Totxanes, totxos i maons

(L’anterior apunt és aquest)

Per preparar aquests apunts que em serveixen per recuperar -amb un elevat marge de vaguetats, prou que me m’adono- la faceta de radioaficionat de mon pare he demanat a mon germà que em passi alguns dels controls que conserva en els seus arxius. (*)

Hi trobo certificats de contactes provinents d’Astúries, Madrid, Andalusia o Galícia. També d’Anglaterra, Suïssa, Iugoslàvia, Alemanya o Itàlia, i fins i tot d’indrets més llunyans com Honduras o Brasil. En la majoria dels casos són postals del lloc de residència del radioaficionat -en la imatge que encapçala aquest apunt trobareu, per exemple, la d’una ciutat que es diu Isernia, a la regió italiana de Molise–

(Si cliqueu al damunt la imatge creix)

Però no s’enviaven només postals o papers amb les dades tècniques de cada contacte. En la pila que tinc damunt la taula mentre escric aquest apunt hi trobo també medalles, escuts, retalls de banderes, bases per a gots (aquests solen venir de la Gran Bretanya) i altres minúcies similars que deurien complementar la tramesa.

(Si cliqueu al damunt la imatge creix)

Des que va començar a aficionar-se a parlar per la ràdio el pare va llogar un apartat de correus: el “PO Box 1.851 Barcelona (Spain)” que hi ha escrit en tots els sobres que rebia i que conservem. Me l’imagino anotant a l’agenda cada setmana o cada quinze dies la corresponent visita a l’estafeta i la il·lusió amb què escorcollava el seu contingut. Un contingut que ell més o menys ja podia intuir en funció dels contactes que havia pogut establir en els dies anteriors.

La fitxa més recent de les que mon germà m’ha deixat coincideix amb les setmanes immediatament anteriors a la mort de la mare, l’agost de 2006. El pare la va sobreviure tres anys i mig però no m’estranyaria gens que a aquelles alçades de la seva vida l’interès per la ràdio ja no fos el mateix d’altres èpoques.

En tot cas, l’estació Aguila 1 tenia aquest aspecte al final de la vida del pare.

(Si cliqueu al damunt la imatge creix)

Ara, de tot allò, ja no en queda res. Ni tan sols, com aquell qui diu, en la meva memòria, perquè si he recuperat aquesta faceta de mon pare ha estat gràcies a la casualitat de veure en un diari una esquela amb la matrícula de radioaficionat del difunt. Ja passen, aquestes coses…

————————————————————————-

(*) Després de llegir l’apunt d’ahir mon germà em diu que el primer contacte amb el món de la ràdio va arribar per en Josep López un paleta que treballava amb el pare -la seva estació es deia ‘Experimental 17’– i que tenia aquesta afició. Més encara: em diu que, de fet, el primer interessat en aquest assumpte va ser ell (parlo dels anys centrals de la dècada dels 70 del segle passat quan jo, ja casat, feia la vida pel meu compte) i que poc després ho va deixar córrer i li va passar l’interés al nostre pare que, com s’ha vist, s’hi va enganxar amb una gran convicció.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!