Totxanes, totxos i maons

Conten les cròniques que ara fa vint anys –el 14 d’agost de 2000, vigília de la Festa Major del barri– es va presentar al Teatreneu de Gràcia el número zero d’un setmanari que s’estrenava amb moltes ganes de viure i de ser útil. El nom triat pels seus promotors —‘L’Independent de Gràcia’— era tota una declaració de principis i el repte del nounat era recollir el testimoni –l’alt testimoni, m’atreviria a afegir– que li va passar un precedent tan il·lustre en el camp de la premsa local i de barri a la ciutat de Barcelona com va ser “Carrer Gran” durant els deu anys -de març de 1979 a juny de 1989- que es va publicar.

Arribat, doncs, al vintè aniversari el setmanari ha dedicat l’últim número de juliol a publicar un número molt especial (vegeu-lo aquí) dedicat a aquesta fita. Setze pàgines per conservar a l’arxiu en les quals hi ha espai per recordar com varen ser els inicis, per honorar les persones -presents o ja absents- que han fet costat al projecte amb la seva dedicació i propostes, i també per renovar el seu compromís de futur al servei dels 120.000 veïns del districte amb un balanç que es defineix amb quatre xifres prou significatives: 811 números publicats, 720 punts de distribució gratuïta, 8.500 exemplars (controlats per OJD, no ‘de boquilla’) i un 80 per cent de finançament privat.

La bona gent del setmanari ens va demanar a uns quants veïns del barri que expliquéssim en aquest número tan especial què representa per a nosaltres “L’Independent de Gràcia” i què n’esperem de cara als temps que vindran. El text que els vaig enviar (i que apareix publicat a la pàgina 14 del número de l’aniversari) us el reprodueixo aquí sota. Crec que amb aquests mots d’estima i de complicitat queda expressada clarament la meva opinió, la meva felicitació i, sobretot, els meus auguris de continuïtat amb el mateix nivell d’entusiasme, estima al barri, rigor i bona feina (*):

“La primera bona notícia del divendres –de cada divendres– m’arriba de bon matí quan a quarts de set em connecto a la pàgina web de L’Independent de Gràcia i ja m’espera la versió en pdf del nou número acabat de sortir de la impremta. Una estona després, a través del correu electrònic, ja he escampat l’exemplar a un seguit de contactes, del barri o de més enllà, que sé que ja l’estan esperant.

Pels volts de les nou m’encamino cap a la plaça (des de fa una pila d’anys els divendres comprem la vianda a l’Abaceria i ara al passeig de Sant Joan) i allí trobaré l’exemplar en paper la lectura detallada del qual m’acompanyarà al llarg del cap de setmana.

Són rituals particulars que combinen perfectament amb el ritual del setmanari d’informar bé, sense estridències i amb un altíssim grau de professionalitat sobre tot el que passa al barri. No és, doncs, producte de la casualitat que L’Independent de Gràcia hagi arribat als vint anys de vida. La gent de L’Independent fa la seva feina bé perquè, bàsicament, se la creu. Per això cada setmana posa al nostre abast un producte interessant, proper, amè i molt digne.

No sé si m’he explicat prou però, per si de cas, tancaria aquesta breu salutació dient que a casa ens el creiem, a L’Independent de Gràcia.

I que sigui per molts anys més!”

———————————————————————————————

(*) Aquest apunt té una continuació sorprenent que estic segur que cap de vosaltres, amics lectors, us podeu imaginar com serà. Demà tancarem el cercle i podreu sortir de dubtes.

(Continua -i s’acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!