet suposo que a ningú li estranyarà si dic que jo, al senyor Jordi Robirosa, el coneixia de manera molt superficial. Principalment arran de les seves aparicions en els programes de TV3 —TeleNotícies, principalment– que a casa (que no som gaire afeccionats
La gent que em coneix sap que li tinc una mania molt especial al bàsquet. Aquell horrorós esport els partits del qual –simplificant i exagerant una mica, però no gaire– sembla que no s’acabin mai i en els que, passi el que passi en el marcador durant els primers tres quarts de joc, els dos
Una altra escena inoblidable del cinema dels nostres anys. Molt en la línia de la que us vaig destacar setmanes enrere (aquesta). És la seqüència final de “Cinema Paradiso”, una pel·lícula de Giuseppe Tornatore rodada el 1988 i a la qual, francament, no li calen gaires presentacions. Deixeu-vos emportar per la música d’Ennio Morricone i
Estimadíssima Mila, He de reconèixer que aquesta col·lecció de cartes que des de fa temps et vaig escrivint té un punt de surrealista. Quan n’he enllestit una la penjo a Internet i, per tant, automàticament queda a l’abast de qualsevol persona que entri al meu Bloc i la vulgui llegir i, fins i tot, comentar. De
L’article que avui publica Salvador Cardús al diari Ara m’agafa en plena redacció d’un apunt que molt aviat penjaré i que, en bona part, es refereix al mateix assumpte: el catalaníssim costum de veure sempre l’ampolla més buida que plena. La síndrome de l’ai, ai, ai, vaja. Us el reprodueixo íntegrament aquí sota. Llegiu-lo amb
Fa una estona, mentre em dutxava, he sentit per la ràdio —Catalunya Ràdio, és clar– una noia catalana resident des de fa dos anys a Singapur que explicava a Ricard Ustrell que els sous del primer ministre (el senyor Lee Hsien Loong, que trobareu a la fotografia que encapçala l’apunt) i dels membres del govern d’aquella ciutat-estat
L’aportació “friqui” i musical d’aquest cap de setmana ens arriba de la mà de Manolo Escobar, protagonista d’una inefable pel·lícula de José Luís Sáenz de Heredia que es va estrenar a finals de l’any 1969 i que es va titular “Juicio de faldas”. Fent companyia a Escobar el repartiment de la cinta aplegava el bo
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens
A principis d’agost vaig publicar a Vilaweb un article en el que explicava que això que aleshores l’Ajuntament de Barcelona planificava de fer al Born –amb l’exhibició al carrer de l’efígie del burro del Ferrol damunt del cavall– no era pas la primera vegada que es feia en una mostra patrocinada per algun dels poders públics
Estimadíssima Mila, Avui t’explicaré una escena viscuda el diumenge a casa. Havies passat la nit amb nosaltres i, com bona representant del clan dels Isern, et vares despertar moooolt d’hora. A un quart de 8, aproximadament. Com cada matí, l’àvia sortia de casa per anar a atendre la seva mare, la besàvia velleta, i ens
No fa gaire que vaig parlar aquí mateix de Josep Pedrals. Va ser l’Onze de Setembre i a propòsit d’un magnífic poema seu titulat “Estem a punt”, el lema de la gran manifestació d’aquell dia. Pedrals, nascut a Barcelona el gener de1979, és un tot terreny: escriu poesia, intervé en trobades de recitació i és
Ahir divendres es complien exactament tres anys del traspàs de Max Cahner. Una data que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va aprofitar molt oportunament per refer-se del petit embolic en el que s’havia posat quan es va descobrir la desaparició d’una placa que en el Palau Moja recordava la figura de
El passat diumenge 9 d’Octubre, Dia Nacional del País Valencià, vaig publicar a Vilaweb un article sobre l’escriptor Joan F. Mira, guardonat amb el Premi de les Lletres Valencianes d’enguany. L’article el podeu llegir en aquest enllaç al portal de Vilaweb però si us fa mandra tirar de botó dret del ratolí el trobareu reproduït