Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

26 de desembre de 2020
0 comentaris

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (34).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, la culpa és meva: l’he feta en pla totalment autodidacte).

Nit al passadís

La primera cosa bonica del dilluns 21 de desembre de 2020 és, encara que sembli difícil de creure, un passadís d’hospital a la nit. Quan el pitjor ja ha passat i t’adones que el repòs és una forma de felicitat. Potser l’única que tens disponible. Ho vaig viure fa anys, en aquesta mateixa època de l’any: de dia sonen els timbres que criden les infermeres, les bates es mantenen ajustades i els vidres dringuen amb suavitat. De nit, però, baixa un tel transparent. Em vaig aixecar només per experimentar la sensació de poder-ho fer. Vaig sortir al passadís. Es sentia el silenci de les treves. Un desconegut roncava. Un altre li responia tossint. Les sales pels visitants eren desertes. Un arbre de Nadal s’encenia i s’apagava, com és la seva obligació. La pau només es percep de debò després d’una guerra. Si no, qui se n’adonaria? La trinxera de l’hospital vivia el seu temps en suspensió. A la paret el rellotge marcava les dues. Un metge m’havia explicat que és a l’alba quan es perceben millor els contorns nocturns de la vida. Algú, gairebé sense adonar-se’n, se’n va cap a l’altre barri. O potser supera la fosca i ho celebra al matí amb llet i galetes. Recolzat a la paret com un sentinella en la mitja foscor em feia la il·lusió que podria plantar cara a qualsevol atac. Per l’aire hi havia alguna cosa molt difícil de descriure. El mateix metge m’havia citat un gran anatomista del segle divuit, von Virchow: ‘He fet milers d’autòpsies i no m’he trobat mai amb l’ànima’. Potser la buscava en el lloc equivocat.

 (si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

—————————————————————————

Les línies convergents

La primera cosa bonica del dijous 24 de desembre de 2020, vigília de Nadal, és un regal que m’agradaria que li fessin a tothom: una amistat nova que sigui com una línia convergent. És veritat que a partir d’un cert moment és difícil fer nous amics i que el que convé és cultivar els que ja tens, però un nou amic és com un fragment de vida que et regalen, una ocasió especial. A la vida moltes de les relacions són com rectes paral·leles, caminem junts però sense tocar-nos mai. En canvi les línies convergents es toquen, profundament, i després cadascuna se’n va en busca del seu destí. En aquell punt comú conviuen, es coneixen i es confessen algun secret perquè saben que aviat s’allunyaran. Són com les relacions entre estrangers, lleugeres i alhora molt íntimes: nits passades en una barcassa al Nil, rutes per Amèrica recorregudes en cotxes exagerats, començar el dia perplexos en qualsevol habitació a Àsia amb tots aquells bars arran de l’aigua, aquells camps de joc, el telèfons sense horari. Després, un nou banc, una altra ambaixada, un altre encàrrec, un nou món i uns nous amics. En aquest final d’un any tan avar en amics em conformaria només amb un al qual li confiaria no pas un secret, però sí una petita veritat: no he cantat mai de debò en una coral; ho he fingit movent només els llavis. Les excuses sinceres són com un duel en el qual tot dos disparen alhora. M’he cansat d’esperar. Torno el 7 de gener de 2021.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original) 

————————————————————————–

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!