Totxanes, totxos i maons

No fa gaires dies parlava en aquest Bloc dels ‘cromos de felicitat’ (vegeu aquí). És a dir, d’aquelles petites clapes d?harmonia que de manera imprevista ens trobem de tant en tant pel camí i donen una mica de color a l’existència.

Avui parlaré del talent, que és una cosa molt similar. Vull dir que tampoc es prodiga gaire en els temps que corren. Per això, quan tens la fortuna de trobar-te?l cara a cara sents que el món, per uns instants, està ben organitzat i que les rodes del cosmos -aquelles ‘Cosmic Wheels’ que cantava Donovan en un disc preciós de fa més de vint anys- giren ben greixades.

Dilluns passat, a l?Escola d?Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, els meus alumnes i jo vàrem assistir durant dues hores a un esclat de talent: l?escriptor Eduard Márquez ens va explicar la gestació i les claus de la seva novel·la ?La decisió de Brandes?, al meu parer un dels llibres de l?any conjuntament amb “Si menges una llimona sense fer ganyotes”, de Sergi Pàmies, “Terres de lloguer”, d’Antoni Pladevall, i “Un home de paraula”, d’Imma Monsó.

No és la primera vegada que porto escriptors als meus cursos. De fet, procuro que cada trimestre en passi un per explicar els secrets de cuina d’algun dels seus llibres que, prèviament, estudiem i analitzem a classe amb els alumnes. Ho tinc comprovat: llegir un text que ens ha commogut o excitat o estimulat i poder comentar-lo després amb la persona que l’ha escrit és una experiència que difícilment deixa indiferent a cap alumne.

I si l’escriptor -com és el cas de Márquez- és, a més a més, un bon comunicador l’èxit està assegurat.

(continua -i acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!