Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

12 de maig de 2020
0 comentaris

El virus i l’italià (4).

(La sèrie comença aquí)

Un dia de començaments d’octubre de 2011, vagarejant pels carrerons estrets que van a desembocar al Pont de Rialto –en el districte (allí en diuen ‘sestiere’) de San Marco de Venècia— em va cridar l’atenció una llibreria no gaire gran en l’aparador de la qual s’exhibien tres o quatre llibres amb la cara de l’actor Roberto Benigni a la coberta. El títol, “Il mio Dante”, donava pistes sobre el contingut: s’hi aplegaven unes quantes reflexions de Benigni sobre l’obra mestra  de Dant de la qual és un gran divulgador a través de lectures a la ràdio, els teatres o la televisió. Vàrem entrar a comprar el llibre i, de passada, vaig aprofitar per preguntar si tenien la col·lecció de DVD’s de Roberto Benigni recitant la “Divina Commedia”. No hi va haver  sort, però seguint el consell del llibreter em vaig emportar també una “Commedia” en format mp3 –és a dir, audio-llibre– recitada per l’actor Claudio Carini. Ara puc dir que va ser una magnífica recomanació.

La secció italiana de la biblioteca de casa començava a tenir cara i ulls. I més encara quan l’agost de l’any següent, 2012, vàrem dedicar vuit dies a passejar per l’Emilia Romagna. Va ser aleshores que a Ferrara (com no podia ser altrament) vaig comprar una edició completa en dos volums de “Il romanzo di Ferrara”, de Giorgio Bassani. I quan dic completa em refereixo a que conté les sis peces que formen el conjunt de l’obra, entre les quals aquella perla de ‘Il giardino dei Finzi-Contini’. L’edició –digníssima– de butxaca és de la col·lecció Scrittori moderni d’Oscar Mondadori i em va costar 16,80 euros.

(si cliqueu al damunt, la imatge creix)

L’estiu següent, el de 2013, va ser el torn de Gènova (amb un complement per les Cinque Terre que vàrem visitar des del mar, no pas amb el tren de via estreta que és el que fan els autèntics). La ciutat genovesa, un indret on des de fa segles s’encreuen un munt d’històries, està marcada per la petja d’un dels seus fills més cèlebres: el músic i cantant Fabrizio De André, el gran ‘Faber’. Naturalment vàrem visitar la ‘Casa dei cantautori genovesi‘ (vegeu aquí) en el número 29 de la Via del Campo, a tocar del port, i vàrem comprar uns quants discos (*) i un parell de llibres de i sobre el gran De André. En aquell mateix viatge va caure al sarró un altre clàssic de les lletres italianes: “I promesi sposi”, d’Alessandro Manzoni (**).

L’estiu següent, el mes d’agost de 2014, l’A. i jo ens vàrem escapar una setmana a la Toscana i, més concretament, a la casa rural del nostre amic Franco (que en aquesta sèrie tindrà un merescut lloc d’honor en un proper apunt). Vàrem visitar la Val de Chianti i, una vegada més, la ruta toscana de Piero della Francesca. És a dir, Firenze, Aregio, Monterchi i Sansepolcro. L’últim dia, com que teníem unes quantes hores de coll abans d’entregar el cotxe de lloguer i encaminar-nos cap a l’aeroport de Pisa, vaig veure que no érem gaire lluny de Collodi –vila molt relacionada amb l’escriptor florentí Carlo Lorenzini, més conegut com ‘Carlo Collodi’, creador de Pinotxo— per visitar el parc temàtic que fa uns quants anys hi van muntar dedicat a aquest clàssic de la literatura infantil (vegeu aquí).

Per dir-ho amb elegància, la impressió que ens va fer l’esmentat parc —‘Il mondo di Pinocchio’, li diuen– va justificar la ganyota de l’estimat Franco quan li vàrem preguntar si creia que valia la pena la visita. No li vàrem fer cas i en el pecat ens va arribar la penitència. No tot, però, va ser temps perdut perquè quan, abans de sortir, vàrem passar per la botiga de records vaig trobar una altra perla per a la biblioteca: un facsímil de la primera edició en llibre –el 1881 s’havia començat a publicar al ‘Giornale dei Bambini’ en entregues setmanals– de “Le avventure di Pinocchio. Storia di un buratino” feta per l’editor Felice Paggi el 1883. I, a més a més, barateta: 8,00 euros.

Per avui ho deixo aquí. Queden encara per explicar les tres o quatre compres que vaig fer durant els dos anys que vàrem tornar a Sicília i que ocuparan la part inicial del proper apunt.

No voldria acabar, però, sense esmentar la nota que la setmana passada em va enviar per correu electrònic un lector d’aquestes Totxanes atent, veterà i discret (em diu que no reveli el seu nom i ho respecto) en el que m’explicava la sensació de sorpresa que havia tingut en llegir alguna de les coses que explico en els anteriors apunts d’aquesta sèrie perquè, tot i que parlaven d’indrets en els quals ell no hi havia estat mai, li sonaven com a molt familiars. El secret me’l va fer saber tot seguit: resulta que a finals d’agost de 2012 ja vaig dedicar un parell d’apunts (aquest i aquest) a explicar les compres que fins aleshores havia fet d’alguns llibres italians. Uns apunts de l’existència dels quals me n’havia oblidat completament.

Em sap greu la repetició (tot i que ara entro en molts més detalls que fa vuit anys), però com vaig explicar en l’apunt d’ahir el paquet d’informació personal que aplega aquest Bloc abasta setze anys de la meva vida (des de 2004) i quasi quatre mil textos. Intentar recordar-los tots seria un repte impossible. Sort que mai falten els seguidors fidels, impagables…

———————————————————————————————

(*) Aquesta sèrie la dedico a les adquisicions de llibres que he anat fent al llarg de les nostres visites a Itàlia. Podria fer-ne una de similar (i potser més llarga encara) parlant de les compres de discos. Ara no ho faré, però no descarto que més endavant m’animi i m’hi posi. Amenaçats esteu, he he he…

(**) Aquesta novel·la de Manzoni que, com la ‘Commedia’ de Dant, encara avui es llegeix a les escoles italianes dedica dos capítols a la pesta que va patir Milà el segle XVII amb unes característiques que la fan summament actual. Llegiu aquest magnífic apunt del dermatòleg Xavier Sierra i segur que us agafen ganes de buscar aquest llibre del qual tenim una traducció al català feta el 1922 per Maria Antònia Salvà i revisada el 1980 per Francesc Vallverdú a la col·lecció Les millors obres de la literatura universal amb el títol “Els promesos” (Ed. 62 i la Caixa, 1981).

——————————————————————————————–

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!