Totxanes, totxos i maons

Començo el setanta-unè any de la meva vida d’una manera molt especial. Una manera que si me l’haguessin explicat dotze mesos enrere segurament no me l’hauria cregut. M’apresso a dir que allò a què faig referència en aquest inici tan enigmàtic no té res a veure, sortosament, amb el virus que ens ha estat martiritzant els darrers deu mesos i que encara és entre nosaltres.

Continuo: el proper 30 de juliol es compliran cent anys del naixement, a Ribes de Freser (Ripollès), de Joan Triadú i Font, pedagog, escriptor, crític literari i referent cívic amb un llegat que, ai las, avui és més actual i necessari que mai.

La importància intel·lectual i humana de Triadú feia inevitable que el seu centenari no passés desapercebut i, en conseqüència, el Govern va decidir incloure’l en la llista de commemoracions oficials de l’any 2021 que patrocina i impulsa la Generalitat de Catalunya.

Dit d’una altra manera: 2021 serà Any Joan Triadú.

I per aclarir definitivament el sentit del que explicava més amunt diré que un grup de persones relacionades amb la família Triadú m’ha demanat que assumeixi la responsabilitat de ser el comissari de l’Any. Proposta que, com podeu suposar, vaig acceptar immediatament.

En sentit estricte, el meu nomenament com a comissari de l’Any Joan Triadú encara no està signat. El Govern no va aprovar la llista definitiva fins fa tres dies, el dimarts 29 de desembre, i no hi ha hagut temps material perque la maquinària de l’Administració comenci a posar el fil que pertoca a l’agulla corresponent. Tot arribarà…

Vaig tenir la sort de tractar bastant Joan Triadú. Principalment des que vaig coincidir amb ell a les pàgines del suplement de Cultura del diari Avui en les quals publicàvem les nostres respectives crítiques de llibres. Parlo de fa més de trenta anys, però no vull evocar avui cap batalleta sobre la meva amistat amb el mestre. Ja hi haurà oportunitat per fer-ho, que un Any és llarg i dona molt de joc.

Només vull deixar constància formal avui, primer dia de 2021, de la meva il·lusió per una responsabilitat que mai m’hauria imaginat que m’arribaria. Un encàrrec que demanarà una dedicació important, almenys en aquests moments inicials quan tot està encara a mig muntar. Espero que el ritme de publicació d’aquestes Totxanes no se’n ressenti gaire i, en tot cas, ja us avanço que durant els propers mesos el nom de Joan Triadú i Font serà molt present en els meus escrits i activitats.

Tant de bo en aquest setanta-unè any de la meva vida que ara comença sàpiga estar a l’alçada de tot el que esperen les persones que han dipositat la seva confiança en mi.

Com sol dir un bon amic: avancem.

I amb empenta i un munt de ganes de menjar-nos el món, per cert.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!