Totxanes, totxos i maons

A ‘La prima cosa bella’ que avui publica al diari La Repubblica el meu admirat Gabriele Romagnoli (aquí) parla de la paraula ‘sempre’. Us reprodueixo l’article, que s’ho val:

“La primera cosa bonica del divendres 20 de març de 2020 és una paraula que ha estat infravalorada, fins i tot exorcitzada, el significat de la qual ara tornem a descobrir: SENSE. Ho vaig escriure en un llibre el 2013:

‘A la majoria li fa por. L’associem a la mancança d’alguna cosa, sovint fonamental. Diem ‘sense’ i automàticament pensem ‘sense art ni part’, ‘sense suc ni bruc’, ‘sense esperança’, ‘sense Déu’. Si la combinem amb una altra, formarem una tercera paraula generalment vista a tot arreu com a mísera i negativa: ‘sense-sostre’, ‘sense-papers’ ‘homeless’. I tanmateix és la vida que ens ensenya a actuar ‘sense’. I a sobreviure, resistir i millorar precisament per aquest motiu. Perdre és, de vegades, enriquir-se. Descobrir que teníem falses necessitats, alliberar-se de desitjos il·lusoris. Es pot prescindir d’una cosa i sentir-se millor que abans, especialment si aquesta cosa ens havia estat donada.’

No havíem percebut potser que érem a només una síl·laba de distància de l’essència (NOTA: joc de paraules que en llengua italiana funciona ‘senza / es-senza’). I ara què? Doncs el temps de la nuesa, de presentar-nos no pel que tenim sinó pel que som. Penso en un vell film –“Fearless” (Sense por)– que tractava dels supervivents d’un accident aeri; venia a ser com l’espot d’una targeta de crèdit per a les coses ‘sense preu’. I a qui ens pregunti ‘Ens en sortirem?’, li respondrem mirant-lo als ulls: ‘SENSE cap mena de dubte’. 

Gabriele Romagnoli (La Repubblica, 20 de març de 2020)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!