Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

15 de novembre de 2019
0 comentaris

Un altre ‘moment estel·lar’: el Tsunami Democràtic.

Aquests dies que van plens de notícies i iniciatives al voltant del Tsunami Democràtic -i d’aquesta esplèndida ‘Força de la Gent’ que ha esdevingut el seu lema definitori- penso molt en un llibre que em va arribar fa cinc anys i sobre el qual vaig parlar en aquest apunt  del Bloc i en aquest article de Vilaweb.

Es tracta de “Moments estel·lars de Catalunya”, escrit per Joan Bosch i editat l’octubre de 2014 per La Campana. Un llibre que explica uns quants episodis més o menys coneguts de la història del nostre país i que jo no vaig dubtar gens a qualificar-lo com “un pot de vitamines”. Una definició que m’apresso a dir que avui, cinc anys després, mantinc encara.

L’associació entre aquest llibre i el Tsunami Democràtic me l’ha inspirat la lamentable dèria que tertulians, opinadors, rumoròlegs, bruixots de les xarxes socials i altres gurús del confusionisme tenen per esbrinar què és i qui dimonis hi ha darrere d’aquest moviment. Qui en belluga els fils, en resum.

I a mi, francament, tant se me’n fot de qui hi ha al darrere. Són gent de bé i volen el mateix que vull jo: marxar tan aviat com sigui possible d’aquesta españa tòxica i casposa que no ens vol res de bo. Amb això en tinc ben bé prou.

Tornant al llibre de Joan Bosch el ‘moment estel·lar’ de l’últim capítol comença l’agost de 2009 i explica els orígens del que tres anys després esdevindria l’Assemblea Nacional Catalana i, sobretot, el paper fonamental que de bon començament va jugar el quartet fundacional format per Pere Pugès, Miquel Strubell, Enric Ainsa i Miquel Sellarès, autors del primer esborrany del document fundacional i, sobretot, el sistema de contactes clandestins per mitjà del correu electrònic establert entre ells quatre i el primer cercle de quaranta activistes.

Un sistema que es basava en l’anonimat i que perseguia dos objectius: el primer, passar desapercebuts dels serveis d’intel·ligència españols; i el segon, evitar les (ai las) baralles internes. Reprodueixo el que explica Bosch a les pàgines 178 i 179:

“Cal consolidar una llista que sigui socialment transversal, on tingui representació tot el ventall de tendències polítiques, des dels democristians d’UDC fins als ecosocialistes de la CUP.

Amb el ball de llistes, els quatre topen frontalment amb la malaltia endèmica que ha descompost l’independentisme des dels temps de la transició. De seguida els salten a la vista uns quants candidats que es negaran en rodó a treballar plegats. Però, per més que treguin uns noms i n’afegeixin d’altres, saben perfectament que mai no aconseguiran tancar una llista de quaranta persones entre les quals no hi hagi hagut disputes irreconciliables. I és aquí on el full de ruta de l’MxI passa la prova de foc i demostyra que l’anima un esperit diferent. El desllorigador s’anomena anonimat.”

Ho deixo aquí perquè val la pena que us feu amb el llibre i el llegiu íntegrament. Us garanteixo que no serà una pèrdua de temps: ja he dit que era un pot de vitamines.

En tot cas, tinc la impressió que una de les causes principals de la força del Tsunami Democràtic rau en l’anonimat que es manté sobre què i qui hi ha al darrere i marca les estratègies i els procediments. I això és bo i els fa forts.

Com va passar amb el comprador i els distribuïdors de les urnes de l’U d’Octubre i ara amb el Tsunami una vegada més es demostra que la discreció i el silenci són les armes més contundents per esbargir-nos de tota aquesta ronya que ens envolta i que ens vol sotmesos i anorreats.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!