Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

14 de febrer de 2008
0 comentaris

Escacs (3)

(la sèrie comença aquí 

Si he de seguir un cert ordre cronològic, després de les escenes que he explicat en els apunts anteriors situades a casa dels pares i que tinc clarament impreses en la memòria vindrien una sèrie d’imatges escapçades i fugaces. Per exemple les meves visites a les llibreries de vell dels carrers Aribau i Muntaner que situo cap els anys 1963 i 1964.

Jo era bastant aficionat a tafanejar en aquestes botigues farcides de llibres i revistes que m’omplien els ulls d’imatges meravelloses. Ignoro on exactament però en algun d’aquells màgics indrets vaig trobar un filó de material sobre els escacs que no puc recordar com varen passar a les meves mans.

El cert és que dintre de la caixa de llibres i revistes d’escacs que he tret de l’armari per preparar aquesta sèrie d’apunts m’he trobat una trentena d’exemplars de la revista “El ajedrez español” dels anys 50 i una vintena d’exemplars de la revista argentina “Caissa” corresponents als anys 40. Evidentment en algun moment del procés deuria intervenir mon pare ja que amb el poder adquisitiu d’un noi de tretze o catorze anys d’aquella època era impossible acumular un tresor documental com aquell.

En la mateixa caixa he trobat llibres dels anys 50 dels mestres Alekhine (“Gran ajedrez: mis mejores análisis”) i Capablanca (“Mis mejores partidas”), llibres de teoria d’apertures (amb anotacions meves en fulls de bloc posats entremig), un altre de problemes, una col·lecció que reproduïa partides de grans torneigs i, com a apoteosi final, un parell de llibres i tres revistes dedicades íntegrament al matx Spassky-Fischer de 1972.

Un d’aquells estius de cap a la meitat dels anys 60 a Corbera de Llobregat vaig fer amistat amb un noi de la meva edat amb el qual ens vàrem conjurar a jugar per correu durant el curs escolar. Recordo que vivíem a menys d’un quilòmetre de distància -jo a la plaça Goya, ell a Borrell amb Floridablanca- però durant molts mesos la nostra relació es va limitar a la jugada que cada dos o tres dies el carter ens deixava a les bústies respectives. Vàrem arribar a jugar tres partides i la cosa va anar repartida: una victòria, una derrota i unes taules.

Entremig tinc records fugissers de visites que feia de tant en tant a l’Ajedrez Condal Club que era al carrer de les Flors, a tocar de la ronda de Sant Pau. Era un catau ple de fum i d’homes silenciosos i concentrats en les taules on hi havia partides en joc. Si no m’erro el Condal era en el mateix edifici on ara hi ha el teatre Nou Tantarantana.

També recordo els articles de Román Torán a La Vanguardia que retallava i arxivava després de reproduir i estudiar en el meu tauler portàtil les partides que comentava. Si fa no fa va ser per la mateixa època -cap a 1965- que em vaig començar a aficionar a fer l’encreuat d’aquest diari. El signava un misteriós L.C. que gràcies a la saviesa del meu amic Màrius Serra he sabut fa poc que es deia Luís Castellón, arquitecte de professió, que era de Bilbao i que vivia al carrer Muntaner de Barcelona.

Evoco també l’època -1967- que per motius de la meva feina d’aprenent de paleta vaig treballar uns quants mesos a l’antiga seu de l’ONCE al carrer Ample. Allí vaig veure jugar a veritables mestres dels escacs a cegues (i no faig broma) que eren senzills empleats de la casa sense més (ni menys!) mèrits que una portentosa capacitat de concentració.

He reservat pel final, però, la meva relació amb el campionat mundial juvenil d’escacs que es va celebrar a Barcelona el 1965. Crec que serà el colofó més adient per a aquesta sèrie de batalletes al voltant del meravellós regne de les seixanta-quatre caselles.

(continua i acaba aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!