M’ha sorprès força que la major part de comentaris que he vist publicats sobre “Pa negre”, la memorable novel·la d’Emili Teixidor, se centrin en la meritòria tasca de recuperació del llenguatge rural de fa 50 anys que hi ha en les seves pàgines i que, en canvi, no facin cap esment al que per a mi és l’element més punyent i original del llibre: la perfecta definició de com es fabrica un feixista. (n’hi ha més)
El noi protagonista de “Pa negre” pertany per origen a la classe dels vençuts a la guerra civil. Son pare mor a la presó represaliat per les seves idees republicanes i sa mare s’ha d’escarrassar per tirar endavant amb l’ajuda dels oncles masovers que són, de fet, els qui mantenen el noi. Semblaria, doncs, que es combinen tots els elements necessaris per definir la figura d’un lluitador ressentit contra l’opressió de la dictadura però, en canvi, a mesura que la criatura de Teixidor va fent-se gran veiem com observa el seu entorn amb una gèlida mirada de menyspreu i com comença a covar un odi cap a la seva gent que el converteix en un renegat. En un monstre. “Un monstre capaç de reunir en un sol cos, en una sola vida, dues naturaleses diferents, dues experiències contràries. Un monstre que ni jo mateix no sabia que m’habités. Un monstre”, tal com diu el paràgraf final d’aquest esplèndid i implacable “Pa negre” que ha escrit Emili Teixidor. Molt més que un magnífic exercici d’arqueologia lingüística.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!