Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

29 de setembre de 2004
0 comentaris

A propòsit dels Premis Nacionals de Cultura 2004.

Dilluns passat en el transcurs d’un acte celebrat al Teatre Nacional de Catalunya es varen lliurar els Premis Nacionals de Cultura 2004. Uns Premis que arribaven acompanyats d’un cert morbo -el mateix que hi haurà també amb la primera llista de Creus de Sant Jordi del règim tripartit- ja que eren els primers que es concedien després del règim pujolista.  (n’hi ha més)

Els Premis es concedeixen en les modalitats de Periodisme, Disseny, Foment de l’Ús de la Llengua Catalana, Cultura Popular, Patrimoni Cultural, Dansa, Teatre, Música, Cinema i Audiovisual, Arts Visuals i Literatura.

El Jurat, nou de trinca en la seva quasi totalitat, el formaven les persones següents: Jordi Balló, Xavier Barral i Altet, Manuel Borja-Villel, Antoni Cots, Gabriel Ferrater, Joan Fradera, Anton Granero, Isidor Marí, Ferran Mascarell, Anna M. Moix, Marcos Ordóñez, Ferran Rella, Moisés Rodríguez i Sergio Vila-Sanjuan.

Parlem una mica del Jurat. Un jurat és el que en terminologia jurídica es diu un "òrgan col·legiat". Això vol dir que les seves decisions impliquen a tots els seus membres i que, per tant, les assumeixen a parts iguals i sense excepció. Col·legiadament. Ara bé, és evident que tot i l’alta qualificació dels seus components hi ha alguns noms d’aquest Jurat que estan més directament especialitzats que altres en algunes modalitats concretes dels Premis. Posaré algun exemple: Jordi Balló en Cinema i Audiovisual, Anton Granero en Disseny, Isidor Marí en Foment del català o Marcos Ordóñez en Teatre.

Vist això la pregunta que se m’acut de fer és quin o quins membres del Jurat tenen relació directa amb la literatura catalana. I amb aquesta denominació em refereixo, com no podia ser altrament, a la literatura escrita en la llengua pròpia de Catalunya.

M’apresso a dir que aquesta vegada el veredicte del Jurat ha estat, al meu parer, totalment encertat ja que el Premi Nacional de Literatura ha anat a parar a les competents mans d’Emili Teixidor. (De fet, crec que l’única novel·la de l’any passat que podia fer-li ombra era "Purgatori", de Joan F. Mira). La impressió, però, és que potser s’està tocant d’oïda i que la nostra literatura -és a dir, la literatura catalana; és a dir, la que s’escriu en la llengua pròpia del país- no té un especialista de prestigi reconegut en la composició del Jurat dels Premis Nacionals de Cultura. Encara que aquesta vegada -ho torno a dir i no em cansaré de repetir-ho- s’hagi encertat amb la nota correcta.

No m’agradaria veure fantasmes on probablement no n’hi ha però no deixa de mosquejar una mica veure que tant en el text que varen llegir els presentadors de l’acte al TNC com en la nota oficial de premsa es parla d’un llibre titulat "El pa negre" quan el nom correcte de la novel·la de Teixidor és "Pa negre" a seques. Ni en el seu currículum -que parla de "Sic transit Gloria Swanson" i de "Retrat d’un assassí d’ocells"- s’esmenta "El llibre de les mosques", que va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la de 1999. Detalls, si es vol. Però que il·lustren allò que deia més amunt de les diferències entre tocar d’oïda o dominar la partitura. Matisos, si es vol. Però, a fi de comptes, pels detalls i pels matisos ens podem anar poquet a poquet, sense adonar-nos-en, cap al cel o de pet cap a Can Banyeta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!