Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

18 de novembre de 2006
0 comentaris

Talent (una classe amb l’escriptor Eduard Márquez) (i II).

(la sèrie comença aquí)

Si entre els usuaris de biblioteques i de llibreries de casa nostra es fes una enquesta per demanar-los noms d’escriptors catalans sense aturar-se a rumiar gaire estic segur que sortirien citats un munt de vegades autors com Porcel, Màrius Serra, Monzó, Palol, Cabré, Sánchez Piñol, Carme Riera, Pàmies o Villatoro. En canvi, crec que molt pocs esmentarien el nom d’Eduard Márquez.

I, tanmateix, crec que l’obra d’aquest escriptor de distàncies llargues i velocitats lentes és una de les de més alt nivell de rigor i de qualitat que s’estan fent en aquests moments en la literatura catalana. El que passa és que -a la manera del pintor Nonell, que deia allò de “Jo pinto i prou”– Márquez ha optat per concentrar les energies en la seva obra. Cosa que implica deixar de banda tot allò que el destorbi d’aquest objectiu primordial.

No el trobareu, per tant, en les tertúlies radiofòniques, ni presentant llibres, ni signant columnes d’opinió a la premsa, ni formant part de cap comissió assessora de no sé quina institució oficial com sí que fan molts dels seus col·legues.

El cert, però, és que des de fa uns quants anys cada nou llibre d’Eduard Márquez és un graó ascendent en una bibliografia que, en català, s’inicia amb dos llibres de contes els anys 1995 i 1998 i tres novel·les entre el 2000 i ara. Això pel que fa a la seva producció per a adults, però fóra bo no perdre de vista que Eduard Márquez té un vessant d’escriptor per a infants i joves tampoc gens negligible.

Dilluns passat ens va explicar a mi i als meus alumnes com va ser l’espurna inicial que va disparar “La decisió de Brandes” -un retall de premsa de fa tres anys sobre l’expoli d’obres d’art dels nazis- i a partir d’aquí va anar desplegant davant nostre amb retalls, fotocòpies i versions mecanoscrites prèvies tot el procés d’indagació, cerca de documentació, preparació de l’estructura, provatures diverses i correccions posteriors fins arribar a l’esplèndid resultat final: una bellíssima història sobre les petites resistències, sobre el pes de la memòria i sobre la dignitat de l’ésser humà com a única arma realment eficaç contra la irracionalitat. Un dels llibres de l’any al meu parer.

Durant dues hores, doncs, vàrem poder conèixer els secrets de la cuina d’Eduard Márquez. El llarg trajecte que va del caos a l’ordre que és la gestació de tota obra d’art. I, potser el més important, vàrem conèixer de prop la manera de treballar i d’entendre l’ofici d’aquest home que ha fet del rigor i de la feina ben acabada el seu màxim objectiu amb la certesa que, si l’obra té fonaments sòlids, tard o d’hora li arribarà el reconeixement dels lectors.

Les bones novel·les d’Eduard Márquez són un estímul per a tots plegats. Desconec si formarà part de l’expedició d’escriptors catalans a Frankfurt 2007 però, en tot cas, si del que es tracta és de mostrar el bo i millor de casa nostra hi ha d’haver un lloc segur per ell en l’autocar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!