Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

13 de gener de 2020
0 comentaris

L’ametller de prop de casa.

Amb la B. som veïns des de fa més de quaranta anys. Si fa no fa és de la nostra mateixa edat i pertany a aquell tipus de persones amb qui potser no heu tingut l’oportunitat d’aprofundir en grans intimitats però que, quan us les trobeu, ja sigui per l’escala, al terrat, a l’ascensor, pel jardí de baix o, com ara, pel carrer, us sentiu confortables i us hi enteneu.

Dissabte 11 de gener, migdia. Baixo de l’autobús 24 i enfilo cap a casa pel camí que separa, a l’esquerra, el Club Natació Catalunya i a la dreta un solar tancat, feréstec i en pendent -som a la muntanya, no ho oblidem- que s’interromp més amunt per deixar pas a la carretera del Carmel.

A mig camí em creuo amb la B. S’atura i em fa veure com aquest any -i a aquestes alçades de gener- l’ametller de la vora del camí exhibeix una florida ufana i esponerosa malgrat la tanca que una mica l’empresona per un costat. “¿Has vist quin goig que fa?”, em diu entusiasmada. Li responc que sí, però la veritat és que jo, que quan camino vaig a la meva, fins ara que m’ho ha dit ella no me n’havia adonat.

(si cliqueu al damunt, la imatge creix una mica)

“Fes-li un poema, tu que tens traça escrivint”, em demana. I jo li dic que moltes gràcies per la floreta, però que tiro més cap a la prosa. I que, a més a més, difícilment es pot escriure en català alguna cosa sobre un ametller en plena florida que superi el poema de Joan Maragall. “Faré una cosa molt millor”, li dic, “te l’enviaré i quan tornis a passar per aquí el podràs llegir”.

No se m’acut dir-li que al cementiri de Sant Gervasi es fa un homenatge davant de la tomba del poeta que té, precisament, un ametller plantat just al costat (vegeu aquí, aquí o aquí, per exemple). L’acte es fa cada segon diumenge de febrer, que és quan el calendari de Mare Natura marca l’hora àlgida de la florida dels ametllers.

(si cliqueu al damunt, la imatge creix una mica)

Reprenc el camí pensant que és un privilegi trobar encara gent que davant d’un fet que els emociona demanen que algú ho expliqui amb uns versos. Quan arribo a casa ja  ho tinc decidit: prepararé un apunt amb el poema de Maragall. També faré unes quantes fotografies a l’ametller que il·lustrin la impensada, fugaç i agradable trobada amb la B. i escriuré aquest apunt del qual ara em retiro per deixar-vos en les excelses mans del poeta:

L’ametller

Joan Maragall (del recull ‘Les disperses’, 1904)

A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
¡Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents …
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l’alegria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!