Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

19 de setembre de 2004
0 comentaris

El canon a debat (o Nostre Senyor hi faci més que nosaltres, o sort n’hi va haver, d’en Vicenç Pagès).

Vist el que va donar de si el debat del dijous passat al Kosmopolis sobre el canon literari català crec que s’imposa amb la màxima urgència que algú amb una mica de trellat fixi el canon… dels qui han de pontificar en els debats sobre el canon literari.  (n’hi ha més)

 

L’imparable Hèctor Bofill, que figurava que era allí per fer de moderador, va fer gala d’imparabilitat i no hi va haver manera que parés de xerrar.

L’Emili Teixidor hi va ser en cos present; els pensaments, però, els tenia lluuuuny i, sincer de mena, no es va molestar gaire a dissimular-ho.

Miquel de Palol, que pel que vàrem veure venia de pescar, va empescar-se quatre tòpics i ja en va tenir prou; sobretot en veure que l’anunciat Ponç Puigdevall no va comparèixer (va donar a entendre que se les haurien tingut, però jo, francament, no m’ho acabo de creure).

Jordi Coca va barrejar alguna consideració interessant amb un to pamfletari que, a fi de comptes, va servir per donar en safata als periodistes el títol de la crònica de l’acte: “la culpa de tot la té Jordi Pujol”.

Xavier Bru de Sala va demostrar una vegada més que està encantat d’haver-se conegut (“És un pet bufat”, vaig sentir que deia, inclement, una veu al meu darrere).

Només Vicenç Pagès va dir coses que la gent va entendre i amb un llenguatge i una actitud amb els que tothom s’hi podia identificar. Ja fa temps que Pagès va pel món practicant la difícil humilitat de la feina callada i l’obra ben feta. Sense esgarips i amb una bona pila de talent, gust i intel·ligència. Dijous ens en va donar una bona mostra…

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!